Les nits caloroses no només impedeixen descansar, sinó que influeixen directament en la salut i en els índexs de mortalitat arreu del món. És la principal conclusió d'un estudi internacional liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que ha analitzat els efectes de la temperatura de l'aire nocturn en 178 localitats de 44 països entre el 1990 i el 2018. La investigació, feta a través d'instituts de recerca de Catalunya, Galícia i Andalusia, revela que les nits caloroses estan associades amb un augment de la mortalitat de fins al 3%.

La calor dels mesos d’estiu pot ser una amenaça a l’hora de consumir certs aliments, i més enllà de tenir en compte les condicions d’higiene, cal estar atents a la temperatura. “Des de l’àmbit de la seguretat alimentària el principal problema a l’estiu és el trencament de la cadena del fred en aliments crus”, explica José Juan Rodríguez, professor del departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Segons ell, cal tenir en compte alguns aspectes.

Cada estiu la platja ens deixa records inesborrables. I, sovint, cops, picades o ferides que també formen part del paisatge estiuenc. La majoria són lleus i, amb la intervenció dels socorristes, es curen en pocs dies. Tot i això, algunes requereixen atenció mèdica, especialment si hi ha objectes tallants implicats o cops forts derivats de salts a l’aigua o xocs amb embarcacions recreatives. Pedro Pedralbes, director de l’Escola de Socorrisme ENSSAP, assegura que “cada dia es fan més intervencions per talls a causa dels residus que el mar arrossega a les platges”, un fet que ha provocat que augmentin les atencions mèdiques a la platja.

Tall de digestió. Tres paraules que cada estiu tornen a les platges i piscines en forma d’advertències: “No t’hi fiquis encara” o “Espera una estona”. Aquestes expressions es converteixen gairebé en un mantra, però semblen desaparèixer quan s'acaba la calor. La imatge és clara: l’estómac ple i, de sobte, un salt a l’aigua que paralitza el cos. Però, què hi ha de cert en tot això?

Per a l'empleat, augmenta el risc de patir cops de calor i lesions i, a llarg termini, malalties neurològiques i cardiovasculars. Per a les empreses, suposa més hores de feina perdudes, una major despesa per haver de contractar personal per cobrir hores extra o baixes laborals o, fins i tot, enfrontar-se a sancions legals. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) estimen en un informe publicat aquest divendres que dos de cada tres treballadors al món estan exposats als riscos associats a la calor extrema i que això comporta "nous i creixents reptes" en matèria laboral que s'han d'abordar de manera urgent.

Any rere any, cada estiu és més calorós que l'anterior. Les temperatures asfixiants provoquen que cada cop haguem de vigilar més amb l'exposició al sol. Montse Ciurana, metgessa de família de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central, explica que els cops de calor arriben quan, un cop ens exposem a temperatures molt altes, la temperatura temporal s’eleva, fet que pot provocar des de marejos fins a vòmits. “Ara bé: cal diferenciar entre insolacions i cops de calor: les insolacions es donen quan ens ha tocat molt el sol; els cops de calor són més intensos i tenen més derivades”, relata Ciurana.

Tot i que asseure’s en una terrassa i beure’s una cervesa ben freda sembla una manera ideal de fer front a la calor sufocant de l’estiu, en realitat pot ser “contraproduent” si no es fa amb moderació. Així ho afirma Emilio Salgado, metge responsable de la Unitat de Toxicologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona. De fet, recomana evitar el consum d’alcohol quan estem sotmesos a temperatures elevades.

L’estiu és sinònim de vacances, platja i relax, però també, sovint, de suar. En els últims anys, les nits tòrrides s’han convertit en rutina. Tècniques com crear corrents d’aire i passejar per espais amb vegetació poden ajudar a no suar tant durant el dia. Però què hem de fer a la nit?

La pujada de temperatures en un context d’emergència climàtica, més accelerada del que els científics havien pronosticat, està desencadenant una carrera per adaptar les ciutats. Un dels reptes és habilitar el màxim nombre de refugis climàtics, espais majoritàriament públics (biblioteques, museus, centres cívics, casals) pensats per protegir els més vulnerables en moments de calor extrema. Per considerar-se refugis han de mantenir una temperatura màxima de 27 graus, ser fàcilment accessibles, disposar de cadires o bancs per seure-hi i amb aigua gratuïta. Però no ofereixen atenció mèdica, un servei sols garantit als centres de salut.

Les temperatures han tocat sostre aquest dilluns. En el punt àlgid de la segona onada de calor de l’estiu a casa nostra ja s’han superat els valors assolits en la primera, que va tenir lloc a principis de juliol, i, per primer cop aquest any, s’han superat els 43 °C a Catalunya. Concretament a Vinebre s'ha arribat als 43,8 ºC, que no només són la màxima més alta d'aquest estiu, sinó que suposen el rècord de calor en els 27 anys de dades d’aquesta estació meteorològica del Meteocat.

L’arribada de l’estiu és inseparable d’una companyia no sempre desitjada: la suor. Amb la calor, la temperatura dels cossos augmenta i, per rebaixar-la, les nostres glàndules secreten un fluid que anomenem “suor”. Per compensar la pèrdua de líquids i evitar la deshidratació, els especialistes recomanen beure més aigua. Però com podem saber si el nostre consum és suficient?

Les altes temperatures d'aquest mes de juliol han deixat 250 morts atribuïbles a la calor a Catalunya. És una mitjana de vuit defuncions al dia, i les xifres del mes passat ja superen les registrades durant tot l'estiu del 2024, quan es van registrar 226 morts atribuïbles a la calor al país. Són dades del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) del ministeri de Sanitat.

Si creus que durant l’estiu t’enfades o t’estresses més fàcilment, no és només una sensació teva: hi ha una base científica al darrere. De fet, existeixen estudis que demostren que quan la temperatura és més alta, augmenten les conductes violentes: els jugadors de futbol americà i els jugadors de videojocs són més agressius i augmenta l’activitat criminal. A més, la calor porta més fàcilment a conductes autodestructives i a la presa de decisions precipitada. Per què passa tot això?

Cada any, amb l’arribada de les altes temperatures, cal preparar-se i prevenir els efectes adversos de la calor:

Les temperatures extremes s’instal·len al nostre país cada cop amb més força. Per aquest motiu, el Departament de Salut vol sensibilitzar la ciutadania sobre els perills de la calor i informar de les mesures per combatre les altes temperatures. Tothom s’ha de protegir, especialment els més vulnerables, com la gent gran, els infants, els treballadors que desenvolupen la seva feina a l’exterior i les persones amb problemes de salut.

El Sistema de Monitorització de la Mortalitat (MoMo) de l'Instituto de Salud Carlos III –l'única eina que permet radiografiar gairebé en temps real les defuncions que tenen lloc diàriament a l'Estat– estima que entre el 16 de maig i el 13 de juliol han mort 300 persones a Catalunya per causes atribuïbles a la calor. El mes de juny es calcula que van ser 55, i aquest juliol la xifra s'enfila ja fins a les 245.

En els darrers anys s'han produït onades de calor inusuals a totes les conques oceàniques principals del planeta, i alguns d'aquests esdeveniments s'han tornat tan intensos que els científics han encunyat un nou terme: les superonades de calor marines. "Els ecosistemes marins on [aquestes onades de calor] es produeixen no havien experimentat mai una temperatura de la superfície del mar tan alta", explica Boyin Huang, oceanògraf de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), per correu electrònic.

No tan sols les temperatures han augmentat molt aquest mes de juny, també la insolació, que ha estat un 30% superior segons els registres de l’Observatori Fabra. Les dades del Servei Meteorològic de Catalunya mostren com l’elevada irradiació solar s’ha situat tres punts per sobre de la mitjana històrica, amb 342,5 hores d’insolació registrades, també rècord mensual.

El mes de juny ha estat el més càlid mai registrat, amb valors de quatre graus per sobre la mitjana climàtica del període 1991-2020, i supera el rècord anterior, del juny del 2023. El mes de juliol no ha començat gaire millor, almenys pel que fa a l'emergència climàtica: ha arrencat amb la primera onada de calor, que ja ha deixat 40 °C en alguns punts de la Catalunya interior i nits que fregaven els 30 °C a la capital catalana.  

Les altes temperatures que assoten Barcelona han convertit el ventall en un aliat indispensable, i les ampolles d'aigua ben fredes s'han tornat un dels productes més cobejats entre els turistes. Des de primera hora del matí el termòmetre supera els 30 graus, i a la tarda s'acosta perillosament als 40. En llocs com la Sagrada Família, la Rambla i el Parc Güell, els visitants ja no busquen la millor fotografia, sinó una ombra on refugiar-se de la intensa calor.