Ser pare és una experiència meravellosa, però també desconcertant. Tinc dos fills i, tot i que intento donar-los el millor de mi, sovint tinc la sensació que no els estic educant amb la mateixa seguretat i naturalitat amb què els meus pares em van educar a mi. Ells semblaven tenir clar com fer-ho: quins límits posar, quines llibertats donar, quins valors transmetre. Jo, en canvi, dubto molt més.

Jo em repeteixo sovint "tot passa". Em va molt bé recordar que res és per sempre, ni el que és bo ni el que és dolent. Les coses dolentes procuro que m'ocupin menys i les bones les visc amb plena consciència. També m'adono que moltes coses que ara em preocupen o em molesten són les mateixes que més endavant trobaré a faltar.

Abans de separar-se, el Raül (nom fictici per mantenir-lo en l’anonimat) veia molt de potencial a les aplicacions de cites i tenia ganes de provar-ho. Un cop ha tingut l'oportunitat, no les ha fet servir i està “lluny” de fer-ho. Vol no passar tantes hores davant del mòbil i endinsar-se en aquest món va, precisament, cap a l’altra direcció. La veritat, però, és que no les ha trobat a faltar. “He conegut gent que m’ha interessat i gent a qui he interessat”, afirma quan explica com ha gestionat aquesta nova situació. Confessa, també, que poder-ho experimentar li ha resultat una “motivació sana i bona”.

"Anirem de vacances junts sabent que això ja no és el que volem?" La vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias, creu que moltes parelles es fan aquesta pregunta abans de decidir separar-se formalment. Això explicaria per què el mes de juliol és el que suma més divorcis registrats a les notaries del país, en què aquest tipus de separació amistosa es pot tramitar de manera ràpida.

Ben Affleck i Jennifer Lopez van viure un idil·li que va segrestar totes les capçaleres rosa del món a principis dels anys 2000. Eren la parella més jove i exitosa del moment i els seus plans de casar-se eren una cirereta a la qual cap mitjà es podia resistir. El mateix va passar amb la seva ruptura sentimental i amb la cancel·lació dels seus plans de boda. La complicadíssima agenda de tots dos i la pressió de la premsa va arruïnar un possible casament hollywoodià que s'havia convertit en el conte de fades d'Occident. Aquella relació fallida va agafar forma de nou al cap vint anys, quan aquells joves ja no eren tan joves, però la seva fama era igual o més gran. L’any 2021, les dues estrelles van tornar a enamorar-se i, l'abril de 2022, van anunciar que s'havien compromès per acabar portant a terme allò que el capriciós destí els havia impedit tan cruelment quan eren joves.

Diuen que no hi ha ruptures més violentes que les dels grans amors. Tota aquella confiança i connexió profunda que existeix en les relacions més estables i consolidades es converteix de cop en una bomba nuclear quan l'estabilitat s'acaba, ja que el sentiment que emergeix és el de traïció. La persona en qui més confiaves ja no vol estar amb tu. El daltabaix emocional és superlatiu i la reacció, evidentment, també ho serà. Segurament, aquest sentiment de traïció portarà un dels dos a atacar on fa més mal, cosa que portarà l'altre a fer el mateix i, així, s'iniciarà una espiral bèl·lica imparable.

Als Estats Units, quan parla Michelle Obama, s'apuja el pa. Això, que ja era així quan era primera dama, no va canviar gens quan Jill Biden li va agafar el relleu i menys encara ara que Melania Trump s'ha convertit en F.L.O.T.U.S. –first lady of the united states–, que no pot fer pujar el preu del pa quan parla perquè no parla. Això no obstant, també és cert que a Melania no li cal fer res perquè pugi el preu de les coses perquè per a això ja té el seu marit, que està destinat a encarir tot el que l'envolta per a desgràcia de tots els estatunidencs i de la resta de la humanitat. Encara sort que, en aquest lamentable context, Michelle Obama segueix en actiu a escala comunicativa i, ni que sigui de forma light, fa el que pot perquè la gent del seu país oblidi per uns instants l'espiral de decadència que ha provocat als EUA el seu actual president.

Ningú et prepara per cuidar els fills de la teva parella. Quan l’enamorament encega tots els sentits, poc et pots imaginar que, juntament amb aquella persona, se n’hi afegeixen unes altres de més menudes que, si tot va bé, acabaran tenint un paper molt important en la teva vida. És l’inici d’un camí ple de sots on, a través de l'assaig i l’error, qui l'experimenta pot arribar a viure emocions i situacions molt contradictòries. “Estima’ls com si fossin teus... però no intentis ser la seva mare". "Has de ser una adulta de referència, però prohibit posar límits” són només algunes de les frases que han d'escoltar els anomenats padrastres o madrastres, o pares o mares afins, com prefereixen dir des de l’Associació d’Atenció a la Diversitat Familiar.

A.J. Alfafara, de 46 anys, de confessió protestant i fundadora de la coalició Divorce Pilipinas, fa més de 12 anys que es va separar del seu marit i assegura que fa més d'una dècada que no veu el seu fill, des que aquest –amb 9 anys– va triar viure amb el pare, que provenia d’una família amb unes condicions econòmiques molt més acabalades. Uns mesos enrere, Alfafara, que treballa com a assistent virtual d'oficina i estudia a la universitat, va voler comprar un habitatge, però li van dir que necessitava la signatura del seu marit.

Hugh Jackman i Deborra-Lee Furness formaven un dels matrimonis més consolidats de Hollywood. Però a més de longeva, la seva unió també era discreta. Eren d’aquests matrimonis que no fan soroll, com si sabessin que en la falta d’enrenou mediàtic hi ha un passaport directe a l’èxit. Potser va ser per això que quan a finals del 2023 van anunciar que havien decidit que farien vides separades, ens vam quedar tots amb uns ulls com taronges, perquè després de gairebé 30 anys plegats pocs hauríem apostat per aquest desenllaç.

A Catalunya gairebé cada hora hi ha dues parelles que posen punt final al seu matrimoni. Però el divorci en si no és l'única decisió que hauran de prendre en aquest procés, que sovint es pot veure enfosquit per tràmits i gestions legals. Qui tindrà la custòdia dels fills menors en comú, per a qui serà l'habitatge on es convivia o de quina manera contribuirà cadascun a les despeses familiars són altres qüestions que s'obren en el moment de signar una separació. També, esclar, què passarà amb l'empresa en cas de compartir un negoci.

L'any 2024 va acabar amb una carpetada definitiva a un afer de la premsa rosa que s'havia convertit en el rosari de l'aurora: el divorci entre Angelina Jolie i Brad Pitt. L'últim dia de l'any es va saber que els que van ser la família reial de les catifes vermelles de Hollywood durant els primers anys 2000 per fi havien segellat la dissolució del seu matrimoni gràcies a un acord que havia estat completament intoxicat des del principi i que semblava impossible que es rubriqués. Però què ha passat ara perquè allò que havia estat impensable al llarg de vuit anys de batalla legal ara s'hagi aconseguit? Doncs que ha entrat en joc Inés de Ramón, la parella de Brad Pitt.

La parella que va abanderar l'amor i va defensar als quatre vents les segones oportunitats ha començat l'any trencant definitivament. Des de divendres Jennifer Lopez i Ben Affleck estan oficialment divorciats, tal com ha pogut saber la revista People a través dels documents judicials als quals ha pogut tenir accés. L'escrit de divorci també ha permès conèixer i constatar diferents detalls de la ruptura que va saltar a les portades de la premsa groga a principis de maig.

Fer el sopar és una tasca visible, però per poder-la fer cal que algú hagi ideat el menú en funció del que els infants han menjat a l'escola, hagi fet la compra i ho hagi facilitat. La càrrega mental és, justament, tota aquesta feina prèvia que no es veu però que és necessària. La descripció és de Paola Roig, psicòloga que fa uns dies reivindicava a les xarxes socials l'angoixa que generava en moltes dones aquesta gestió i organització de la llar. Encara és una feina que recau en elles en la majoria de parelles. Però què passa quan la parella se separa? Si la custòdia és exclusiva, la càrrega mental difícilment es divideix, però i si la custòdia és compartida?

Després de mesos de rumors, ja és oficial: la història d'amor entre Jennifer Lopez i Ben Affleck s'ha esgotat només dos anys després de casar-se. Els mitjans nord-americans, com ara Variety i la CNN, recullen que aquest dimarts l'actriu i cantant va presentar la demanda de divorci a Los Angeles. En els documents se cita com a data oficial de la separació el 26 d'abril. Ni Jennifer Lopez ni Ben Affleck s'han pronunciat públicament sobre la seva ruptura.

En una setmana, el músic i actor Weston Cage ha passat d'estar desaparegut a aparèixer en una gran quantitat de pàgines als diaris nord-americans a l'entregar-se a la policia. Tot apunta que la detenció del fill de Nicolas Cage i Christina Fulton, després d'estar tres mesos en cerca i captura per haver agredit presumptament la seva mare i una segona persona fa tres mesos, ha precipitat l'acord de divorci de la seva dona, Hila Cage. Els tres anys de processos legals per arribar a un acord no han tingut un resultat positiu per a Cage, que ha perdut la custòdia de les seves dues filles.

Entre les personalitats amb divorcis curiosos hi ha el cas de Rupert Murdoch, que va divorciar-se de Jerry Hall a través d'un correu electrònic en el qual va posar els seus advocats en còpia. Però els correus electrònics entre la generació Z no s'estilen gaire i així ho ha demostrat la princesa de Dubai Mahra Sheikha bint Mohammed bin Rashid al-Maktoum, de 30 anys, que ha demanat el divorci al xeic Mana al-Maktoum a través d'un post a Instagram.

El fotògraf professional Kurt Iswarienko va ser el tercer i últim marit de la popular actriu Shannen Doherty, morta aquest dissabte després d'una llarga lluita contra el càncer. La parella va casar-se l'octubre del 2011, quatre anys abans que la intèrpret que encarnava Brenda Walsh a Beverly Hills li detectessin un tumor maligne al pit. Els anys posteriors, la parella va seguir assistint a actes públics i Doherty sempre va optar per ser transparent tant a les entrevistes als mitjans com des del seu perfil d'Instagram amb la situació mèdica que vivia. L'abril del 2023 tampoc va dubtar a comunicar als mitjans que havia demanat el divorci a qui havia estat el seu marit durant 11 anys. Tal com ha publicat aquest dilluns la revista People, Iswarienko no va firmar els documents fins al mateix dia que va morir la seva exdona.

Com qui lloga un pis o s'estrena en una feina, el matrimoni és un contracte amb un mínim de compromís que, en aquest cas, és de tres mesos. Abans d'aquest temps, si no s'acredita una situació excepcional com la violència de gènere, no et pots treure l'anell. L'esperança de vida màxima dels matrimonis s'allarga tant com ho fa la pròpia vida, però n'hi ha molts que acaben malament i tenen una durada molt més curta. A Espanya, de mitjana, 16 anys i mig. Una fotografia dels divorcis que és tan heterogènia com la societat actual: des de parelles que no aguanten ni un any fins a gent gran que decideix separar-se 50 anys després d'haver-se casat. La realitat catalana és que gairebé cada hora hi ha dues parelles que decideixen divorciar-se. Gairebé 15.000 resolucions en tot l'any passat. No estem, ni de bon tros, parlant de dades rècord, tot i que el primer trimestre del 2024 s'han registrat un 13% més de divorcis. Fonts jurídiques atribueixen aquest increment a la vaga dels funcionaris de justícia.

El divorci és hereditari? A la família del Peter (Griffin Dunne) ho sembla. Els seus pares es divorcien després de 65 anys casats; la seva dona (Rosanna Arquette) es vol divorciar d’ell després de 35 anys i dos fills en comú, i el seu fill gran (James Norton), un antic nen prodigi que treballa de cambrer, celebra el viatge de comiat de solter amb els amics tot i que la seva promesa ha decidit anul·lar el compromís. L’últim que necessita ara és que el Peter s’apunti a última hora al viatge, decidit a reforçar el vincle amb els seus fills, tant si ells ho volen com si no. Així arrenca Ex maridos, la comèdia de Noah Pritzker que divendres arriba a la cartellera després de passar per l’Americana i el Festival de Sant Sebastià. Un psicodrama familiar melancòlic i tendre sobre homes immadurs que semblen perduts sense una dona al seu costat.