Pèrdua de mobilitat i del sentit del tacte: algunes de les greus seqüeles del gas del riure en joves
La Guttmann ha hospitalitzat sis persones d'entre 19 i 25 anys que consumien òxid nitrós "com a via d'escapament"
BarcelonaEntre el 2020 i el 2025, el Guttmann Hospital de Neurorehabilitació de Barcelona ha ingressat sis joves amb seqüeles neurològiques greus per haver consumit òxid nitrós, una substància coneguda popularment com a gas del riure. Es tracta de cinc nois i una noia d'entre 19 i 25 anys, que van ser ingressats entre un i tres mesos. Tots ells presentaven una forta feblesa muscular a les extremitats (tetraparèsia o paraparèsia), cinc havien perdut la capacitat de percebre vibracions (hipopal·lestèsia) i dos una disminució de la sensació del tacte per danys als nervis (hipoestèsia). En alguns casos els pacients van perdre mobilitat i van necessitar utilitzar una cadira de rodes.
Segons el departament de Salut, l'òxid nitrós és la droga més consumida dins de la categoria de noves substàncies psicoatives entre els joves, ja que un 1,6% dels estudiants d'entre 14 i 18 anys en van consumir el 2025. La metge rehabilitadora al Guttmann Margarita Vallès va descriure el 2021 un d'aquests casos a la Revista de Neurologia, el d'un noi de 22 anys amb una malaltia de la medul·la espinal, que afecta la sensibilitat i el moviment i que havia començat dos anys abans el consum de gas de riure. Des de feia vuit mesos havia arribat a inhalar fins a 200 globus per dia, detalla l'experta.
Els professionals del Guttmann adverteixen que, tot i que en general fa falta un ús continuat del gas del riure perquè hi hagi efectes greus, l'efecte pot donar-se molt abans, especialment en persones amb nivells baixos de vitamina B12. Vallès explica que de vegades l'afectat es recupera totalment, però en d'altres queden seqüeles a llarg termini. En el cas dels sis pacients joves, un va presentar una recuperació completa i la resta continuen amb símptomes, si bé la seva mobilitat ha millorat funcionalment.
El psicòleg del centre, Joan Saurí, afegeix que el perfil dels pacients atesos per aquest consum acostuma a ser el de persones sense rutines ni hàbits, a vegades amb situacions familiars complicades, que fan servir el gas del riure "com a via d'escapament". Per això és comú que aquests joves també facin un consum d'alcohol excessiu o pateixin trastorns d'ansietat, la qual cosa porta sovint a deixar d'alimentar-se adequadament.
Percepció falsa de seguretat
El gas del riure s'inhala mitjançant globus o cartutxos metàl·lics i només està format per dos components: oxigen i nitrogen. En els últims anys s'ha fet servir com a droga recreativa perquè produeix un efecte euforitzant i desinhibidor gairebé immediat, que pot tenir una durada d'entre 15 i 45 minuts. Els principals consumidors són els joves, ja que és un producte de baix cost –una dosi val pocs cèntims– i es pot comprar fàcilment per internet. A més, és inodor i té un lleuger gust dolç, i es considera segura, una percepció totalment falsa.
L'òxid nitrós –que és un neurotransmissor– pot causar en el cervell uns greus efectes secundaris, alguns dels quals irreversibles, com ara lesions en el moviment voluntari del cos, la coordinació i l'equilibri. A més, pot causar desmais i aturades respiratòries perquè limita l'entrada d'oxigen al cervell. Fer-ne un ús continuat “pot causar lesions neurològiques greus i irreversibles perquè interfereix en el metabolisme de la vitamina B12, essencial en processos cel·lulars i metabòlics”. Tot plegat pot derivar en una pèrdua de mielina, que és una estructura de les neurones que permet la transmissió dels impulsos entre elles, especialment a la medul·la espinal, però també en els serveis perifèrics i en l'àmbit cerebral.
El gas del riure es fa servir com a anestèsic dissociatiu, per la qual cosa pot causar al·lucinacions, vocalització incontrolada, alteracions de la percepció, desorientació espacial i temporal i reducció de la sensibilitat al dolor. També són habituals les cremades a la boca i les vies respiratòries, així com els accidents traumàtics, ja que la droga altera la percepció i augmenta el risc de patir caigudes i accidents de trànsit.