Tot i el resultat contrari a la independència d'Escòcia en el referèndum d'ara fa deu anys (18 de setembre), entre el 2012 i el 2014 es va produir un canvi sísmic en la política del país. El poder institucional de l'SNP, la figura magnètica i un punt populista del primer ministre Alex Salmond –un dels grans animals polítics dels últims trenta anys a les illes– i unes bases molt mobilitzades –incloent-hi les classes populars– amb ganes de desfer-se per sempre dels governs conservadors, ho van fer possible. Fins al punt que es va registrar un augment de catorze punts a favor de la independència el dia de la votació en relació amb la mitjana dels sondejos previs a l'arrencada de la campanya. Un viatge sense precedents.

La independència continua sent l'objectiu del Partit Nacional Escocès (SNP), però la formació ha admès implícitament que no té cap full de ruta clar per arribar-hi. Amb aquesta ambició i també incertesa, John Swinney, el primer ministre, ha tancat aquest cap de setmana a Edimburg el 90è congrés anual. Un congrés celebrat sota els efectes de la ressaca dels resultats electorals del 4 de juliol, "una nit increïblement dura per a l'SNP", en paraules de Swinney durant el seu discurs de cloenda. L'SNP va perdre 39 escons al Parlament de Westminster i mig milió de vots.

Vint anys després d'haver-se vist forçat a dimitir com a líder de l'SNP arran d'un fracàs electoral, John Swinney s'ha convertit aquest dilluns al migdia en el nou cap del Partit Nacional Escocès, al ser l'únic candidat que s'ha presentat per substituir Humza Yousaf, que va renunciar al càrrec la setmana passada. Els independentistes han evitat així una nova disputa entre faccions rivals pel timó d'una nau que fa temps que va a la deriva, i que una cursa pel poder hauria agreujat encara més.

Humza Yousaf, el candidat continuista, molt pròxim a Nicola Sturgeon i el preferit dels parlamentaris del partit, ha estat nomenat aquest dilluns a Edimburg nou líder del Partit Nacional Escocès (SNP) amb un resultat bastant ajustat (52,1%) davant la segona candidata, Kate Forbes (47,9%). Yousaf, que el mes vinent farà 38 anys, és el primer musulmà que arriba al càrrec. Fins ara era el responsable de la cartera de Sanitat. Oficialment, serà elegit demà dimarts nou primer ministre d'Escòcia, el sisè des de la devolució de poders del 1998, en un ple al Parlament de Holyrood.

L'aprovació dies abans de Nadal al Parlament de Holyrood de la reforma de l'anomenada llei trans escocesa, la decisió del govern de Londres de bloquejar-la per, en principi, un conflicte de competències impedint-ne l'entrada en vigor, i la pugna oberta al Partit Nacional Escocès (SNP) per la corona que deixa la primera ministra, Nicola Sturgeon, han configurat un escenari en què el col·lectiu LGBTI+ del país ha denunciat que se sent cada cop més insegur i, fins i tot, amenaçat.

¿El sorprenent anunci, dimecres passat, de l'adeu de Nicola Sturgeon ha deixat en via morta el projecte del Partit Nacional Escocès (SNP)? ¿Pot ser el futur del sobiranisme escocès el mateix que el del quebequès? La situació actual del Quebec és el temut mirall trencat de qualsevol moviment independentista. Després del segon referèndum (1995), en què els secessionistes van fregar la victòria (49,42% a favor; 50,58% en contra), l'aspiració de l'estat propi no forma part ara de l'agenda política del país. També perquè Ottawa li va veure les orelles al llop.

Nou enfrontament entre el govern d'Escòcia i el britànic. Downing Street ha utilitzat el seu dret de veto per aturar el consentiment reial –i evitar que entri en vigor– a la llei d'autodeterminació de gènere escocesa, coneguda com a llei trans, aprovada el desembre passat pel Parlament de Holyrood. La "decisió política" adoptada pel govern britànic –en paraules de la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon– aboca els dos executius a una disputa legal que podria acabar al Tribunal Suprem del Regne Unit, passant prèviament per la màxima autoritat judicial escocesa civil, l'anomenada Court of Session.

Una enquesta feta a Escòcia després de la sentència del Tribunal Suprem que no permet la celebració d’un referèndum sobre la secessió mostra que el suport a l’SNP ha baixat del 45% al 41% i que el Labour fa un salt espectacular (del 19% al 35%) i recupera part del terreny perdut els darrers anys en favor dels nacionalistes. Al mateix temps, el nombre d’escocesos que volen celebrar un referèndum l’any que ve, com promou la premier nacionalista, Nicola Sturgeon, és d’un 29%, per bé que els partidaris de la independència continuen en la ratlla del 50%. Si tenim present que el referèndum de 2014 va tenir una participació del 84,6% del cens i hi va triomfar el no amb un 55,3% dels vots, per un 44,7% dels partidaris, això fa pensar que ara les incerteses del moment econòmic i geoestratègic global, a més dels problemes interns, multiplicats pel Brexit, menen un bon grapat d’independentistes a un càlcul menys a curt termini sobre la independència. 

Brindis al sol del líder de l'oposició britànica, el laborista Keir Starmer, que aquest dilluns ha presentat a la Universitat de Leeds, al nord d'Anglaterra, un seguit de 40 reformes constitucionals per al Regne Unit, la més impactant de les quals és la supressió de la "indefensable" Cambra dels Lords, en paraules del mateix Starmer. Elaborades al llarg dels últims dos anys per Gordon Brown, l'últim premier del partit abans de l'actual etapa conservadora iniciada el 2010, el document, de 150 pàgines, també vol aparèixer com l'intent del laborisme d'oferir una contraoferta a Escòcia per intentar acabar amb el debat dual entre l'statu quo i la independència.

La decisió del Tribunal Suprem britànic de denegar un referèndum d’independència a Escòcia ha tornat a mostrar les desavinences entre la democràcia i el constitucionalisme. Normalment, aquests dos conceptes suposen un matrimoni que no presenta crisis greus en el cas d’estats uninacionals. Tanmateix, en estats plurinacionals la relació resulta estructuralment conflictiva. Forma part de la col·lisió entre el liberalisme polític i la democràcia, un tema clàssic de la teoria política contemporània.

Escòcia no podrà celebrar, de moment, un segon referèndum d'independència, almenys sense comptar amb el permís de Westminster. El Tribunal Suprem del Regne Unit ho ha dictaminat per unanimitat aquest dimecres, en un esperat veredicte sobre el cas que al juny va presentar el govern d'Edimburg.

La independència d'Escòcia és l'única manera de crear una "unió d'iguals" al Regne Unit per defensar-se d'un "unionisme agressiu", ha assegurat aquest dilluns, a Aberdeen, la ministra principal del país, Nicola Sturgeon, en el tancament del congrés del Partit Nacional Escocès (SNP), que ha tingut lloc des de dissabte a la capital petroliera del mar del Nord i que aspira a ser-ho, també, de la nova economia escocesa basada en les renovables.

Alexander Douglas-Hamilton, duc de Hamilton, ha dipositat aquest dilluns damunt del taüt d'Elisabet II la corona d'Escòcia. Immediatament després, ha començat el servei religiós en memòria de la reina a la catedral de Saint Giles. La darrera vegada que es va fer servir aquesta corona va ser el 1649, per a l'entronització de Carles II, rei d'Escòcia, posteriorment monarca també d'Anglaterra des de la restauració del 1660. La joia forma part dels anomenats Honours of Scotland.

Boris Johnson desafiava aquest dilluns a Brussel·les i Nicola Sturgeon ha desafiat aquest dimarts a Londres. I tot plegat, a causa del Brexit, d'una banda, i del Brexit i de l'anhel independentista d'una part de la població d'Escòcia, de l'altra. Al centre del terratrèmol, la mateixa persona, el premier Johnson, que el 2016 i el 2019 va posar per davant els seus interessos personals a qualsevol consideració política, encara que fos al preu de malmetre la relació de Londres amb Irlanda del Nord o la de Londres amb Escòcia. El clima polític al Regne Unit presenta símptomes de tempesta a l'horitzó.

Dilluns de la setmana passada, quan 122 caps d'estat i primers ministres del món començaven a arribar a la COP26 de Glasgow, pràcticament tota la premsa escocesa i anglesa publicava un anunci de pàgina sencera, pagat pel Partit Nacional Escocès (SNP), que lidera Nicola Sturgeon, en què es llegia: "Una nació a l'espera dona la benvinguda a les nacions del món". Al·lusió evident a les aspiracions dels nacionalistes –que governen amb un pacte de col·laboració amb els Verds, també partidaris de la independència– d'esdevenir un nou estat i posar fi al control que des del 1707 manté Londres sobre Edimburg, tot i la devolució de poders del 1997.

Nicola Sturgeon ha anunciat aquest dimarts a la tarda que el govern escocès reprendrà la iniciativa per celebrar un referèndum d’independència entre el setembre i el desembre del 2023, una idea que ja havia expressat a finals del 2019 i del 2020 i que va reiterar després de la victòria electoral del mes de maig a les eleccions del país. Amb tot, la ministra principal ha deixat ben clar que el plebiscit, el segon que es faria a Escòcia en menys d’una dècada –el primer es va celebrar el 2014–, només tindrà lloc "quan hagi passat la crisi del covid". L’anunci l’ha fet en la presentació del seu programa de govern, en un discurs al Parlament de Holyrood.

"És la voluntat de la gent, no pas la meva, no pas la de Boris Johnson". Fent servir una expressió que remet a l'eslògan que els brexiters van repetir fins a l'infinit mentre es debatia si era legítim fer o no un segon referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europa (UE), la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, s'ha referit aquest dissabte a la tarda al mandat aconseguit pels partits favorables a la independència per celebrar un segon referèndum. Es tracta del "dret dels escocesos a triar el seu propi futur quan la crisi sanitària hagi passat, una qüestió que és un principi democràtic fonamental", ha reblat.

Fins al pròxim dissabte no es podrà saber amb certesa el resultat exacte de les eleccions nacionals que tenen lloc a Escòcia aquest dijous, les quals podrien arribar a determinar el futur constitucional del Regne Unit a mitjà o llarg termini. El fet que un recompte centralitzat per regions no comenci fins a les nou del matí de divendres i, sobretot, que hi hagi menys responsables que el portin a terme, a causa de les restriccions imposades pel covid-19, alentirà encara més un procés sempre feixuc.

L'ex primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, ha afirmat aquest dijous que en cas que en el pròxim Parlament d'Edimburg resultant de les eleccions del 6 de maig hi hagi una "supermajoria" a favor de la independència, tirarà endavant "tot un ventall d'accions" perquè Londres, finalment, acabi acceptant la celebració d'un segon referèndum que, de moment, per activa i per passiva, Boris Johnson ha assegurat que no permetrà. Entre d'altres, Salmond no descarta una consulta promoguda "privadament" per la cambra de Holyrood.