Quan no tens estalvis, i tens una feina d’aquestes modernes, que t’has d’anar guanyant cada setmana; quan tens família al teu càrrec (pares fora del mercat laboral i fills en edat escolar); i no tens deutes, però tens els estalvis justos… Buscar pis és un infern. Et connectes als portals immobiliaris, i tens a l’abast tota mena de pisos adequats i terrasses assolellades. Però aquesta oferta no és per a tu: has de filtrar, perquè els preus dels pisos de lloguer que tenen mides adequades i molt de sol, són impagables. I si tens nom estranger, si estàs divorciat o jubilat o no encaixes dins del perfil de professional blanc amb contracte indefinit, o si no duus corbata o goses portar un hijab, llavors estàs perdut. Diversos estudis ho certifiquen; el mercat immobiliari exclou milers i milers de persones que no “hi encaixen”.

Vint-i-dos metres quadrats de pis i dotze de zones comunes seran un habitatge en tota regla. Així ho regularà el Govern, que crearà una nova tipologia habitacional que permetrà rebaixar el mínim de superfície que ha tenir un pis per ser considerat legalment habitatge. Passarà dels 24 m2 que estan permesos actualment als 22. Així doncs, si ara hi ha pisos petits, d'aquí poc també hi haurà minipisos. Uns minipisos que compensaran les seves dimensions reduïdes amb zones compartides de, com a mínim, 12 m2. D'aquesta manera es podrà llogar un habitatge d'aquestes característiques amb tots els serveis i subministraments inclosos sempre que existeixin unes zones comunes que contrarestin la falta de m2 perquè es consideri legalment un habitatge òptim. Amb aquesta reforma, el Govern veu molts minipisos assequibles en un gran espai amb zones compartides com una realitat pròxima.

Una vegada, fa bastants anys, tot esperant embarcar en una sala business de l'aeroport de Madrid, vaig anar al lavabo. Allà vaig contemplar un espectacle colpidor. Per separar les tasses dels vàters havien instal·lat el sistema anglosaxó de panells distanciats del terra –són aquells que permeten veure els peus del qui és a dins, aquells que obliguen al protagonista de la pel·lícula a posar-se dret sobre la tassa del vàter perquè el dolent, que el persegueix, no descobreixi que està amagat dins d'un dels compartiments–. El cas és que, com que el paviment d'aquells lavabos era d'un marbre magníficament polit, el terra es comportava, pràcticament, com un mirall que permetia, a una distància prudencial, observar reflectit, amb prou claredat, l'individu que era a dins assegut a la tassa corresponent. Des d'aleshores tinc clar que implantar preteses modernitats sense tenir en compte l'entorn porta a resultats inesperats.

Bon dia des de l’ARA. És dijous, 10 de setembre del 2020. Avui començarà un cap de setmana llarg i aquests dies el sol guanyarà protagonisme. Tan sols quedaran restes d’inestabilitat avui dijous i demà a la Diada de Catalunya que faran créixer nuvolades en sectors de muntanya del país on podran caure alguns ruixats al Pirineu, al Prepirineu, així com en altres punts de les comarques de Girona i de Barcelona. Pel que fa a la temperatura, anirà pujant amb un ambient estiuenc entre dissabte i diumenge.

Ens hem acostumat a viure amb el condicional tan a mà que fa la sensació que aprenem verbs nous de tot allò que fa uns mesos donàvem per sabut i ara se’ns ha desconjugat. Tenim el si menys afirmatiu a la boca i el fem servir a tothora, com si el sí rotund s’hagués pres unes vacances llargues o fes cua al servei d’ocupació i no li arribés mai el torn. Si les fases de la vacuna d’Oxford avancen com es preveu (que ja es veu que no), Catalunya en rebrà 100.000 al desembre, diu Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública. No és un avançament excessivament esperançador, ni per la inquietud que generen unes vacunes prematures ni per la quantitat. Però estem acostumats a tenir tantes coses abans fins i tot de desitjar-les que també exigim la urgència d’allò que no està al nostre abast. Encara hi ha massa misteris científics per creure’ns tan savis. Ens hauríem de concentrar més en reclamar el que sí que té solució, com limitar els preus dels lloguers per evitar la catàstrofe total d’una crisi econòmica que ja és més greu que la sanitària o que en lloc de parlar tant del canvi climàtic es posin en marxa polítiques eficaces i innovadores. La llista és llarga. Com els misteris de la ciència.

La regulació del preu del lloguer, que es vota demà al Parlament, és una batalla important per garantir el dret a l'habitatge però no l'única. És el missatge que ha llançat aquest dimarts l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha presentat el Decàleg pel Dret a l'Habitatge consensuat amb una trentena d'entitats i que inclou demandes com ara incrementar el pressupost estatal d'habitatge com a mínim fins a l'1,5% del PIB durant els pròxims set anys o canviar la fiscalitat per rebaixar l'IVA al 4% a les promocions d'habitatge protegit o en cessió d'ús.

La qüestió de l’accés a un habitatge no és nova. Els ajuntaments, la institució més propera a la ciutadania, coneixem bé la insuficiència i inadequació de les eines competencials i econòmiques de què disposem per gestionar-la, i ben sovint ens trobem impotents davant aquesta problemàtica greu que afecta molts dels nostres veïns i veïnes.

Tant de bo funcioni la regulació dels preus dels lloguers, però em temo que, atesa l’escassetat de pisos ben conservats i ben ubicats, seguirà havent-hi una competència ferotge que beneficiarà els que tenen un alt poder adquisitiu. L’experiència arreu d’Europa demostra que cal acompanyar-la de polítiques de sòl i d'una acceleració en la construcció de pisos socials, mesures de més impacte.

La primera norma catalana per intentar regular el preu del lloguer penja d'un fil. A finals de maig el Govern va aprovar –després de superar les diferències internes entre els dos partits de l'executiu, JxCat i ERC, en matèria d'habitatge– un decret llei per regular el preu del lloguer a les zones on el mercat immobiliari estigui més tens. Tal com va avançar l'ARA, es tractava, a través del Codi Civil, de donar competències al departament d'Habitatge per poder establir un topall màxim del preu d'arrendament en determinades zones amb molta demanda o amb preus més desorbitats, de manera temporal, seguint el model alemany. Aquest dimecres el text arriba al Parlament i, a hores d'ara, tot apunta que els comuns, la CUP, el PSC, Cs i el PP hi votaran en contra, fent que la normativa mori abans de néixer.

El decret que fa unes setmanes va aprovar el Govern per permetre que el departament de Territori i Sostenibilitat pugui limitar el preu del lloguer en zones amb un "mercat de l'habitatge tens" contravé alguns articles de l'Estatut i la Constitució. Així ho ha sentenciat per unanimitat el Consell de Garanties Estatutàries, un organisme consultiu, que ha avisat el Govern que envaeix les competències del govern espanyol.

El gest d’ahir del Govern, que va aprovar un decret llei que permetrà regular el preu dels lloguers a les zones on el mercat estigui “més tens”, ha servit de poc. El text resultant –després de setmanes de negociació– ha acabat indignant igualment el sector privat i les plataformes a favor d’un habitatge digne, que van qualificar el decret de “presa de pèl”. Tal com va avançar l’ARA, ahir la consellera de Justícia, Ester Capella, va explicar que el decret preveu un canvi en el Codi Civil català que permetrà facultar la conselleria de Territori per regular directament els preus, amb uns topalls màxims, seguint el model legislatiu alemany. Això sí, hi haurà condicions.