Habitatge

El confinament avala la nova tipologia d’habitatges que l’IMPSOL construeix a l’àrea metropolitana

L’AMB, a través de l’IMPSOL, està acabant l’edifici Pisa de Cornellà, un exemple de sostenibilitat i d’habitatges plurifuncionals

Judit Monclús
8 min
Imatge de les obres a l'edifici PISA de Cornellà de Llobregat

A la parcel·la que ocupava l’antic cinema Pisa al barri de la Gavarra de Cornellà de Llobregat s’alça el nou edifici Pisa. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va encarregar la licitació de les obres i està a punt d’acabar la construcció. Bastit al voltant d’un gran pati central d’ús comunitari que distribueix, amb quatre nuclis d’escala, l’accés als 85 habitatges amb protecció oficial que el componen, el Pisa –l’equip redactor i la direcció d’obra és Peris+Toral, Arquitectes– s’erigeix al voltant dels tres eixos principals en què es basen les promocions de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL): la sostenibilitat, la innovació en els processos constructius i les noves tipologies d’habitatge. Les tipologies es defineixen per espais més amplis, menys barreres i passadissos i més lluminositat, que, al seu torn, permeten una flexibilització dels usos i una nova manera d’habitar. “La societat canvia ràpidament, ho hem vist amb la pandèmia. Els habitatges de la dècada passada tenien una estructura molt marcada: una sala, un passadís, una habitació de sis, vuit o deu metres quadrats. A l’edifici Pisa, que es va començar a construir l’abril del 2018, es plantegen una sèrie d’estances versàtils que oscil·len entre els dotze i els tretze metres quadrats i que nosaltres entenem que són polifuncionals. Per tant, admeten moltes més variables sobre la societat en general i sobre les maneres d’habitar aquest edifici”, explica Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l’IMPSOL. El confinament ha confirmat que calen habitatges més amplis, amb més llum i amb sortides a l’exterior, unes funcionalitats que l’IMPSOL ja aplicava als seus edificis abans de la pandèmia.

La sostenibilitat és l’altre eix que caracteritza el Pisa de Cornellà, cosa que li ha permès obtenir una qualificació energètica A. Les estratègies ambientals més destacades per aconseguir-la han estat la reducció de la demanda energètica als habitatges a través d’aïllaments i ventilació creuada, l’ús d’instal·lacions d’alta eficiència energètica mitjançant el sistema aerotèrmia per a calefacció i producció d’aigua calenta i la producció d’electricitat amb plaques fotovoltaiques. L’edifici es vol acostar al que hauria de ser un consum de gairebé zero reduint la petjada ecològica i minimitzant les emissions de CO2. A més, incorpora materials reciclats i reciclables que compleixen tots els requisits tècnics de seguretat, estabilitat i resistència estipulats. És el cas de la fusta: des de la primera planta fins al capdamunt de les cinc que el completen, té l’estructura i les façanes construïdes amb fusta. “Aquest material aporta una reducció important de les emissions de CO2 i la utilització de materials saludables i adequats a les noves maneres de viure, que també s’han mantingut als sostres interiors dels habitatges”, afirma Borrell.

La fusta també té unes qualitats endotèrmiques que fan que els habitatges puguin cedir o absorbir humitat a l’ambient. Per això és un bon material regulador, segons explica Marta Peris, de Peris+Toral Arquitectes. “Treballar amb fusta també ha accelerat tots els processos de construcció: no s’ha de desencofrar, desapuntalar o esperar que s’endureixi el formigó. La velocitat de la tècnica de la fusta, a part de ser sostenible, és un altre avantatge”, apunta Peris. Aquest benefici enllaça amb el tercer eix que caracteritza les noves construccions de l’IMPSOL: la innovació tecnològica, la que busca noves vies de construcció que fomentin la prefabricació i la industrialització per sistematitzar l’edificació. “En el cas del Pisa, la fusta es fabrica en taller, arriba modulada i aleshores s’engalza in situ a l’obra. Aquest procediment ha permès reduir els terminis d’execució de l’obra, malgrat que l’aturada del confinament els va dilatar per una altra banda”, reconeix Borrell.

Perspectiva de gènere

Els 85 habitatges del nou edifici de Cornellà són inclusius i estan dissenyats tenint en compte la perspectiva de gènere, ja que trenquen amb les jerarquies espacials i amb els repartiments de rols i de poder entesos com a tradicionals. Totes les estances són prou generoses perquè les activitats destinades a cada espai les puguin efectuar dues persones alhora, amb la qual cosa es reivindiquen les tasques domèstiques com són les cures, la cadena de la roba, l’alimentació, la brossa i el reciclatge. A l’exterior dels habitatges, el pati central, pensat com un espai comunitari a través del qual els veïns accedeixen a casa sense fer-ho directament des del carrer de manera independent, es converteix en un espai de control social que, segons indica l’arquitecta Marta Peris, des de la perspectiva de gènere també esdevé un espai de seguretat.

A l’interior, els habitatges estan pensats tant per al model tradicional de família com per a noves formes d’habitar. “Enlloc d’un habitatge amb una sala convencional, passadís i habitacions, aquí s’ha apostat per cinc espais més el lavabo, i tots tenen entre dotze i tretze metres quadrats. S’ha optat per col·locar la cuina al centre de la casa, com un espai distribuïdor, en lloc d’una cuina tancada que, d’alguna manera, invisibilitza el treball domèstic. En aquest cas s’obre a la casa, n’és el cor. El fet que la taula sigui al centre i pugui articular al seu voltant les circulacions fa que aquest espai no sigui només per menjar i que no tingui una funció assignada, sinó que es converteix en un espai plurifuncional, com ara un estudi”, explica Peris. Una altra de les particularitats d’aquest edifici és que a cada habitatge s’hi accedeix a través d’una terrassa que s’obre al pati comunitari exterior, que suma a la terrassa oberta a la façana principal, de caràcter més privat.

Dels 85 habitatges disponibles a les cinc plantes del Pisa, el 20% es destinaran al lloguer i la resta a la venda, aproximadament. Per optar a un d’aquests pisos amb protecció oficial cal haver-se inscrit i haver estat acceptat al Registre de Sol·licitants (https://www.registresolicitants.cat/registre/). Actualment, l’IMPSOL està fent els tràmits de revisió de sol·licituds i preveu que els primers habitants s’hi puguin instal·lar el març del 2021. L’edifici es completa amb una planta baixa destinada a allotjar-hi un equipament de més de mil metres quadrats repartits en dues plantes i un local comercial de 557 metres quadrats. Per la seva banda, el soterrani comptarà amb 58 places d’aparcament i tretze trasters.

Imatge de l'edifici de 79 habitatges al sector Saló Central, a Sant Boi de Llobregat

Construir habitatge públic i de qualitat, objectiu de l’AMB

A través de l’IMPSOL, l’ens posa en venda i lloguer 1.327 habitatges protegits a l’àrea metropolitana

L’AMB treballa per construir habitatge públic assequible, innovador i de qualitat a la metròpoli de Barcelona. Ho fa per garantir que l’habitatge sigui un dret bàsic de la ciutadania, per potenciar la cohesió social, per disminuir el desequilibri territorial i per millorar la qualitat de vida. Per dur-ho a terme disposa de tres instruments: l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) i el Consorci Metropolità de l’Habitatge. El full de ruta de l’AMB en aquest àmbit consisteix en el pla d’habitatge assequible aprovat l’abril del 2017. Posarà en venda i lloguer 1.327 habitatges protegits a l’àrea metropolitana de Barcelona de la mà de l’IMPSOL, entitat pública empresarial local depenent de l’AMB.

L’IMPSOL disposa de 98 habitatges d’obra acabada a Sant Feliu i Sant Boi de Llobregat i 448 habitatges en execució a Cornellà de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Montgat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. En procés de licitació hi ha un total de 134 habitatges (a Molins de Rei, Sant Adrià de Besòs i Sant Feliu de Llobregat), mentre que n’hi ha 181 en fase de projecte (a Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i Viladecans) i 359 pendents d’iniciar projecte (a Santa Coloma de Gramenet i Viladecans). A més, l’IMPSOL també n’ha projectat 107 al Masnou.

Impsol

Entre els edificis projectats per l’IMPSOL hi ha la promoció H2 de Sant Boi de Llobregat que, ja finalitzada, ha estat premiada en la categoria d’arquitectura dels premis FAD 2020 i que van dirigir els arquitectes Mariona Benedito, Martí Sanz i l’estudi Herreros. La sostenibilitat és un dels eixos importants de la construcció, en què la reducció del consum energètic i el màxim aprofitament dels recursos naturals van ser els criteris principals a l’hora d’executar-la. Cal destacar-ne el sistema constructiu basat en el trencament del pont tèrmic per evitar l’entrada i la sortida de calor i de fred, les grans obertures a les estances principals per maximitzar el nivell lumínic a l’interior de l’habitatge, la ventilació creuada i la presència d’aparells d’alta eficiència aerotèrmica per proveir l’edifici d’aigua calenta sanitària (ACS).

Dins la llista de l’IMPSOL també hi ha –en procés d’execució, en aquest cas– la promoció 18 J Turó del Sastre de Montgat, que preveu la construcció de 39 habitatges, 33 places d’aparcament i un traster. La promoció és situada en un solar amb pendent pronunciat i constarà de dos edificis adaptats al terreny i orientats cap a l’est. D’aquesta manera es potenciarà la qualitat paisatgística amb vistes al mar i l’eficiència energètica dels habitatges amb l’aprofitament de les hores de sol. A més, entre els dos edificis hi haurà una franja central no edificada que permetrà millorar la lluminositat natural i la ventilació. En tots els casos, i tal com apunta Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l’IMPSOL, tenen qualitat arquitectònica i ultrapassen les necessitats particulars perquè, a més, també han de donar resposta a la ciutat que els acull.

stats