43 morts atribuïbles a la calor en una setmana a Catalunya

BarcelonaLa calor històrica que afecta el país aquest mes de juny ha tingut també una conseqüència directa sobre la salut de la població. Entre l'1 i el 30 de juny, el Sistema de Monitorització de la Mortalitat (MoMo) de l'Institut de Salut Carlos III –l'única eina que permet radiografiar gairebé en temps real les morts que tenen lloc diàriament a l'Estat– estima que van morir 43 persones a Catalunya per causes atribuïbles a l'augment de les temperatures. En concret, les defuncions s'han produït entre el 22 i el 30 de juny, coincidint amb els pics més elevats de temperatura. "Mai havíem tingut un mes de juny amb aquestes temperatures extremes tan mantingudes: és evident que veurem un repunt de la mortalitat en aquest període, i a veure què passa el juliol i l'agost", avisa el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de la Generalitat, Jacobo Mendioroz.

A partir de la mitjana de les temperatures màxima i mínima de Catalunya, i comparant-les amb dades històriques, els experts poden saber si la calor tindrà un impacte directe en la mortalitat, sobretot entre persones fràgils com les d'edat avançada, els infants o les que tenen problemes neurològics. Les alarmes s'encenen quan se sobrepassa la mitjana dels últims anys. En els darrers dos anys, per exemple, aquest llindar es va superar alguns dies d'estiu i després es va comprovar que, en efecte, les corbes de mortalitat van ser més pronunciades. Ara bé, tant el 2024 com el 2023 aquest pic de temperatura es va assolir a mitjans de juliol i van ser episodis inferiors als cinc dies, mentre que aquest 2025 ja s'ha produït al mes de juny i ha sigut molt més perllongat que en anys anteriors. Per tot plegat, Mendioroz assegura que és esperable que acabin confirmant un augment de la mortalitat arran de la calor.

Segons les dades del MoMo, que reporten directament els governs autonòmics, 22 de les víctimes catalanes d'aquest mes eren dones i 21, homes. Per edats, tots tenien més de 65 anys (si bé hi ha una defunció a la franja que va dels 45 als 65 anys). En 21 dels casos tenien més de 65 anys i en tretze, més de 85 anys. Mendioroz explica que a partir dels 75 anys les persones són més vulnerables a les altes temperatures i representen el gran gruix de les persones que acaben morint per culpa de la calor, mentre que les insolacions i els cops de calor que acaben en mort representen "un percentatge molt baix", ja que són "casos aïllats", sosté l'expert.

Jordi Mestres, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), explica que també hi ha hagut un increment de persones que han anat d'urgències per malestar general, descompensacions de malalties cardiovasculars, marejos i desmais que es poden relacionar amb les altes temperatures dels últims dies. Tot i aquest repunt de pacients, no hi ha dades assistencials disponibles i Mestres creu que "costarà tenir una dada real", ja que en el registre al sistema de salut no s'indica si el motiu de l'atenció són les altes temperatures. "A vegades posem mareig o pèrdua de coneixement, no posem que és la calor, per la qual cosa pot quedar infraestimat", avisa l'expert.

Diferències per comunitats autònomes

Les 43 morts entre el 22 i el 30 de juny a Catalunya són idèntiques a les notificades per la Comunitat de Madrid en aquest període, i superen lleugerament les 34 de Galícia. Per demarcacions, a Barcelona se n'han atribuït 19, mentre que a Girona 9, a Lleida 3 i a Tarragona, 12. El mes de juny de l'any passat, en canvi, no es va registrar cap defunció relacionada amb la calor a Catalunya. Mendioroz aclareix que, de moment, aquestes dades són estimacions i que calen unes setmanes més per analitzar bé les dades i determinar quantes persones han mort durant aquest pic de calor de juny. "És evident, però, que en el moment en el qual pugen les temperatures també ho fa l'excés de mortalitat", conclou.

El MoMo és un sistema d'abast estatal de notificació de defuncions a les diferents comunitats autònomes (Catalunya té una mitjana de retard de tres dies) que compara la xifra de morts prevista per a cada territori durant un període de temps amb els registres més actualitzats de defuncions. En el cas que les morts que es produeixen [morts observades] superin les que s'hi esperen [morts estimades] es produeix una sobremortalitat o excés de morts. A més, aquest sistema també diferencia quines d'aquestes defuncions correspondrien a canvis de temperatura, és a dir a la calor a l'estiu i al fred a l'hivern.