La Catedral de Notre-Dame, és més que una catedral, és una silueta que identifica París. La imatge de les dues torres i el rosetó a la riba del Sena és indestriable de la història medieval d’Europa.

Es conserva un daguerreotip del 1840 –és a dir, un dels primers que es van fer– on es veu la façana principal de Notre-Dame de París. L'exterior de l'edifici es trobava llavors en un estat quasi ruïnós, més deteriorat que després de l'incendi de fa cinc anys. L'encarregat de dur a terme la restauració fou l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc (1814-1879), responsable també de la –diguem-ne– postalització del Palau dels Papes d'Avinyó. Estem parlant del moment àlgid del Romanticisme europeu, quan el destí de qualsevol romanalla, fos quina fos l'època de la seva construcció, era aproximar-se com més millor a l'estil Exin Castillos (disculpin la referència generacional) El neogòtic inventat també va tenir un gran èxit a Barcelona. Ara diuen que el nou mobiliari de Notre-Dame s'assembla al d'un local de coworking. Són els signes dels temps, suposo. Aquest tipus de judicis estètics demanen contenció i paciència; potser val més ignorar-los. 

Del passeig solemne pel pati de Napoleó davant la piràmide del Louvre, que Emmanuel Macron va escenificar el 7 de maig de 2017, a la grandesa de la reobertura de la catedral de Notre-Dame de París, d’aquest cap de setmana, s’escriu la història d’una desil·lusió; d’una ambició que topa avui amb la realitat d’un país descontent, fracturat i immers en una profunda crisi política i econòmica. És la crònica d’un declivi del qual el president Macron es nega a assumir la responsabilitat.

L’any 2019, les televisions d’arreu del món van emetre durant hores i hores com la catedral de Notre-Dame era devorada per les flames, posant de manifest la capacitat hipnòtica del foc. Cinc anys després, el seu renaixement no ha provocat tanta expectativa ni la mateixa fascinació visual. A Espanya, només TVE va oferir en directe la cerimònia d’inauguració. Primer van oferir una prèvia d’una hora en què la presentadora Marina Ribel reflexionava amb dos experts sobre l’acte i el valor simbòlic de la celebració. Simultàniament, vam veure com Emmanuel Macron i esposa rebien les personalitats internacionals convidades a l’acte, en una versió política d’una catifa vermella. Un temps inclement en potenciava l’èpica. Fins i tot les mitres punxegudes de l’arquebisbe i els seus acòlits van resistir miraculosament el vendaval.

1. Ferran Torres, el davanter valencià del Barça, va marcar un gol decisiu aquest dissabte a Sevilla. Va buscar la càmera de televisió, es va aixecar la samarreta blaugrana i, a sota, en duia una altra preparada per a l’ocasió. Hi deia “Gràcies” en diferents idiomes i, a l’altura del melic, hi havia un llaç negre i una llegenda: “València no oblida”. Era un missatge referit als milers i milers de persones, d’arreu d’Espanya, que en l’últim mes i mig han anat a treure fang, a recollir andròmines, a abraçar persones i a endreçar, amb abnegació i esforços, les poblacions devastades per la DANA. El mateix Ferran va ser una persona que, sense fer-ne propaganda, se’n va anar a la seva terra a donar un cop de mà. Discretament i entregada, com tants i tants voluntaris per qui ens hem de treure el barret. Una lliçó de vida.

La política internacional ens regala sovint metàfores meravelloses.

Prop de les set de la tarda del 15 d’abril del 2019 un incendi va devastar la catedral de Notre-Dame de París. Emmanuel Macron va prometre reconstruir la joia del gòtic en cinc anys i molts experts creien que aquest termini era impossible, i encara més havent passat una pandèmia. França ha fet un esforç titànic per recuperar l’esplendor de la seva església icònica en un temps rècord. Aquest dissabte finalment s’inaugura amb la reunió de la plana major de la política mundial i amb concerts d’artistes com Lang Lang i Gustavo Dudamel.

Tal com va prometre el president de França després de l'incendi que va arrasar Notre-Dame de París, la catedral gòtica reobre cinc anys i mig després totalment renovada. A les set de la tarda d'aquest dissabte, les campanes han tornat a sonar per donar pas a la cerimònia de reobertura. "El món trobarà la catedral reconstruïda i embellida", ha afirmat el president de França, Emmanuel Macron, que també ha agraït "a la nació francesa" la recuperació del temple en un temps rècord. "Hem redescobert el que poden fer les grans nacions: aconseguir l'impossible", ha sentenciat el president.

Donald Trump assistirà dissabte a la reobertura de la catedral de Notre-Dame de París, que es va cremar fa cinc anys i mig. Ell i cinquanta caps d’estat més. Què deu voler dir tanta presència internacional? Doncs, probablement, que l’incendi va ser tan universalment sentit que la reconstrucció és un èxit segur d’audiència i que s’hi ha de ser. I que en un món on tot són males notícies, per un dia els caps d’estat sortiran de la mà d’una bona notícia que parla de reconstrucció i de no defallir davant les dificultats i bla, bla, bla.

“És un malson”, clamava una veïna del 4t districte de París mentre observava des del balcó com es cremaven més de vuit-cents anys d’història. Les sirenes dels camions de bombers envaïen els carrers de la capital francesa. Eren dos quarts de set de la tarda del 15 d’abril del 2019 i ningú sabia d’on sortia el foc. Les imatges de l’incendi de Notre-Dame de París van fer la volta al món. Més de cinc anys després, l’edifici ha renascut i es prepara per tornar a obrir les portes. La celebració institucional està prevista per al 7 de desembre i la primera missa pública s’hi farà un dia després. 

Les imatges de la catedral de Notre-Dame de París en flames van fer la volta al món. Era el 15 d'abril del 2019. L'incendi va destruir la catedral. Poc més de cinc anys i mig després, el 8 de desembre, Notre-Dame reconstruïda reobrirà les portes. Aquest divendres ja s'han difós les primeres imatges oficials de l'interior de la catedral, un dels secrets més ben guardats. Fins ara només unes imatges –no autentificades– van ser difoses fa uns dies pel multimilionari nord-americà Elon Musk a la seva xarxa social, X.

Després de la capella del Santíssim de la seu de Mallorca, Miquel Barceló continua aprofundint en l'art sacre: aquest dimecres s'ha anunciat que farà tres tapissos per a la renovada catedral de Notre-Dame de París, que tornarà a obrir les portes el 8 de desembre. Segons ha fet públic l'arquebisbat de París, els tapissos es col·locaran a la capella de la nau lateral nord, sobre el mur oriental. El responsable de l'arquebisbat no ha detallat les temàtiques dels tapissos, i el taller de Barceló declina fer declaracions sobre aquest encàrrec. Els tapissos de Barceló conviuran amb quatre treballs tèxtils més del pintor britànic d'origen kenià Michael Armitage.

Des de l’incendi que va destruir la catedral de Notre-Dame el 2019, la diòcesi de la capital francesa no remunta. Mentre els treballs de rehabilitació avancen, les polèmiques es multipliquen. La diòcesi de París, la més important de França, ha encetat el 2022 sense arquebisbe després de la dimissió a finals d’any del prelat que ocupava fins ara el càrrec, Michel Aupetit, per la suposada relació que hauria tingut amb una dona el 2012, quan encara no era arquebisbe. A l’escàndol del màxim responsable de la diòcesi s’hi suma el controvertit projecte de decoració interior de la catedral: presentat al desembre, personalitats del món cultural han titllat la decoració de kitsch. La controvèrsia arriba en un moment difícil per a l’Església francesa, que ha de fer front a l’informe sobre els abusos sexuals per part de sacerdots durant dècades.

Al bosc de Bercé, a l'oest de França, que al segle XVII produïa arbres per a la marina reial francesa, llenyataires equipats amb cascs i grans grues s'enfilen a roures centenaris per talar-los. Són exemplars majestuosos –els experts han marcat amb una rodona els elegits– de més de 20 metres de llarg i un de diàmetre. Cauen abatuts un a un i eixorden el so de les motoserres. Les autoritats franceses van decidir reconstruir la catedral de Notre-Dame tal com era abans de l'incendi del 15 d'abril del 2019, i això vol dir recórrer als materials originals. Per això França ha posat en marxa una operació per talar un miler de roures centenaris, escollits entre els millors exemplars de tot el país, per recuperar el que es van empassar les flames. El president Emmanuel Macron va prometre reconstruir la joia del gòtic en cinc anys però molts experts creuen que aquest termini és impossible.

El 15 d’abril, abans que les flames que cremaven Notre-Dame s’haguessin apagat del tot i mentre milions de persones veien com s’ensorrava l’agulla de la icònica catedral de París, polítics, arquitectes i responsables de l’Església francesa van començar a demanar-se: i ara què? Quatre mesos després, les coses han avançat poc. Primer, perquè la seguretat de l’edifici encara no està garantida. Les primeres obres -aturades durant tres setmanes per evitar la possible contaminació per plom dels treballadors- es van reprendre dilluns, amb l’únic objectiu, per ara, d’assegurar-se que el temple es mantingui dret.

L’impacte de l’incendi que va destruir l’agulla i la coberta de Notre-Dame segueix molt viu quatre mesos després. En el moment de l’incendi els experts van afirmar que potser caldran una o dues dècades perquè la catedral recuperi l’esplendor perduda, i els mitjans continuen el seguiment pràcticament diari de les tasques d’estabilització i reconstrucció. Tot i així, els professionals que hi treballen compten amb una informació exhaustiva del temple, fins al punt que podrien imprimir-lo en 3D. Precisament aquesta tècnica d’impressió s’ha convertit des de fa uns anys en una eina cabdal per a la continuació de la Sagrada Família.

Fins a 16 infants estan en vigilància mèdica a París perquè tenen plom a la sang arran de l’incendi que va devastar la catedral de Notre-Dame el 15 d’abril, fa gairebé quatre mesos. De moment ja s’ha confirmat que dos nens estan intoxicats, i s’han fet proves a 166 criatures per detectar la presència d’aquest metall tòxic al seu cos. Des de fa setmanes, els veïns que viuen o treballen relativament a prop de l’Île de la Cité, l’illa al mig del Sena on hi ha la catedral, estan preocupats pels alts nivells de plom que s’han registrat als voltants del temple arran de l’incendi. De fet, dijous va començar una operació per desinfectar algunes escoles d’aquesta zona de la capital.

Preocupació entre els habitants de París pels nivells de contaminació per plom que s’han detectat als voltants de la catedral de Notre-Dame. Tres mesos després de l’incendi del temple -del qual encara no s’han determinat les causes exactes, tot i que s’ha descartat la hipòtesi criminal-, la capital francesa ha registrat importants concentracions de plom en sòls al voltant del monument. A l’abril l’aparatós incendi va calcinar l’agulla central i part del sostre de l’edifici davant dels ulls incrèduls de milers de persones. En total, les flames haurien cremat unes 400 tones de plom que formaven part de l’estructura i que van acabar dispersant-se per l’aire en forma de partícules.

L’església de Notre-Dame, a París, no és l’edifici gòtic més bonic de França, ni de bon tros. Aquelles dues torres com dues fortaleses que flanquegen un pòrtic que queda inevitablement esclafat no són la millor solució per convidar el creient a entrar al temple. Reims la supera per moltes raons, com la catedral de Chartres, i fins i tot la de Rouen, totes elles pintades fins a l’extenuació pels pintors impressionistes. Fins i tot la inacabada catedral d’Estrasburg presenta unes formes més airoses que Notre-Dame, que des de Lluís VII va ser entesa més com a lloc d’exaltació de la monarquia que com a lloc de culte religiós. Això va quedar encara més clar quan Napoleó I s’hi va autocoronar, malgrat la presència del Papa, segons veiem en el famós quadre de David. Però és molt comprensible que els parisencs, i tot França -que és un país amb un gran sentit republicà del seu patrimoni-, lamentessin l’incendi que va mig destruir la catedral.

El degà de Notre-Dame, Patrick Chauvet, considera que hi ha "molts senyals de miracles" en el que s'ha aconseguit salvar de l'estructura i de les obres de la catedral de París, tot i l'incendi del dia 15. En una entrevista publicada dissabte a 'Le Parisien', Chauvet assenyala en primer lloc "que la Mare de Déu no ha quedat afectada quan al seu voltant tot es va enfonsar" i també que els murs han aguantat, a banda que totes les capelles i el deambulatori, així com "totes les obres d'art, d'un valor inestimable, estiguin intactes". Va passar el mateix amb la creu victoriosa, l'orgue i les rosasses o la corona d'espines, que es va poder treure a fora durant l'incendi "gràcies al valor dels bombers".