El Govern ha donat llum verda al nou decret de reestructuració del departament d’Economia i Finances, segons s'extreu dels acords de Govern d'aquest dimarts al matí. Segons el document, l'objectiu és fixar l’estructura departamental per adaptar-la a les seves competències i també "compilar en un únic text tota la legislació existent", que es troba dispersa en diferents normes.

Més de 52.000 beneficiaris catalans –entre empreses, entitats, ciutadans i administracions públiques– han rebut fins ara un total de 5.390 milions d'euros procedents del programa europeu Next Generation, segons dades publicades aquest dijous per la Generalitat, que ha obert un nou portal on es pot fer seguiment del repartiment dels fons. Entre els principals beneficiaris hi ha les empreses de telecomunicacions Adamo i Telefónica, l'Ajuntament de Barcelona, la companyia de disseny de xips Openchip & Software, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) o la unió temporal d'empreses (UTE) del fabricant de trens Siemens Rail i la constructora FCC.

El nombre d'ofertes presentades per empreses als concursos de la Generalitat es va disparar el 2021 respecte a un any enrere. L'administració catalana també va veure com augmentava el nombre d'ofertes rebudes, de mitjana, per cada licitació publicada, i va rebaixar notablement les adjudicacions amb caràcter d'emergència un cop passat el moment més complicat de la pandèmia, segons l'últim informe sobre la concurrència en la contractació pública publicat pel departament d'Economia.

Sorpresa majúscula al Govern: Jaume Giró serà el nou conseller d'Economia després que Junts per Catalunya l'hi hagi ofert i ell hagi acceptat el càrrec, segons ha pogut confirmar l'ARA. Aquest exdirectiu de La Caixa, que darrerament va guanyar una especial notorietat pública com a home fort de la campanya de Joan Laporta a les últimes eleccions del FC Barcelona, ha sigut, finalment, la persona escollida per a aquesta cartera clau del nou Govern.

El retorn als mercats per trobar-hi finançament és, possiblement, una de les notícies que més volen donar els responsables econòmics de la Generalitat des que, l’any 2012, es van veure obligats a demanar el rescat a l’Estat. El Govern va camí de portar una dècada finançant-se gairebé exclusivament a través dels fons estatals, com el famós FLA o el menys conegut FFF. El 2020 la Generalitat seguirà necessitant aquests fons per mantenir la seva operativa, però hi ha una possibilitat seriosa que aquest sigui l’últim any sense tenir accés als mercats.

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), que agrupa els principals sindicats i patronals catalans, ha aprovat aquest dimarts un dictamen en el qual demana a la Generalitat que revisi diversos punts del futur impost sobre emissions de diòxid de carboni i l'incorpori dins d'altres tributs ja existents, ja que "no garanteix el compliment de l’objectiu que motiva la seva creació".

L'asseguradora Axa s'ha venut per més de 100 milions vuit dels 13 edificis comprats el 2013 a la Generalitat. Els immobles, situats a Barcelona, han estat adquirits pel fons immobiliari alemany KanAm Grund, segons un comunicat de la consultora Savills Aguirre Newman, que ha actuat com a assessora en l'operació.

El secretari general de Vicepresidència i Economia, Albert Castellanos, ha assegurat que els partits de l'oposició tenen "una predisposició molt més positiva" que uns mesos enrere per arribar a un acord que permeti aprovar els pressupostos de la Generalitat el 2020, ja que les diferències entre el Govern i les forces amb les quals negocia són "mínimes".

El vicepresident econòmic del Govern, Pere Aragonès, ha empès aquest dijous els agents socials a crear un salari mínim interprofessionals (SMI) específic per a Catalunya i, per tant, més elevat que l’espanyol. Com que la Generalitat no té competències en aquesta àrea, perquè són exclusives de l’Estat, el responsable d’Economia ha explicat que aquest sou mínim s’hauria de crear per mitjà de la negociació col·lectiva entre patronals i sindicats.

El producte interior brut per habitant va créixer el 2018 fins als 32.000 euros anuals a Catalunya, la qual cosa representa que s'assoleixin els nivells anteriors a la crisi, segons un informe sobre la situació econòmica presentat avui pel Govern.

Un informe calcula que l'impost sobre les begudes ensucrades comporta un estalvi d'entre 6,9 milions i 61,2 milions d'euros per al Govern i que representa una millora de la salut pública, ja que causa una disminució de les malalties relacionades amb l'obesitat i, per extensió, milloren la qualitat de vida i l'esperança de vida de la població adulta. L'estudi ha sigut elaborat per Ivàlua, el consorci d'avaluació de polítiques públiques participat per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha reclamat al govern català i al conjunt dels partits polítics que aprovin un pressupost de manera "urgent". Segons la institució, uns comptes nous per al 2020 o, fins i tot, per al 2019, permetrien optimitzar la despesa pública en un moment de creixement d'ingressos gràcies a la bona marxa de l'economia.

La Generalitat ha ajornat fins al 9 de maig l'aprovació del pla de contingència que el departament d'Economia havia previst inicialment per al 8 d'abril.