Deixem enrere un hivern que ha estat excepcionalment plujós. Feia trenta anys que no teníem un període hivernal tan humit, i fins i tot s’ha fet un lloc entre els quatre hiverns més plujosos des que es tenen registres. Una situació que ha omplert fins dalt de tot els embassaments –les conques internes es troben al 92%– i que ha saturat d’aigua boscos i rius d’arreu del país. Després d’aquest període històric, ara arriba la primavera astronòmica. Serà aquest divendres a les 15.46 hores, quan es produirà l’equinocci primaveral. Hem de tenir en compte que aquesta és una de les estacions més plujoses de l’any a casa nostra. Per tant, la pregunta està servida: després de l’aigua molt abundant caiguda durant l’hivern, continuarà plovent tant aquesta primavera?

Al llarg del mes de març és habitual que l'inici de la pol·linització d'arbres com el plataner, el salze i l'om anunciï l'arribada de la primavera. Però, alhora, arriba un moment crític per a les persones al·lèrgiques, que han de començar a prendre precaucions per minimitzar els símptomes provocats pel pol·len. Aquesta vegada les temperatures baixes que han marcat l'inici de l'any han provocat que els pòl·lens hivernals –del xiprer, el freixe o l'avellaner– no hagin alliberat pol·len fins a finals de febrer –una mica més tard del normal– però que, en canvi, s'hagin superat les mitjanes històriques registrades des de l'any 1994 arran de l'abundància d'aigua. 

Les pluges extraordinàries dels últims mesos han disparat al màxim la majoria d’embassaments de Catalunya. L’últim en arribar al ple absolut ha estat el de Guiamets, al Priorat. I això és notícia perquè és el segon cop que arriba al 100% des de l’any 1978, quan es van començar a prendre dades oficials. El primer cop va ser el mes de maig del 2004, ara fa 22 anys.  

L'anticicló de la setmana passada va ser un miratge. Després d'un hivern excepcionalment plujós, aquesta primera setmana de març i de la primavera meteorològica el temps es torna a complicar, i de valent. Un embossament d'aire fred ubicat entre el sud de la Península i el nord de l'Àfrica ha generat una nova borrasca, batejada amb el nom de Regina per l'agència meteorològica de Portugal. Inicialment afectarà les Canàries i la zona del golf de Cadis, i a casa nostra de moment impulsarà núvols, molta pols en suspensió, alguns ruixats o gotellades acompanyats de fang, vents marítims i mala mar.

Les pluges que han caigut durant els dos mesos que portem d’any al Mediterrani occidental han estat un terç més torrencials en comparació amb les d’abans que el planeta s’escalfés 1,3 °C. Aquesta és la conclusió de l’informe publicat aquest dijous pel grup de científics internacionals del World Weather Attribution (WWA), que ha analitzat les precipitacions excepcionals caigudes en aquest inici del 2026 al nord-oest i sud-est d’Espanya, al sud i nord de Portugal i al nord del Marroc.

Les borrasques i les pluges no donen treva aquest hivern a tota la península Ibèrica, i aquesta setmana la zona zero dels temporals és Andalusia. Províncies com Sevilla, Cadis i Còrdova són les més afectades per les abundants precipitacions provocades en aquest cas per la borrasca Leonardo, amb registres excepcionals. La pitjor part se l’ha endut el municipi de Grazalema, a Cadis, on dimecres van arribar a caure gairebé 600 l/m² en només 24 hores. Una xifra rècord a la zona molt semblant als registres assolits durant la històrica i tràgica dana de l’octubre del 2024 a València. I tota aquesta aigua té conseqüències també en el subsol.

Les pluges i les nevades d’aquest hivern estan sent extraordinàries, amb registres molt importants i alguns rècords que han enfilat les reserves d’aigua de les conques internes per sobre del 90%. Només en l’últim mes ja ens han visitat fins a sis borrasques de gran impacte, amb més o menys afectació a casa nostra. L’última, aquesta setmana, la Leonardo. La llista oficial de noms per batejar borrasques al sud-oest d’Europa ja va per la meitat quan tot just ens trobem a l’equador de la temporada. I per si no n’hi hagués prou, aquesta situació s’està produint en una estació que acostuma a ser una de les més seques de l’any. Feia trenta anys que Catalunya no vivia un hivern tan plujós, i això que encara queda tot el mes de febrer. Només els hiverns d’entre el 1995 i 1997 i alguns dels anys 70 van registrar xifres similars.

L’aixeta del cel s’ha obert i ara no hi ha manera de tancar-la. Des del març de l’any passat, les pluges han anat caient a Catalunya, i aquest hivern està sent extraordinàriament plujós, amb unes precipitacions continuades i abundants que no donen treva. Una situació poc habitual, ja que aquesta època acostuma a ser seca a casa nostra. Tot plegat ha disparat els embassaments de les conques internes per sobre del 92% de la seva capacitat, pràcticament plens.

Les pluges abundants i continuades de les últimes setmanes han saturat d’aigua el terreny. La situació era impensable fa tot just fa un any, quan Catalunya encara patia els efectes d'una històrica sequera. Hem passat d’un extrem a l’altre en qüestió de mesos i, com passa sovint, els excessos no són mai bons. Encara que pugui semblar mentida, tanta aigua tampoc és bona per a alguns arbres, ja que poden caure amb més facilitat si arriba un temporal de fort vent amb ratxes de més de 80 o 100 km/h.

La principal hipòtesi de l’accident ferroviari de Gelida és que el mur contra el qual va xocar el tren va cedir per la pluja, que no ha donat treva els últims cinc dies. En aquest municipi de l'Alt Penedès es calcula que des de divendres passat s'han acumulat prop de 90 l/m²; no és ni de bon tros una quantitat d'aigua excepcional, tot i que sorprèn per ser al gener, un mes que acostuma a ser força sec al nostre país.

L'AP-7 entre Martorell i Sant Sadurní d'Anoia, en direcció sud, quedarà tallada durant "uns dies" davant del risc que el mur de contenció que va caure sobre el tren de la R4 pugui acabar cedint del tot. A primera hora del matí, el Servei Català de Trànsit ja havia tallat 1,5 quilòmetres del carril dret en direcció Tarragona com a mesura de precaució, però finalment davant de la inestabilitat del terreny s'ha optat per ampliar el tall als tres carrils en aquesta via que travessa Catalunya de nord a sud. La mesura, però, ha tingut conseqüències en la mobilitat de molts usuaris. En concret, l'A-2, via on s'està redirigint gran part del tràfic que acostuma a circular per l'AP-7, acumula fins a 18 quilòmetres de retencions entre Cornellà de Llobregat i Martorell en sentit Barcelona a causa del tall, segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT).

El 2026 ha començat fort pel que fa a la meteorologia, i els pròxims dies no seran una excepció. Després d'uns dies plàcids i agradables, la situació es tornarà a complicar de valent en el tram final de la setmana. L'arribada d'una massa d'aire fred d'origen polar associada a una borrasca atlàntica i la formació d'una nova borrasca en la nostra zona mediterrània provocaran que la inestabilitat sigui molt acusada a partir de divendres.

L'episodi de pluges i nevades que ha viscut bona part del territori català entre el dia de Nadal i aquest dilluns ha provocat un notable augment del cabal dels rius i, com a conseqüència directa, de les reserves d'aigua als embassaments. Les conques internes estan a un 83% de la seva capacitat, mentre que els que pertanyen a la conca de l'Ebre ho estan al 72%. Unes xifres que deixen els embassaments en una situació molt positiva i molt allunyada de la fotografia de la llarga sequera, donada per acabada fa mig any.

Les fortes pluges continuen marcant les festes d'enguany. Per aquest motiu, Protecció Civil ha demanat evitar desplaçaments per carretera i ha indicat que en cas de fer-ne, es dugui a sobre "un petit equipament d'emergència". Ho ha explicat Montse Font, cap del Servei de Gestió d'Emergències, que també ha alertat que la persistència de precipitacions pot causar un augment de cabals, sobretot a la zona de Girona, en rius com el Ter, el Fluvià o la Muga, i els seus afluents. Pel que fa a l'onatge, ha aconsellat no apropar-se litoral, també especialment al del nord del país, on les onades poden assolir els 4,5 metres de mitjana. També s'ha activat l'alerta del pla Allucat, amb especial atenció al Pirineu Central i la Vall d'Aran.

Catalunya arrenca un Nadal que, per primer cop en molts anys, serà ben mogut i plenament hivernal. Després de la treva de dimecres, les precipitacions tornaran a estendre's per qualsevol punt del país els dies de Nadal i Sant Esteve. Seran jornades de cel gris i passades per aigua, amb acumulacions que poden ser molt abundants en comarques del nord-est. Caldrà anar ben alerta a la carretera, ja que són dies de molta mobilitat.

El segon dia de l’episodi de pluges ha tornat a deixar autèntics aiguats. En aquest cas, la pitjor part se l’ha endut el Barcelonès, on durant la tarda i el vespre les precipitacions s’han intensificat i l’aigua ha caigut de forma persistent i amb molta intensitat, sovint acompanyada de tempesta i d’algunes calamarsades. Els municipis més afectats són els del nord de la comarca, especialment Badalona, on en alguns barris s'han registrat més de 120 l/m², com ara el de Llefià. Algunes estacions no oficials han registrat quantitats fins i tot superiors. També Sant Adrià de Besòs ha rebut de valent els efectes dels aiguats.

Les pluges torrencials i extremes que van arrasar ara fa un any el País Valencià es podrien repetir molt més sovint del que es preveia fins ara: cada 47 anys, i no cada 500 com es pensava. Així ho conclou un estudi del Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que s'ha fet públic coincidint amb el primer aniversari de la tràgica dana.

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) anunciava dilluns que, a partir d’ara, les DANA (depressions aïllades a nivells alts) més intenses i potencialment perilloses serien batejades amb nom propi, com ja passa amb les borrasques més potents. I la primera no ha trigat a arribar, ja que l’entitat ha anunciat la formació els pròxims dies de la DANA Alice.

El brusc canvi de temps dels últims dies ha fet caure en picat les temperatures. Hem passat de cop de l’ambient càlid i xafogós de la setmana passada a un ambient més propi de finals d’octubre, amb matins freds per les dates i migdies entre frescos i suaus. De fet, tenim valors al voltant de quatre o cinc graus per sota de la mitjana. La tardor ha arribat per la porta gran. I amb aquesta irrupció d’aire fred d’origen polar també ha baixat amb ganes la cota de neu al Pirineu, on en algunes zones ja hi ha hagut les primeres enfarinades de la temporada.

El temporal de pluges intenses a Catalunya ha causat la mort d'un menor d'uns 11 o 12 anys i la desaparició del seu pare a Sant Quintí de Mediona, a l'Alt Penedès, després que el cotxe en què viatjaven se l'endugués l'aigua d'una riera. El cos del nen es va localitzar pocs minuts abans de les 22 h al riu Bitlles, a Sant Pere de Riudebitlles. "Amb els indicis que tenim de la investigació policial es tracta del pare del nen", ha dit la consellera d'Interior, Núria Parlon, que ha comparegut davant dels mitjans des de Sant Quintí de Mediona. Parlon ha explicat que l'home ha intentat passar per un pas amb aigua tot i les advertències dels veïns que no ho fes: "Li han dit que no passés, però ha passat". La crescuda sobtada de l'aigua s'ha endut el cotxe, que ha quedat "encastat" en una zona lúdica.