L'adquisició de l'arxiu de l'escriptor Juan Marsé s'ha convertit en la protagonista inesperada de la inauguració de les obres de la futura Biblioteca Pública de l'Estat. "Tot i ser la segona província de l'Estat més poblada, Barcelona encara no disposa d'una biblioteca pública central", lamentava Ernest Urtasun, actual ministre de Cultura, al solar del costat de l'estació de França on s'aixecarà, si tot va bé d'aquí cinc anys, un equipament llargament esperat. L'acompanyaven representants de la resta d'administracions implicades en el projecte: Generalitat, Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de la ciutat. Amb un pressupost de 82 milions d'euros, la Biblioteca Pública de l'Estat "disposarà d'una superfície útil de més de 16.000 m², distribuïda en vuit plantes", ha avançat el ministre: "En dimensions només la superarà la Biblioteca Nacional d'Espanya".

Les biblioteques catalanes van prestar 11,4 milions de llibres l’any 2023, una mica més de la meitat dels quals –un 52%– en català, i un 45,7% en castellà. Una presència “alta de català en termes relatius” donat que en el món editorial s’imposa el castellà, segons ha recordat a l’ACN el director general de promoció cultural i biblioteques, Xavier Fina. Les dades dels últims cinc anys mostren que tant a Girona com a Lleida i Tarragona, el català s'acosta al 60%. Així i tot, si s'analitzen amb detall les dades s'arriba a unes quantes conclusions sorprenents.

Els diaris han informat que la biblioteca que s'havia d'instal·lar a l'antiga Casa de la Premsa per renovar-hi la Biblioteca Francesc Boix del Poble-sec serà finalment habilitada en un altre espai, encara per determinar. Si ha de ser per oferir un bon servei als ciutadans d'aquell barri, ens n'hem d'alegrar.

La nova biblioteca de Sarrià adoptarà el nom del periodista i poeta J.V. Foix després que així ho hagi decidit el veïnat del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Els veïns de Sarrià de més de 14 anys han tingut onze dies per votar i hi ha hagut una campanya intensa defensant el nom de Foix. El nom de l’escriptor s’ha imposat al de les altres candidatures amb 781 vots, per davant de les altres propostes: la pedagoga i traductora Carme Serrallonga i Calafell (426 vots), la dibuixant i humorista gràfica Núria Pompeia (167) i l’escriptor, pedagog i periodista Emili Teixidor (67).

Des de Les bruixes de Roal Dahl fins a les històries d'Isadora Moon, passant per Els cinc van de càmping d'Enid Blyton o Hotel Winterhouse de Ben Guterson. El primer llibre que comenten els quinze nens i nenes que conformen el club de lectura infantil de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona l'han escollit ells i se l'han hagut de llegir de la primera a la segona sessió. Entre els títols, hi ha novetats i clàssics, però també grans descobertes i edicions més comercials. Hi ha gustos per a tot, i per això, de fet, es fa aquesta activitat. Cadascun dels participants presenta el llibre als seus companys i el puntua. Els que més interès –i rialles– generen són els més escatològics, però tots els serveixen per parlar de llibres en un entorn no escolar i, així, conèixer nous autors i noves històries.

Observant els joves lectors a la biblioteca de l’institut penso en l’eterna acusació (“és que els joves no llegeixen!”) i la manca d’autocrítica d’un sector adult que, segons les estadístiques, llegeix per lleure encara menys (Hàbits de lectura i compra de llibres, 2022). Els resultats de les proves PISA han provocat tota una allau de crítiques i propostes sobre com fomentar la lectura, especialment als centres educatius, però abans cal plantejar dues preguntes importants: quin tipus de lectura volem fomentar i per què la volem fomentar? Potser no hem de pensar només en “fer lectors”, i ens hem de centrar en fer lectors competents. Quan parlem de lectura, no només parlem de novel·la: parlem d’un univers lector ampli, que inclou diferents gèneres, estils, suports i formats. I per què volem que llegeixin? Diu Michèle Petit que la lectura pot ajudar els joves a ser una mica més subjectes de la seva pròpia vida. Aquest hauria de ser el nostre objectiu quan parlem de lectura i joves: donar el coneixement i les eines als joves per poder triar, amb una llibertat real, si volen o no volen llegir.

Les novetats arriben de seguida a les biblioteques. Fa uns mesos, Pere Antoni Pons feia un tuit lamentant el perjudici que això suposa per a les vendes, i el món se li tirava a sobre: és important que les novetats arribin a les biblioteques aviat per garantir un accés igualitari a la cultura i no fomentar biaixos de classe, etcètera. Això em va fer pensar en altres àmbits en els quals no ens preocupa tant l’accés a la cultura. Per exemple, l’audiovisual. De tota la vida hi ha hagut unes finestres temporals per al recorregut de les pel·lícules; als noranta: primer cinemes, després videoclubs, després televisió de pagament, després televisió en obert. El sector entenia que aquest havia de ser el recorregut de l’explotació comercial d’una pel·lícula a fi d’esprémer-ne al màxim tots els canals. Ara la cosa ha canviat una mica, i aquestes finestres s’han flexibilitzat o fins i tot han desaparegut. Però continua existint la triple franja de cinemes, plataformes de pagament i televisió gratuïta. Si vols veure una novetat, has de pagar peti qui peti, però no sembla que a ningú li molesti gaire aquesta desigualtat en l’accés a la cultura.

"Si tanqués un museu potser hi hauria algunes queixes, però si tanqués una biblioteca els veïns sortirien al carrer", deia amb certa enveja el director d'un museu. La vida a Barcelona seria molt menys agradable sense biblioteques: són obertes, accessibles, acollidores i gratuïtes. No importa l’edat dels usuaris, ni d’on venen, ni el seu estatus legal, ni la seva classe social: tothom hi és benvingut. Van ser creades per ser un espai de lectura i continuen oferint llibres i espais per llegir i estudiar. Tanmateix, actualment se'ls demana molt més.

2 Com era d’esperar, ha aixecat polseguera que el nou govern de la Rioja, ara en mans del PP, hagi anunciat que esborra el nom de l’escriptora Almudena Grandes (1960-2021) de la biblioteca provincial que així va batejar el PSOE l’any de la seva defunció. No perquè no entrés dins del marc de l’espoli cultural col·lectiu que aquest partit està duent a terme, que hi entra, la decisió ha sobtat per la seva manca de justificació. Al PP ja no li calen excuses per fer el que faria Vox. Esclar que si han sigut capaços d’eliminar uns versos de Miguel Hernández d’un memorial de la Guerra Civil al cementiri de La Almudena, com no havien d’esborrar el nom d’una simple Premio Nacional de narrativa? Una Premio Nacional que per cert el mateix PP no va voler nomenar filla predilecta de Madrid.

"Què passa quan ens arriba a les mans una peça literària que té uns valors amb els quals no ens sentim còmodes, però alhora no podem negar la seva vàlua literària excepcional? Què fem amb aquella obra incòmoda?" Aquesta és la pregunta que posa aquest any sobre la taula el Flic, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, i que és l'eix sobre el qual gira l'edició d'enguany, segons ha explicat aquest dijous en roda de premsa la seva directora, Magalí Homs.

Com cada inici d'any, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona ha fet públic quins han estat els llibres més prestats en diverses categories. En la de novel·la per a adults, els tres primers llocs els ocupen De ninguna parte, de Julia Navarro, Nosaltres, després, de Sílvia Soler i La bestia, de Carmen Mola. Les segueixen les últimes novel·les d'Irene Solà, María Dueñas, Juan Gómez-Jurado i Eva García Sáenz de Urturi.

A partir de l'1 d'agost, Barcelona només obrirà una biblioteca per districte (10 de les 40 que conformen la xarxa pública) i n'afegirà quatre més un cop entrada la segona quinzena del mes. No és novetat, és la manera de fer habitual de la ciutat, que aprofita el mes amb menys usuaris en aquests equipaments per concentrar les vacances dels treballadors. Però el grup municipal d'ERC ha demanat obrir el debat sobre aquests horaris, especialment aquest 2022, quan més d'un 30% dels barcelonins diuen que no marxaran de vacances (així ho va recollir l'últim baròmetre municipal) i quan, a més, les biblioteques formen part de la xarxa de refugis climàtics, que són espais pensats per oferir una temperatura de confort en els moments en què el termòmetre arriba més amunt.

De les 40 biblioteques que formen part de la xarxa de Barcelona només deu estan obertes durant tot el mes d'agost (una a cada districte) i quatre més estaran operatives només durant la segona quinzena. Una oferta que el grup d'ERC ha titllat avui d'"inadmissible" tenint en compte que, segons l'últim baròmetre municipal, més d'un 30% dels barcelonins no marxaran de vacances aquest estiu i miraran de fer activitats a la ciutat. A més, les biblioteques són espais inclosos dins de la xarxa de refugis climàtics, és a dir, llocs ben climatitzats on els veïns poden acudir en moments de molta calor. Però a l'agost, quan tenen menys usuaris, la majoria pengen el cartell de "tancat".

El ministeri de Cultura ha obert una línia d'ajudes per a la compra de llibres per a les biblioteques públiques estatals, gràcies als fons europeus de recuperació postcovid. En total, s'invertiran 10 milions d'euros per adquirir 450.000 llibres. Però, segons ha pogut saber l'ARA, les ajudes van condicionades a un fet: que la compra sigui com a mínim del 50% de llibres en castellà en les comunitats amb llengües cooficials. El 50% restant pot ser en català i, d’aquesta meitat, fins a un 10% pot ser en altres llengües estrangeres o cooficials de l’Estat. En les comunitats monolingües, la compra de llibres ha de ser el 90% en castellà, i limita al 10% la compra de llibres en altres llengües cooficials o estrangeres. És la primera vegada que Madrid estableix una quota per a la compra de llibres per a les biblioteques públiques, quan l'elecció dels títols sempre els havien fet autònomament les biblioteques d’acord amb criteris professionals i de servei als seus usuaris, seguint els codis deontològics.

El ministeri de Sanitat preveia que a partir de l'11 de maig es poguessin obrir gradualment les biblioteques. Però els responsables tècnics de les biblioteques catalanes, tant les que depenen de la Generalitat com les que pengen de la Diputació, no veuen gens factible el Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat. De fet, no obriran al maig, sinó que ho faran a partir del juny.

La demanda de llibres electrònics del servei eBiblio de les biblioteques públiques de Catalunya va créixer durant els primers dies de confinament un 150%, mentre que el nombre de visites va augmentar un 500% els dies 13 i 14 de març. El creixent interès a causa de les mesures pel coronavirus ha fet que el departament de Cultura, juntament amb les diputacions de Barcelona i Girona i les biblioteques de Barcelona, hagi aprovat la contractació immediata de més títols i llicències d'ús per un valor de 120.000 euros.

Confesso que la vaga dels treballadors de les biblioteques públiques de Barcelona del mes de maig passat em va agafar per sorpresa. Ens havíem acostumat a sentir que les biblioteques eren un dels equipaments més ben valorats per la ciutadania. Així ho demostren reiteradament les enquestes de satisfacció sobre els serveis municipals (un 7,9 a la del 2019). Què havia passat, doncs? Les protestes havien començat la tardor de 2018 i tenien a veure amb reivindicacions laborals, una demanda de més personal per atendre el servei i de mesures de protecció contra la "indefensió dels treballadors en situacions violentes d'agressions per part d’usuaris, assetjaments i furts a les biblioteques". Com? Tant havien canviat les biblioteques?

Els visitants de les biblioteques públiques van augmentar un 2,35% el 2018 fins a arribar als 24,5 milions. El suport paper augmenta un 2% en préstecs i arriba als 9,6 milions de volums, xifra que representa un 71,38% dels préstecs totals. En canvi, la nova plataforma d'accés a continguts digitals, eBiblioCat ha vist incrementat el seu volum de consum cultural en un 43,53%. Des de la seva posada en funcionament el 2015, el seu ús ha crescut un 110%. En l'altre extrem, la demanda de revistes, CDs i DVDs, suports "obsolets" segons Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, només suposen el 28% dels ítems prestats.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM) ha presentat aquest dimecres el llibre 'L’illa dels tresors' com a cloenda de la celebració del centenari de les biblioteques públiques.