Descrits a Catalunya els primers tres casos d'una malaltia minoritària en fills d'un mateix donant de semen
Els investigadors plantegen que es valori fer un cribratge dirigit del gen F12 per a la reproducció assistida
BarcelonaInvestigadors catalans han identificat els tres primers casos al món d'una malaltia genètica hereditària en fills fecundats amb un únic donant d'esperma anònim. Professionals del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, en col·laboració amb el servei d'al·lergologia de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida i l'Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida), han identificat tres casos d'angioedema hereditari, un trastorn minoritari i greu que es caracteritza per l'acumulació de líquids fora dels vasos sanguinis –que provoquen la inflamació de la cara, les mans, els peus, les extremitats, els genitals, el tracte intestinal o la via respiratòria superior–, en els fills de tres dones que van recórrer a la reproducció assistida.
La investigació, publicada a la revista Frontiers in Immunology, va començar arran del cas d'una pacient amb inflamació recurrent a la cara i altres parts del cos, sense causa aparent i sense resposta als tractaments antial·lèrgics habituals. Descartada una al·lèrgia, els metges van plantejar que la dona podia patir una forma rara d'angioedema hereditari, cosa que va confirmar l'anàlisi genètica, que va identificar la variant T328K del gen F12, habitual al darrere d'aquesta condició. Com que va ser concebuda amb semen donat per un home anònimament, els investigadors van contactar amb la clínica de fertilitat corresponent, que va coordinar l'estudi amb el banc de semen, i van confirmar que el donant era portador heterozigot de la variant T328K del gen F12.
Arran d'aquesta confirmació, la clínica va notificar la situació a altres dones que havien rebut semen del mateix donant i els investigadors van identificar dos portadors més de la mateixa variant genètica que actualment no tenen símptomes de la malaltia. "Des del punt de vista genètic, aquest cas és especialment rellevant perquè demostra com una variant patogènica pot passar desapercebuda en un donant asimptomàtic i transmetre's a diversos descendents", explica el cap del grup d'immunologia translacional del VHIR, l'investigador Roger Colobran.
L'equip d'investigadors assenyala que aquesta troballa evidencia els reptes en els programes de donació de gàmetes que plantegen les malalties genètiques dominants –les que es poden desenvolupar amb només una còpia del gen afectada– i que es manifesten de forma diferent en les persones portadores de la mutació. Colobran deixa clar que els processos de reproducció assistida "són segurs i garantistes", i fins i tot assenyala que "genèticament és més garantista que aparellar-se espontàniament". Així, es descarten patologies infeccioses transmissibles i les malalties genètiques més freqüents, que poden enfilar-se fins a 300.
Diferències entre homes i dones
Colobran afegeix que el "risc zero no existeix", ja que hi ha moltes malalties genètiques, i suggereix que en futures ampliacions d'estudis de portadors es pugui incloure la variant patogènica del gen F12. Per als autors, els resultats d'aquest estudi planteja que, en determinades regions on aquesta variant és més prevalent, com la península Ibèrica, països propers com França i del nord d'Àfrica i Llatinoamèrica, podria valorar-se el cribratge dirigit del gen F12.
Aquest trastorn afecta homes i dones de manera diferent. En homes portadors, la probabilitat de desenvolupar símptomes és molt baixa, mentre que en dones portadores pot arribar al 60% o 80%, sovint influïda per factors hormonals. Això fa possible que homes completament asimptomàtics transmetin la variant genètica sense saber-ho. "És important pensar en aquesta malaltia quan una pacient presenta episodis d'inflor recurrents que no responen al tractament antial·lèrgic convencional, especialment si hi ha una relació amb els estrògens, com en el cas de prendre anticonceptius orals o en l'embaràs", destaca la doctora Mar Guilarte, especialista del servei d'al·lergologia i coordinadora de la unitat d'angioedema hereditari en nens i adults (CSUR) de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora del grup de malalties sistèmiques del VHIR.
L'estudi ha estat liderat pels investigadors Lluís Marquès, Laura Batlle-Masó, Eva Alcoceba, Sílvia Lara, Aina Aguiló, Johana Gil-Serrano, Mar Guilarte i Roger Colobran, professionals de l'Hospital Universitari de Santa Maria, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, l'Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida) i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).
