Ho hem vist amb la Casa Orsola. Un episodi més, aquest cop amb final feliç per als llogaters i moltes preguntes sobre el futur de les altres Cases Orsola que hi ha a Barcelona. Una flor no fa estiu. Expliquem cada dia una crisi residencial amb moltes arestes, amb una amplíssima casuística. Avui mateix recollim la trista realitat d'un estudiant de FP –un molt bon estudiant– d'origen marroquí que ha hagut de viure al carrer: l'ajut dels professors l'ha salvat i ara està pendent d'una solució més estable. És un cas extrem. N'hi ha d'altres de molt més quotidians i menys dramàtics, però igualment preocupants: molts joves de famílies de classe mitjana (entesa com un ampli calaix de sastre) que no poden emancipar-se perquè els preus estan disparats. Els topalls de les zones tensionades han frenat l'alça, però no és suficient. L'oferta no creix. El turisme i els inversors estrangers segueixen tibant el mercat a l'alça. I es manté un volum important de pisos buits.

El preu de l'habitatge lliure (el que no està regulat per cap règim legal especial ni és de protecció oficial) va registrar en el segon trimestre la pujada més forta dels últims dos anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dijous. Amb aquest, doncs, ja s'acumulen 41 trimestres consecutius amb increments anuals dels preus de cases i pisos a l'Estat.

La Federació Catalana d'Apartaments Turístics, que representa 27.000 pisos turístics a Catalunya, ha sortit al pas de les crítiques que rep el sector. La patronal s'ha volgut desmarcar dels problemes d'accés a l'habitatge, que segons ells són "estructurals" i no una conseqüència de la seva activitat. "Se'ns responsabilitza dels mals de l'habitatge, però el nostre sector es regula segons la demanda, i l'alentiment del sector per les regulacions és més que evident", ha lamentat la vicepresidenta de la Federació, Ester Torrent. També han llançat un avís: asseguren que sense la seva activitat "es perdria el 46% de l'oferta de places per pernoctar a Catalunya" i es posarien "en perill més de 26.000 llocs de treball i l'activitat econòmica de molts municipis catalans que viuen del turisme".

"Nevera a la cuina, estenedor al pati exterior, mobles i sofà al menjador, armari rober i somier a l'habitació". És la descripció del pis més gran que et pots permetre a Barcelona si tens menys de 30 anys, almenys entre els principals portals immobiliaris. Està situat al carrer del Freser, té 34 metres quadrats i val 550 euros al mes, vuit menys que el topall màxim recomanat per a aquest col·lectiu d'edat.

Alcaudete de la Jara, Lucillos, Almadén, Pulgar, Campo de Criptana, Horcajo de Santiago, Cabezamesada, Malagón, Calzada de Calatrava i Villacañas. És possible que aquests municipis no siguin metròpolis cèlebres, però conformen el rànquing dels deu pobles d'Espanya on és més barat comprar-hi un pis. Tots deu tenen en comú un fet: són a Castella-la Manxa, comunitat que aplega també 18 de les 25 localitats on és més assequible la compra d'un habitatge, segons el rànquing d'Idealista. El domini manxec està acompanyat per tres pobles andalusos (Puerto Serrano, Peñarroya-Pueblonuevo i Moriles), dos de valencians (Castelló de la Ribera i la Pobla Llarga), un de murcià (Bullas) i un de castellanolleonès (Bembibre).

El preu de l'habitatge nou a Catalunya es manté com el més alt d'Espanya. De fet, ha crescut un 5,8% durant l'últim any i ha arribat així fins als 4.224 euros el metre quadrat. Segons un estudi de la Societat de Taxació, aquesta dada mostra que, de mitjana, els compradors han de fer un esforç econòmic equivalent al sou íntegre de vuit anys i tres mesos per poder adquirir una propietat, cosa que suposa un any més dels que es necessita a la resta de l'Estat. Al conjunt d'Espanya, l'increment en el preu ha sigut superior (6,4%), tot i que la mitjana segueix molt lluny de la del territori català i se situa en els 2.641 euros el metre quadrat. La següent comunitat amb un preu més alt ha sigut Madrid. A la capital d'Espanya el preu de l'habitatge ha arribat als 3.968 euros per metre quadrat. El podi el completa el País Basc, amb una mitjana de 2.927 euros.

El pis més car de la història de Barcelona, i ben segur que de tot Catalunya, està formalment a la venda. Val, com a mínim, 40 milions d'euros, i és el dúplex que forma part del complex residencial de luxe de Mandarin Oriental. Té 650 metres quadrats, quatre habitacions i unes vistes espectaculars de tota la ciutat. "Comencem a escoltar ofertes per aquest dúplex a partir dels 40 milions d'euros", explica Josep Maria Farré, fundador del grup KKH Property Investors.

El debat sobre les pujades dels preus ha arribat a l’habitatge, que està creixent amb força a nombrosos països d’Europa fins al punt que el Banc Central Europeu ja s’està plantejant actuar per frenar possibles bombolles.

L'alça dels preus arriba també a les butxaques dels llogaters. A Espanya, l'índex de preus al consum (IPC) és l'indicador que habitualment s'utilitza als contractes de lloguer per actualitzar-ne anualment el preu. Ara l'espiral alcista en què se situa actualment la inflació ha traslladat el neguit entre molts llogaters, que han vist com el lloguer mensual s'encareix més de 40 euros, segons estimacions publicades pel portal immobiliari Idealista. A Catalunya, el mes de desembre es va tancar amb un IPC interanual del 6,1%, però amb una taxa mitjana de tot el 2021 del 2,1%, segons l'INE. De fet, les assessories han detectat un augment de les sol·licituds d'informació, tant de llogaters, preocupats per un augment dràstic, com de propietaris, interessats en saber com poden aplicar la clàusula, expliquen tant des de l'Agència Negociadora del Lloguer com des de Legálitas a l'ARA.

Aquest dimarts han vist la llum una bateria de mesures en matèria habitacional. Malgrat que el projecte estrella, la llei d'habitatge estatal, encara haurà d'esperar uns dies per arribar en segona volta al consell de ministres, després que el CGPJ no aprovés el primer informe sobre la normativa, l'executiu ha aprovat dos altres paquets per facilitar l'accés a l'habitatge, en especial a la població jove: el bo jove del lloguer i el pla estatal d'accés a l'habitatge 2022-2025, dotat amb 1.700 milions d'euros.

"Si es comença a intervenir en l'habitatge lliure i no es fomenta l'oferta, l'única cosa que passarà és que hi haurà una retirada de pisos que avui estan en lloguer". L'advertència la feia, a finals d'aquest mes de gener, la presidenta del fons d'inversió Azora, Concha Osácar, al portal de notícies del sector immobiliari Idealista. Osácar, que abans també havia estat responsable dels actius immobiliaris al Banco Santander i presidenta de Banif Inmobiliaria, afegeix: "S'estendrà la inseguretat, es retirarà i disminuirà el parc i, del patrimoni que es mantingui al mercat de lloguer, un control dels lloguers els portarà a l'obsolescència".

Aplicar una moratòria pels pisos turístics, incentivar l'habitatge de protecció oficial i adquirir pisos per a la borsa pública. Aquestes són les principals receptes per garantir l'accés a l'habitatge a Girona del Sindicat de Llogateres. L'entitat ha dut a terme la seva primera acció a la capital gironina amb una bustiada per reclamar a l'Ajuntament i a la resta d'administracions públiques que regulin els preus dels pisos. "Si hi ha habitatges dedicats només al turisme, vol dir que els veïns i les veïnes seran expulsades. I això també farà que els preus augmentin en un escenari en què no hi ha cap regulació de preus. S'ha de facilitar que la població més afectada pugui tenir un accés més fàcil a l'habitatge", ha defensat un dels membres del Sindicat, Aliou Diallo.

“¿Sabeu quin és el primer senyal que indica que haureu de marxar del vostre barri? Quan comencin a aparèixer botigues de roba vintage ”. Amb aquestes paraules, dites pel propietari d’un bar de Toronto, al Canadà, comença Push, un documental del director suec Fredrik Gertten que vol evidenciar que el model de negoci especulatiu dels anomenats fons voltor està canviant les ciutats d’arreu del planeta forçant l’expulsió dels seus veïns, incapaços d’assumir uns preus cada vegada més inflats. Malgrat haver triat aquesta frase de presentació, Gertten rebutja l’anàlisi “pobra i equivocada” que tots els problemes de les ciutats es redueixen a la gentrificació, un concepte a l’alça que es refereix a la transformació i revalorització d’àrees urbanes que acaba provocant el desallotjament dels seus habitants.

Deu municipis de les Balears i nou de Catalunya consten en el rànquing de 25 municipis amb els preus immobiliaris més elevats d'Espanya. Concretament, els cinc municipis amb el terreny més car són a les illes, mentre que el sisè és a Catalunya, segons un estudi del portal immobiliari Idealista.

Després de setmanes de debat, el Govern ha aprovat aquest dimarts el decret amb què permetrà al departament de Territori i Sostenibilitat limitar el preu del lloguer en zones amb un "mercat de l'habitatge tens". És a dir, allà on s'acrediti que els preus del lloguer i el seu impacte en el pressupost familiar superi "clarament" els de la mitjana de Catalunya; o que hi hagi una desproporció entre l'increment de la població i la disponibilitat d'habitatge de lloguer, o on el cost d'aquesta mena d'habitatge creixi clarament per sobre de l'IPC de l'àrea afectada.

El gest d’ahir del Govern, que va aprovar un decret llei que permetrà regular el preu dels lloguers a les zones on el mercat estigui “més tens”, ha servit de poc. El text resultant –després de setmanes de negociació– ha acabat indignant igualment el sector privat i les plataformes a favor d’un habitatge digne, que van qualificar el decret de “presa de pèl”. Tal com va avançar l’ARA, ahir la consellera de Justícia, Ester Capella, va explicar que el decret preveu un canvi en el Codi Civil català que permetrà facultar la conselleria de Territori per regular directament els preus, amb uns topalls màxims, seguint el model legislatiu alemany. Això sí, hi haurà condicions.