Els arquitectes alemanys Gustav Düsing (1984) i Max Hacke (1986) han fet història després de declarar-se els guanyadors més joves del Premi Mies van der Rohe amb el Pavelló d'Estudis de la Universitat Tècnica de Braunschweig, un trencador edifici desmuntable de vidre, acer i fusta. Aquest dimarts recullen el guardó al Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona.

L'èxit de la Biblioteca Gabriel García Márquez, dels arquitectes Elena Orte i Guillermo Sevillano (Suma Arquitectura), no té aturador: després de ser considerada la millor biblioteca del món i d'emportar-se el premi FAD, aquest vespre s'ha coronat en l'àmbit europeu amb l'anunci des de Brussel·les que rep el premi Mies van der Rohe d'arquitectura europea en la categoria d'arquitectura emergent, dotat amb 30.000 euros. El premi principal, dotat amb 60.000 euros, és per al transgressor Pavelló d'Estudis al campus de la Universitat Tècnica de Braunschweig (Alemanya), dels arquitectes berlinesos Gustav Düsing (1984) i Max Hacke (1986). Es tracta dels guanyadors més joves del premi Mies van der Rohe. En aquesta edició, els dos edificis premiats representen la innovació en els edificis dedicats a l'aprenentatge i la cultura.

Les arquitectes irlandeses Yvonne Farrell (1951) i Shelley McNamara (1952) van guanyar el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, fa dos anys, i aquest dijous han tornat a fer el cim a Barcelona quan han recollit el màxim guardó de l’arquitectura europea, el premi Mies van der Rohe, per la Town House de la Universitat de Kingston, a Londres. “Aquest és un premi increïblement significatiu per a nosaltres –afirma Yvonne Farrell–. El nivell de tots els participants és sorprenentment bo. Hem participat en el premi i hem desitjat guanyar-lo durant anys; aquest premi és molt especial”.

Al bloc d'habitatges cooperatius La Borda, de l'estudi Lacol, un se sent en una llar tot just entrar al pati cobert, on va creixent la vegetació, i la casa comença al replà, on els veïns tenen plantes i prestatgeries amb llibres. Aquestes galeries al barri de la Bordeta de Barcelona també són un lloc de trobada per als veïns. Els nens hi tenen un espai de joc, hi ha una bugaderia, una terrassa comunitària per estendre la roba i prendre el sol i habitacions de convidats. "Confort" és una de les paraules que més cops repeteix durant la visita un dels membres de Lacol, Pol Massoni. Precisament pels valors socials dels habitatges cooperatius i els arquitectònics La Borda acaba de guanyar el premi Mies van der Rohe d'arquitectura europea en la categoria d'arquitecte emergent. El guardó és el reconeixement internacional a la feina de Lacol. “Des que ens van nominar vam tenir més reconeixement per part del sector internacional, hi ha hagut un canvi d’escala en el reconeixement, del local i el social a l’internacional i l’arquitectònic”, afirma un altre membre de l’estudi, Carles Baiges.

Les arquitectes irlandeses Yvonne Farrell (1951) i Shelley McNamara (1952), conegudes com les Grafton, ja ho han guanyat tot. Dos anys després d’emportar-se el Pritzker, considerat el Nobel de l’arquitectura, reben la màxima distinció de l’arquitectura europea, el premi Mies van der Rohe, dotat amb 60.000 euros, per la Town House de la Universitat de Kingston, a Londres.

L'arquitectura catalana més compromesa i innovadora troba reconeixement a Europa: els 85 habitatges socials de fusta de Peris+Toral Arquitectes a Cornellà de Llobregat és una de les cinc obres finalistes del Premi Mies van der Rohe, i el bloc d'habitatge cooperatiu La Borda, de Lacol, també de fusta, és finalista en la categoria d'arquitectura emergent.

“Ja ens agradaria que s’imités aquest projecte –comenta Anne Lacaton–. No és una obra d’autor, sinó un model, una manera de fer, una actitud. Es tracta de posar atenció en el que hi ha, en la gent que hi viu, i pensar el projecte de transformació amb molta delicadesa”. La reconeguda arquitecta francesa ho explicava ahir en un recés de la marató d’actes de lliurament del prestigiós premi Mies van der Rohe 2019, el guardó d’arquitectura contemporània de la Unió Europea, que aquest any ha anat a parar al seu projecte de transformació de 530 habitatges del Grand Parc Bordeaux.

L’aspecte més social de l’arquitectura s’ha tornat a imposar en el premi Mies van der Rohe: els despatx francès Lacaton & Vassal, juntament amb Frédéric Druot Architecture i Christophe Hutin Architecture, s’han emportat el guardó per la transformació de 530 habitatges distribuïts en tres blocs dels primers anys 60 a Bordeus, després que en la passada edició dos despatxos holandesos guanyessin amb la reforma d’un dels blocs de pisos més grans d’Amsterdam. Segons el jurat, Lacaton & Vassal, Druot i Hutin van ser capaços d’abordar “el repte que planteja l’estoc d’habitatges existents Europa des del període de postguerra” i destaca que amb “mitjans mínims” van aconseguir augmentar la qualitat i la dignitat dels espais “al màxim”.