Diuen algunes cròniques reials que l'actual rei Carles III li va dir una vegada a la seva exdona, Diana de Gal·les, abans de separar-se'n, que ja es podria assemblar una mica a Sarah Ferguson, que tenia molt de carisma amb la gent i que era molt pragmàtica amb les coses de palau. Més somriure de cara enfora i menys fragilitat de portes endins era el que li reclamava a la mare dels seus fills, una dona que va arribar a passar-ho molt malament al seu costat no per la seva pròpia personalitat sinó pel tracte que ell li dispensava. Aquesta frase ressona més que mai aquests dies, quan hem sabut que la riallera i pragmàtica Fergie era, fins i tot, pitjor del que suposàvem: una cara dura capaç d'actuar sense cap mena de principi per tal d'assolir els seus objectius, que eren pràcticament sempre materials. Només per posar un exemple: després que Epstein fos condemnat per proxenetisme i per haver intentat prostituir una menor el 2008, ella va portar les seves dues filles a conèixer-lo a la mansió de Florida (als EUA) on passava l'arrest domiciliari. Com per congraciar-se amb el milionari que ara sabem també que la va mig mantenir gairebé una dècada. Com una espècie d'ofrena. Si Diana hagués sigut com Ferguson, tal com li demanava el seu marit, Carles III avui dia potser no seria rei de la mateixa manera que el seu germà ja no és príncep...

“La llei ha de seguir el seu curs”. És llegir la declaració de Carles III d’Anglaterra sobre la detenció del seu germà i que et vingui al cap Joan Carles I referint-se al seu gendre amb aquella frase cèlebre, hipòcrita i desmentida posteriorment per la realitat “la justícia és igual per a tothom”. Potser a partir d’ara ho serà una mica més, d’igual, la justícia, perquè la detenció d’Andrew Mountbatten Windsor és una pedra que fa onades a l’estany mundial dels intocables. És l’estat de dret aconseguint trepitjar territori desconegut: els privilegis escrits i no escrits de la monarquia britànica. Andreu detingut a comissaria és la carrossa de la Ventafocs convertint-se en una carabassa tirada per ratolins.

Un dels despropòsits més grans de Netflix és la nova sèrie, falsament documental, protagonitzada per Meghan Markle. Forma part dels acords que els ducs de Sussex van firmar amb la plataforma quan semblava que la parella estava en el cim de la seva popularitat, plantant cara a la família reial britànica. Ara és obvi que el príncep Harry i la seva esposa no només no tenen cap mena de criteri audiovisual sinó que tot allò que poden aportar és impostat, carrincló i d’un classisme ofensiu. Cadascun dels vuit capítols de With love, Meghan podrien ser perfectament els vídeos de Tik Tok de qualsevol tradwife nord-americana. Meghan es dedica a fer d’amfitriona en una farsa esperpèntica. En una casa que no és la seva, en un jardí que no li pertany i en una cuina que sembla un decorat per a una revista de mobles, fingeix rebre amb summa elegància i entusiasme artificial algunes de les seves amistats. Unes amistats ensinistrades per fer-li la pilota i comportar-se com la senyora Sussex espera. Fins i tot té la barra de corregir una amiga que gosa citar-la pel nom: “Ningú s’hauria imaginat que Meghan Markle un dia va menjar en aquest fast-food...” i la protagonista, amb la repel·lència de qui reclama un estatus, li fa una precisió: “Em fa gràcia que em diguis Meghan Markle. Ja saps que ara soc Sussex...” i fa una mena d’al·legat sobre la importància de compartir el cognom amb els seus fills i reivindicar el valor de la família.

Sarah Ferguson no es retracta. Des d'un hotel al centre de Londres, la duquessa de York va concedir una entrevista a The Sunday Times, juntament amb la seva germana Jane Luedecke, per parlar sobre la relació amb el seu exmarit i la resta de membres de la família reial britànica. Ja a principis d'any el príncep Andreu va quedar tacat per la seva estreta relació amb el pederasta confés Jeffrey Epstein; ara, aquesta setmana ha sortit a la llum una nova amistat perillosa del germà del rei del Regne Unit, un presumpte espia del govern xinès.

Que la reina Elisabet II concentrava tota la virtut dels Windsor ha quedat més clar que mai ara que hem tingut temps de constatar que des que ella falta no ens ha arribat ni mitja bona notícia d'aquella família. D'ella, que va morir amb 96 anys el setembre de ja fa dos anys, no vam tenir constància de pràcticament cap malaltia, i això que va patir càncer d'ossos fins a la seva mort, tal com va filtrar recentment Boris Johnson. De fet, l'orientació a la feina de la difunta reina era tanta que abans de morir va tenir temps i tot de rebre al castell de Balmoral l'efímera Liz Truss –la seva quinzena cap de govern–, a la qual va proclamar per al càrrec un dia i escaig abans de depassar.

Si poses "mala sort" a Google, et redirigeix a una foto de Carles III. El pobre hereu de la reina Elisabet II s'ha passat tota la vida en posició de sortida per començar la seva cursa vital com a rei i, des que va arribar al tron només li passen desgràcies. La primera i preferent és que al cap de ben just un any de ser proclamat cap d'estat dels britànics li han detectat un càncer, una malaltia que sembla que no acaba de superar, ja que la transparència de Buckingham sobre aquesta qüestió s'ha anat diluint amb el temps i fins i tot s'ha arribat a filtrar que s'estaven fent passos en la preparació del seu funeral. Però si bé la malaltia és el problema que més titulars ha acaparat, la guerra familiar que sacseja els Windsor i que enfronta el monarca amb el seu germà Andreu no és una qüestió menor.

Els ensurts a la família reial britànica continuen. En aquesta ocasió, la protagonista ha sigut la princesa Anna, de 73 anys. En un comunicat, el Palau de Buckingham ha informat aquest dilluns que la segona filla de la reina Elisabet II va ser "hospitalitzada després de partir una commoció cerebral i ferides lleus al cap", que podrien ser fruit de l'impacte de les cames o de la coça d'un cavall, tot i que aquesta informació no es confirma de manera categòrica. L'incident va tenir lloc aquest diumenge al vespre.

Sarah Ferguson, duquessa de York, sempre ha sentit fascinació per les càmeres. L'exdona del príncep Andreu ha tornat a demostrar el seu gust per la televisió confessant al matinal Good morning Britain un dels seus grans desitjos actuals: aconseguir un paper a Los Bridgerton, un dels grans èxits mundials de Netflix. "Vull sortir a Los Bridgerton! Susanna [Reid, presentadora del programa], anem als Bridgerton", ha exclamat Ferguson, sempre polèmica i poc convencional per als estàndards de la família reial britànica. "Bé, crec que tens moltes possibilitats d'aparèixer a la sèrie ara que ho has dit en públic", li respon la conductora del matinal.

No soc capaç de dir si la del vídeo és Kate Middleton o no. Però és clar que no és un vídeo gravat a l’atzar (“un robat”, que en diuen els paparazzis). És un vídeo preparat. Primer de tot, perquè avui dia, amb els dispositius mòbils que tenim, és més dificultós fer un vídeo borrós que un vídeo que es vegi bé. Segon, perquè si hi ha una gravació n’hi hauria d’haver moltes més (als voltants hi ha gent). Però, sobretot, per l’activitat del matrimoni. Surten de comprar. Anar a comprar junts, a la plaça, és una cosa que es fa en un context de molt d’amor, al principi del matrimoni, amb els nens, si n’hi ha. Més endavant, si no es tenen criats i cuiners, com ells, hi va un dels dos o es reparteixen els encàrrecs. Tu al peix i jo al verdulaire. En tot cas, en tot cas, en tot cas, el matrimoni que va a comprar en comunitat, quan surt de la botiga per dirigir-se, com ells, al cotxe, no somriu! Vens de comprar, vas amb les bosses, carregat. Fas cara d’atrafegat, sobretot si t’ha tocat anar a tornar el carro i recuperar l’euro, i aquesta suposada Kate fa la cara que faries en una festa. Tampoc no parles tota l’estona amb l’espòs, perquè tot el que us hauríeu hagut de dir, per exemple, que les maires estan bé de preu, ja us ho heu dit.

La "crisi de credibilitat" en què ha caigut el Palau de Kensington des de l'admissió de la manipulació de la imatge de Kate Middleton amb els seus fills no té, de moment, aturador. I les imatges del vídeo borrós que a última hora de dilluns va difondre The Sun, en què se la veia al costat de l'hereu de la Corona, Guillem, sortint de la Windsor Farm Shop el dissabte anterior, "probablement no aturaran les especulacions", en paraules del corresponsal reial Rob Jobson. I és que la falta d'imatges oficials de la princesa de Gal·les des del dia de Nadal de l'any passat i una intervenció quirúrgica pel mig són massa temps i massa llenya al foc en una època de notícies falses i de tota mena de teories de la conspiració fàcilment propagables.

"On és Kate?" La pregunta la feia la setmana passada l'actor i còmic Ronny Chieng al popular The Daily Show, un dels programes d'entreteniment més seguits de la televisió nord-americana. Un interrogant etzibat abans de la pífia de la foto retocada de forma maldestra del diumenge passat, dia de la Mare al Regne Unit, i les posteriors disculpes de dilluns de la princesa de Gal·les.

Tret al peu de la monarquia britànica. Un més. Una fotografia difosa aquest diumenge pel Palau de Kensington, en què apareix la princesa de Gal·les amb els seus tres fills, ha estat retirada de la circulació per cinc de les grans agències d'imatges del món. La raó? Ha estat manipulada, fet confirmat aquest dilluns, a mig matí, per la mateixa Kate Middleton per intentar apaivagar la gran tempesta generada.

Aquest diumenge, a mig matí, els poc més de 400 metres que separen el palau de Sandringham de la petita església de Santa Maria Magdalena esdevindran el centre de l'atenció mediàtica del Regne Unit. Tradicionalment –i així va ser la setmana passada, un dia abans que el palau de Buckingham anunciés per a commoció de tot el país que Carles III pateix càncer– el rei i la reina d'Anglaterra passegen fins a la capella per assistir al servei religiós, on són rebuts pel reverend canonge Paul Williams. Quatre-cents metres que permeten a les càmeres de televisió i als fotògrafs enregistrar imatges dels monarques, amb Carles vestint el seu habitual abric de pell de camell, una marca de la casa.

Nova victòria del príncep Enric en la seva croada contra els tabloides britànics. L'equip legal que el representa ha anunciat aquest divendres al migdia que ha acceptat un acord extrajudicial amb el Mirror Group Newspapers (MGN) com a compensació per la pirateria telefònica i altres violacions de la privacitat que van servir per aconseguir informació amb què nodrir els diaris del conglomerat d'informacions sobre ell.

Des de fa un temps, cada publicació d'Enric i Meghan, en forma d'entrevista, pòdcast o llibre, equival a un escàndol més. Aquesta vegada ha estat a causa del llibre Endgame que s'han tensat encara més –si és possible– les relacions entre el Palau de Buckingham i la mansió de Montecito a Los Angeles, residència dels ducs de Sussex. Per bé que la nova publicació de memòries del fill petit del rei d'Anglaterra no havia generat tanta expectació com l'anterior, Spare, la polèmica ha acabat arribant. "S'ha produït un error", ha anunciat l'editorial d'Endgame, Xander Uitgevers. La relliscada no és ni més ni menys que la publicació dels noms dels dos membres de la família reial britànica que van preguntar pel color de pell del primer fill d'Enric i Meghan. Però la identitat d'aquestes dues persones només ha estat desvelada en l'edició en neerlandès, fet que ha causat la retirada i destrucció de tots els llibres d'aquesta versió.

The Crown, una de les millors sèries que ens han proporcionat les plataformes, ha arribat a l’última remesa de capítols amb una decepció incommensurable. La primera part de la sisena temporada que s’acaba d’estrenar a Netflix se centra en la mort de Lady Di. Segurament era un dels trams històrics més difícils d’explicar, perquè en els últims vint-i-cinc anys hem vist múltiples documentals, sèries i telefilms que recreen la tragèdia i tot el que va envoltar l’accident del cotxe on viatjaven Diana Spencer i Dodi Al-Fayed. Era interessant veure com ho faria The Crown, sobretot perquè s’ha caracteritzat per un cert rigor històric i la capacitat de desgranar amb audàcia els complexos mecanismes emocionals de la família reial britànica. Però especialment el quart capítol d’aquesta darrera temporada no està gaire lluny d’un telefilm de diumenge a la tarda, especialment l’últim de la primera part. La incomprensible decisió de fer parlar els morts, que reapareixen en forma de fantasma, és un dels recursos més tronats i amateurs. Veure-ho en un dels punts àlgids de The Crown provoca estupor. A sobre, els fantasmes apareixen per dir obvietats. 

La decisió d'abandonar la vida reial el gener del 2020, l'emissió del documental de Netflix Enric i Meghan i la publicació del llibre de memòries del duc de Sussex, titulat Spare (A l'ombra), han estat alguns dels fets que han acabat per construir un mur inexpugnable entre el príncep Enric i Meghan Markle i la monarquia britànica. Tant és així que Enric s'ha convertit en orfe de casa a la seva terra natal. A principis de setembre la parella, que viu als EUA, va viatjar fins al Regne Unit per l'entrega de premis de l'organització benèfica WellChild. Llavors Enric i Meghan van sol·licitar allotjar-se al castell de Windsor, però la proposta va ser denegada. La decisió va provocar que els ducs de Sussex s'haguessin d'allotjar en un hotel de Londres com dos visitants més.

El gener del 2020 Enric d'Anglaterra i Meghan Markle van anunciar que posaven distància en la seva relació amb la família reial i abandonaven els compromisos i activitats de la casa de Windsor. Van voler posar tanta distància que es van establir a Montecito, a l'altra banda de l'Atlàntic i als confins de l'horitzó americà, concretament a 8.585 quilòmetres de l'epicentre de la Corona britànica. Tres anys després, aquesta llunyania física s'ha accentuat, si és que encara és possible: la pàgina web del Palau de Buckingham ha eliminat el tractament d'"altesa reial" a Enric d'Anglaterra.

La gallina dels ous d'or de la família reial britànica continua sent explotada pels mitjans de comunicació britànics i donant beneficis. I el frec a frec segueix provocant tota mena de tensions. En les últimes setmanes se n'ha viscut un nou episodi arran de l'emissió, aquest dilluns a la nit, a la BBC2 de la primera part d'un documental –la segona s'emetrà dilluns vinent– titulat Els prínceps i la premsa, una aproximació als últims trenta anys en què Guillem i Enric han estat sota l'escrutini minuciós dels mitjans de comunicació, en aquest cas dels escrits.

La reina Elisabet II s'ha convertit en involuntari motiu de polèmica a Oxford i en el que alguns membres de la intel·liguèntsia britànica, inclòs el ministre d’Educació, Gavin Williamson, han titllat d’episodi “absurd”. Estudiants de postgrau del Magdalen College han votat a favor de retirar un retrat acolorit de la monarca basat en una fotografia de Dorothy Wilding, feta el 1952, en el moment en què va ser coronada.