Després d’una diada de Santa Úrsula històrica, amb els programes informatius ja en marxa i amb les rotatives dels diaris gairebé tancades, diumenge els Castellers de Vilafranca feien saltar la notícia a Sitges: acabaven de descarregar el primer deu de vuit de la història (una estructura formada per un quatre central i dos tresos adossats a banda i banda). La colla vilafranquina recuperava la seva vocació d’arquitectes per afegir una estructura al seu ventall de castells. El van acompanyar de dos castells bàsics de nou pisos i van arrodonir la seva actuació amb el pilar de set amb folre.

"No estava muerto, estava de parranda" ha sigut el càntic amb què la Colla Joves Xiquets de Valls ha respost a la colla rival quan ha coronat el tres de nou sense folre durant la Diada de Santa Úrsula. Els de la camisa vermella han sigut els primers a provar l'estructura més anhelada del moment, però l'han hagut de desmuntar davant els dubtes de la canalla. Després que la Colla Vella dels Xiquets de Valls coronés per primer cop l'estructura inèdita en l'era moderna, hi han tornat en el tercer torn. Primer s'hi han quedat a les portes, de nou quan els més menuts s'han encallat a l'hora de coronar. A la segona, la plaça els ha fet justícia i han pogut dibuixar-ne l'aleta.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha fet història coronant a la Diada de Santa Úrsula el primer tres de nou sense folre de l'era moderna dels castells. La construcció ha arribat en el segon torn de l'actuació i ha aixecat una gran ovació dels castellers i els aficionats que esperaven el moment amb emoció.

La inauguració del Museu Casteller s’haurà d’ajornar a l’espera de resoldre’n la gestió global. Al juny, el concurs públic per a l’adjudicació d’aquest servei va quedar desert i l’Ajuntament de Valls encara no ha publicat la data prevista per a una nova concurrència. El nou escenari podria veure’s afectat a causa del pressupost municipal ja que el motiu principal de la renúncia de les empreses interessades va ser la falta de viabilitat econòmica.

Les dues grans modificacions de la normativa que ha tirat endavant el Concurs de Castells per a l’edició del 2020 han sigut revocacions de modificacions fetes en l’edició anterior. El món casteller no ha tingut mai un lideratge fort, però durant les últimes dècades sovint ha tingut uns tractors que, amb més o menys coordinació, l'han fet evolucionar positivament. Sens dubte, el nou format de concurs amb tres jornades –ampliant les colles participants en l’esdeveniment– ha sigut un d’aquests tractors, tot i que ni molt menys l’únic. El creixement del que alguns en deien la "classe mitjana del món casteller" pot molt bé vincular-se a la participació al concurs de moltes colles que així s’han sentit estimulades i més involucrades amb el fet casteller.

L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i SOM han arribat a un acord per a la producció de la retransmissió de la diada castellera de Sant Fèlix. El pacte inclourà també l'emissió de les diades castelleres del tram final de temporada i emplaça l'operadora a buscar ponts de diàleg amb La Xarxa de televisions locals.

La polèmica entorn la retransmissió televisiva de la diada de Sant Fèlix –ben explicada per l’'Ara Castells' en aquest article– és només l'últim símptoma o conseqüència d’un conflicte més antic i més complex, l’anomenada “guerra dels drets”, però que s’ha fet especialment complicat d’entendre justament perquè hem prestat més atenció a aquests símptomes que a les causes reals i profundes.

La lluita els últims anys per controlar els drets d’imatge de les colles castelleres ha desvirtuat el context d’aquesta tradició centenària. Els castells han viscut el seu moment més dolç tant pel que fa al reconeixement social com pels resultats tècnics i el nivell de participació assolit. En set temporades s’ha passat de poc més de seixanta agrupacions a un centenar. Els mitjans de comunicació s’hi han abocat de manera incondicional i gairebé han esdevingut l’esport nacional del moment.

La tercera reunió de la comissió assessora del Concurs de Castells va servir dijous per fer un pas enrere en els canvis introduïts en la normativa ara fa dos anys. El rànquing estrella tornarà a valorar els castells bàsics de deu pisos –tres i quatre de deu amb folre i manilles– per sobre de les construccions sense folre –dos de vuit i quatre de nou–. A última hora, l’equip de treball també va decidir recular en la norma per la qual el Concurs només comptabilitzava una construcció carregada per part de cada colla.

La primera gran diada del calendari estival, la de Sant Joan, es podrà seguir a través d’internet gràcies a la nova plataforma de continguts sobre la comunitat castellera Castells.TV que posa en marxa la productora Som* d’acord amb el conveni signat amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el passat 7 de maig. El nou portal de continguts castellers serà gratuït i s’hi podran veure 30 actuacions al llarg de la temporada tant en directe com en diferit.

Castellers i aficionats de les torres humanes s'han reunit aquest dissabte als jardins del Palau Robert de Barcelona per celebrar el trentè aniversari de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. L'acte ha volgut reunir agrupacions de l'administració pública, l'empresa privada i la premsa en un acte en el qual s'ha posat de rellevància la importància del treball comú en el creixement del món casteller.

El món de les torres humanes entra al mes de juny amb peus de plom. La desacceleració i els tocs d’atenció s’han barrejat un cap de setmana més amb les habituals novetats del primer tram de la temporada. Estrenes com la del tres de vuit amb el pilar al mig de la Colla Joves Xiquets de Valls van contrastar amb caigudes inesperades com les del tres de vuit dels Moixiganguers d’Igualada o el tres de nou amb folre dels Castellers de Vilafranca.

El projecte per formar una colla castellera al districte de Nou Barris ha tocat a la seva fi més d'un any després de la seva posada en marxa. L'agrupació va publicar dimecres un comunicat a les xarxes socials per anunciar la seva dissolució i donar les gràcies a institucions –com el districte de Nou Barris o l'Institut-Escola Trinitat Nova– i entitats culturals –com els Gegants o el Grup de Foc de Nou Barris– per la seva col·laboració.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimecres l’'Enciclopèdia castellera', editada per Cossetània Edicions, en un acte que ha tingut lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. El recull, que estrena el tercer dels sis volums previstos, explora la història dels castells des del seu inici fins a l’actualitat però també altres aspectes com la tècnica, la ciència o l’antropologia en relació a aquesta activitat. El seu ampli ventall fa que aquesta publicació pugui esdevenir una “obra de referència”, tal com ha vaticinat Torra.