El 2016, quan es va presentar com a candidat a la presidència dels EUA, Donald Trump va oferir una fórmula senzilla per desactivar el programa nuclear de l'Iran. Va dir que l'equip de negociadors de Barack Obama s'hauria d'haver aixecat de la taula i hauria d'haver marxat. Els iranians els haurien anat al darrere suplicant. “És un acord que podria haver estat molt millor si s’haguessin aixecat un parell de vegades”, va dir Trump al New York Times. "Van negociar molt malament".

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el primer ministre d'Israel, Yair Lapid, han signat aquest dijous l'anomenada Declaració de Jerusalem. En el document, els dos països asseguren estar "preparats per utilitzar tots els elements del seu poder nacional" amb l'objectiu d'evitar que l'Iran obtingui armes nuclears. Biden també s'ha compromès a "treballar conjuntament amb altres socis per fer front a l'agressió i les activitats desestabilitzadores de l'Iran", tant si provenen directament de Teheran com si ho fan d'organitzacions aliades com Hezbollah, Hamàs o la Jihad Islàmica Palestina.

Més de cinc mesos després de les eleccions presidencials de l'Iran del juny, les converses nuclears multilaterals van tornar a començar a Viena amb un nou equip negociador iranià. El negociador en cap de l'Iran, Ali Bagheri Kani, va presentar unes demandes que, de fet, cancel·laven els acords assolits en rondes anteriors de negociacions al juny sobre un Pla d'Acció Integral Conjunt (JCPOA) renovat. De fet, l'Iran va començar a superar els límits del JCPOA tant en l'emmagatzematge permès com en el nivell d'enriquiment un any després que l'administració de Donald Trump es retirés de l'acord, el maig del 2018, i comencés a imposar de nou sancions econòmiques.

Viena acull des d’aquest dilluns la vuitena ronda de negociacions per ressuscitar l’acord nuclear amb l’Iran, que Donald Trump va dinamitar el 2017, dos anys després que les grans potències haguessin acordat amb Teheran un mecanisme per evitar que el règim dels aiatol·làs pogués fer servir les seves centrals nuclears per desenvolupar armament atòmic. En la trobada els responsables del nou govern ultraconservador iranià han anunciat que estan treballant en un esborrany “acceptable” i que estan disposats a quedar-se a Viena fins que s’arribi a un acord.

L'ultraconservador Ebrahim Raisi, president electe de l'Iran, és partidari de continuar les negociacions per ressuscitar l'acord nuclear del 2015 amb els Estats Units, la Unió Europea i la resta de grans potències, però marca les seves condicions. L'acord ha de permetre aixecar les sancions reimposades per Donald Trump el 2018, però Raisi diu que no pot ser a qualsevol preu: "No condicionarem l'economia i la vida de la població a les negociacions", ha dit en la seva primera compareixença després de les eleccions de divendres. Després de l'eliminació de tots els candidats que li podien fer ombra, l'actual cap del poder judicial i candidat a succeir el líder suprem Ali Khamenei es va imposar pel 62% dels sufragis, amb la participació de menys de la meitat de la població.

A dos mesos d'unes eleccions clau, amb l'economia destrossada i amb la pandèmia fora de control, l'Iran està disposat a seure a la taula negociadora per rescatar l'acord nuclear de 2015. Els sectors moderats volen arribar a les presidencials del 18 de juny almenys amb un compromís de l'administració Joe Biden de retornar al consens trencat per Donald Trump el 2018 i aixecar les sancions que va tornar a imposar contra el país persa. I aquest ha estat el missatge que el govern de Hassan Rouhani ha volgut donar aquest dijous en la represa de les converses a Viena amb la Unió Europea i els Estats Units per ressuscitar el consens.

El ciberatac que va patir dissabte la planta de Natanz a l'Iran ha deixat sense subministrament elèctric les centrifugadores que enriqueixen urani i, segons fonts d'intel·ligència nord-americanes, podria paralitzar el programa nuclear de Teheran durant nou mesos. A diferència del que havia passat en ocasions anteriors, el règim dels aiatol·làs ha volgut responsabilitzar-ne directament Israel. I Tel Aviv tampoc ho ha volgut desmentir. Els serveis secrets iranians asseguren que han identificat un individu dins el vestíbul de la planta com a responsable del sabotatge, que hauria causat una explosió.

La decisió presa per l’administració Trump de retirar els Estats Units de l’acord nuclear amb l’Iran el maig del 2018 i la seva política de màxima pressió contra Teheran ha tingut dues conseqüències: l’empobriment de la població iraniana i l’enriquiment d’urani per part de l'Iran per sobre dels nivells permesos per l’acord signat el 2015 a Viena per tots dos països juntament amb França, Alemanya, el Regne Unit, la Xina i Rússia. Amb el canvi polític a Washington com a principal novetat, aquest dimarts els Estats Units i l’Iran han fet a Viena els primers passos, encara tímids, per tornar enrere en el temps i reintegrar els Estats Units a l’acord. Han dialogat sense veure’s les cares, indirectament, amb els països europeus com a intermediaris.

L'Iran ha començat aquest dilluns a enriquir urani al 20%, un gest que suposa la principal violació fins ara de l'acord nuclear que el règim dels aiatol·làs va signar el 2015 amb les principals potències mundials. "Fa uns minuts, el procés de produir urani enriquit al 20% ha començat al complex d'enriquiment de Fordow", ha anunciat el portaveu del govern, Ali Rabiei, en una compareixença aquest migdia davant els mitjans del país. "El procés d'injecció de gas a les centrifugadores ha començat fa unes hores i el primer producte d'hexafluorur d'urani estarà disponible d'aquí unes hores", ha precisat.

Tretze dels quinze països que participen al Consell de Seguretat de l'ONU s'han oposat a ampliar les sancions contra l'Iran, tal com volen els Estats Units. L'aïllament de Washington, que va trencar unilateralment l'acord amb Teheran que garantia que el seu programa nuclear no tingués un ús militar, és més evident que mai.

Fa només uns mesos era impensable que un virus desencadenés una pandèmia que paralitzaria el món. Com argumenta el filòsof Toby Ord al llibre The precipice [El precipici], la humanitat no està preparada per anticipar-se a catàstrofes potencials que no tenen precedents en la memòria viva. “Fins i tot quan els experts alerten que hi ha una probabilitat significativa que passi una cosa sense precedents, ens costa molt de creure fins que no ho veiem”. Exactament això és el que passa amb el perill d’una guerra nuclear: és damunt la taula però s’imposa el “val més no pensar-hi”. Estem lluny d’eliminar aquesta amenaça, com constata l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm (SIPRI), que alerta que malgrat la disminució general del nombre d’ogives nuclears al món, tots els països amb arsenal nuclear s’esforcen a modernitzar-lo.

"Avui no tenim cap restricció en el terreny de l'energia nuclear. Estem enriquint més [urani] que abans que s'arribés a l'acord [nuclear]". Això ha dit aquest dijous el president de l'Iran, Hassan Rouhani, en un discurs pronunciat durant l'assemblea anual del Banc Central de l'Iran. El missatge és clar: Teheran està enriquint més urani ara que abans de l'acord nuclear del 2015 que els iranians van signar amb els Estats Units, la Xina, Rússia, el Regne Unit, França i Alemanya i que sempre ha sigut venut per la Casa Blanca com una mesura per evitar que l'Iran tingui armament nuclear.

Cop de puny damunt la taula de França, el Regne Unit i Alemanya contra l'Iran. Les tres potències europees signants del pacte nuclear del 2015 han activat aquest dimarts el mecanisme de resolució de disputes per l’incompliment iranià. La decisió coincideix amb un Iran sacsejat per les protestes populars en contra de la gestió del govern en el cas del Boeing ucraïnès abatut i a cinc setmanes de les eleccions legislatives, que serveixen de termòmetre del suport al règim dels aiatol·làs. En tot cas, si el procés engegat pels socis europeus acaba sense solució les conseqüències són incertes, com admeten els analistes, i amb tota seguretat pot desembocar en més sancions econòmiques contra el país, la defunció definitiva de l’històric acord i la possibilitat de fer-ne un de nou, en aquesta ocasió sota la supervisió i acceptació de Donald Trump.

Més llenya al foc encès arran de l’assassinat divendres del poderós general iranià Qassem Soleimani en un sorprenent atac amb drons orquestrat per Donald Trump a tocar de l’aeroport de Bagdad. L’espiral de tensió –que arriba a límits–, amenaces i incertesa que ha desencadenat l'atac nord-americà va deixar ahir dos grans titulars.

Hassan Rouhani ha demanat aquest dimecres l’alliberament de les persones detingudes “innocents que no anaven armades” durant les dues setmanes de protesta a l'Iran en contra de l’encariment del preu de la benzina. Amb un to conciliador, el president iranià ha demanat “clemència religiosa i islàmica” contra els arrestats que no van cometre delictes i, en aquest sentit, ha admès que hi ha empresonats per haver cremat pneumàtics durant les manifestacions.

Resposta immediata de l'Iran. El president iranià, Hassan Rouhani, ha assegurat aquest dimarts que, perquè la situació amb els Estats Units canviï i es produeixin "desenvolupaments positius", el govern nord-americà ha d'"eliminar totes les sancions" imposades a l'Iran.

Ens havíem acostumat a llegir-ho en els llibres d’història i a veure-ho a les pel·lícules antigues, però la consumació ahir de la retirada dels Estats Units del tractat sobre armes nuclears de curt i mitjà abast (INF), signat el 1987 amb la Unió Soviètica, reviu alguns dels pitjors malsons de la Guerra Freda. Amb l’argument que Rússia l’havia incomplert, l’administració Trump va anunciar al febrer que en un termini de sis mesos es faria efectiva la seva sortida del tractat. Rússia s’hi va afegir immediatament i aquest divendres va arribar el dia. Els Estats Units al·leguen que Rússia ha desenvolupat un míssil de creuer que supera els límits de rang establerts en el pacte signat per Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov que va comportar la destrucció de més de 2.600 míssils. El document prohibia els míssils balístics i de creuer, tant nuclears com convencionals, amb un abast d’entre 500 i 5.500 quilòmetres.

Continua l’escalada de tensió a l’estret d’Ormuz. Aquest dissabte el Regne Unit ha cridat a consultes l’encarregat de negocis de l’Iran a Londres, Mohsen Omidzamani, i el ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, ha dedicat paraules molt dures al règim dels aiatol·làs, després que divendres patrulleres iranianes van aturar un petrolier amb bandera britànica en aigües del golf Pèrsic. Un altre petrolier propietat del Regne Unit va ser interceptat, però el van alliberar el mateix dia, mentre que el vaixell 'Stena Impero' continuava ahir immobilitzat al port iranià de Bandar Abbas.

Complerta l'amenaça d'enriquir urani per sobre dels nivells pactats l'any 2015, l'Iran se suma als Estats Units i incompleix els requisits fixats en l'acord signat amb les potències occidentals i la Xina malgrat les crides que li ha fet la Unió Europea perquè es mantingui dintre de les línies consensuades. Però el règim dels aiatol·làs ha tirat pel dret mentre Washington amenaça Teheran amb noves sancions econòmiques i més aïllament. La crisi oberta fa perillar un dels acords que van omplir d'esperances una regió, el Pròxim Orient, molt tensionada pels diversos conflictes regionals oberts i per ser un dels grans punts de reserva i exportació de gas i petroli, la qual cosa suposa que qualsevol incident al Golf s'escampa per tot el planeta de manera immediata. ¿Però com s'ha arribat fins a aquesta tensió?