La versió genèrica de l'Ozempic, a punt d'arribar a l'Índia, la Xina i el Canadà

Los Àngeles, Taipei, Taiwan, Londres i Nova DelhiEn països com l'Índia i la Xina, la farmacèutica Novo Nordisk està a punt de perdre la patent protectora per al seu fàrmac estrella per aprimar-se, cosa que obre la porta a noves versions a un preu més baix. Venuts sota el nom comercial d'Ozempic i Wegovy, aquests supervendes passaran a ser genèrics aviat en països que concentren entorn del 40% de la població mundial, un fet que s'associarà a un descens en el preu d'un producte que fins ara ha estat inaccessible per a la majoria, excepte per a la gent amb més recursos econòmics. Les primeres versions genèriques s'espera que arribin a l'Índia, però també n'arribaran de noves a la Xina, el Canadà, el Brasil, Turquia i Sud-àfrica en els pròxims mesos. "La disponibilitat d'aquests medicaments, restringits als països d'alts ingressos i a persones molt riques, es democratitzarà amb els genèrics", afirma Leena Menghaney, activista a Nova Delhi centrada en l'àmbit de l'accés a tractaments mèdics.

Els nous mercats per a fàrmacs genèrics són enormes –a l'Índia i la Xina, en conjunt, hi viuen més de 800 milions d'adults amb obesitat o sobreprès i més de 360 milions d'adults amb diabetis– i, de fet, estan destinats a sacsejar un mercat global que ha transformat el tractament de malalties com l'obesitat. Novo Nordisk i el seu competidor directe, Eli Lilly, s'han anotat grans vendes arreu del món amb els seus medicaments per perdre pes –que també han demostrat potencial per prevenir atacs de cor i ictus–, però l'accés continua sent molt limitat. Ara els genèrics prometen ampliar significativament el nombre de consumidors. En canvi, a Europa i als Estats Units no s'espera aquest canvi en la denominació fins a l'any 2030; un retard que es deu a una normativa protectora especial que té com a objectiu impulsar la innovació mitjançant l'extensió de les marques vinculades als monopolis dels fabricants.

Dotzenes de productors de genèrics han competit per produir les reserves i rebre autoritzacions als països on aviat podran vendre els seus fàrmacs. De fet, s'espera una allau de demanda de pacients que no es poden permetre comprar el medicament de Novo Nordisk, però sí opcions més barates. La farmacèutica danesa ven el principi actiu semaglutida com a Ozempic per al tractament de la diabetis i com a Wegovy per a l'obesitat. "Crec que mai hi ha hagut tanta expectació per cap altra caiguda de patent d'un medicament", diu Siddharth Mittal, director de Biocon, una empresa productora a l'Índia que aspira a vendre genèrics a partir de l'any que ve al Brasil, el Canadà i Turquia.

Els fabricants de medicaments genèrics encara no han publicat els plans de preus. Els analistes anticipen que, com més competidors entrin al mercat dels fàrmacs per perdre pes, més probabilitats hi ha que els preus dels genèrics caiguin mensualment entorn de les 15 lliures [uns 17 euros]. A tall d'exemple, actualment dosis més elevades de Wegovy es poden comprar als Estats Units sense assegurança per 349 euros al mes. (Generalment, aquest medicament està disponible en cinc tipus de dosis. Les més altes són més cares, i els pacients acostumen a iniciar el tractament amb dosis petites i anar-les escalant a mesura que passen els mesos). Aquests fàrmacs no són una cura per a l'obesitat. Alguns pacients deixen de fer-los servir a causa dels efectes secundaris que causen, com ara nàusees, vòmits o diarrees, però les reaccions adverses que s'han ressenyat rarament són greus.

Els defensors de la sanitat pública creuen que, si la competència pels genèrics desploma prou els preus, els sistemes sanitaris podrien accedir a cobrir el cost del medicament per als ciutadans. Molts d'ells, sobretot en països d'alts ingressos, paguen l'ús d'Ozempic per a la diabetis, però rebutgen replicar-ho per al tractament de l'obesitat a causa dels costos. N'és un exemple Argent Wang, de 31 anys, i resident a la ciutat xinesa de Dalian: explica que es gasta uns 160 dòlars al mes [uns 140 euros] per als fàrmacs, i quan el doctor li va suggerir que augmentés la dosi, no s'ho va poder permetre perquè el cost gairebé es duplicava, entorn dels 300 dòlars. Si una empresa xinesa li oferís un genèric que fos igual d'efectiu, però amb un preu inferior als 75 dòlars mensuals [60 euros], possiblement el provaria.

Expectatives

La fi de les patents complica encara més la situació per a Novo Nordisk, les accions de la qual s'han enfonsat a mesura que la competència global li ha restat quota de mercat. En canvi, a mitjans del 2024, el fabricant danès era l'empresa més valuosa a Europa. La seva principal amenaça era Eli Lilly, una empresa nord-americana que ven el seu fàrmac per a la pèrdua de pes com a Mounjaro per a la diabetis i com a Zepbound per a l'obesitat. En el seu cas la companyia té previst retenir la seva patent protectora durant una dècada més en la majoria de mercats.

L'any passat els Estats Units representaven dues de cada tres vendes globals d'Ozempic i Wegovy. Però aquest escenari s'ha anat diluint a causa de versions més barates produïdes mitjançant fórmules magistrals, que no són genèrics i operen en una zona legal ambigua. Per intentar protegir el seu monopoli, Novo Nordisk ha portat el cas als tribunals de l'Índia, la Xina i el Brasil per intentar bloquejar els seus genèrics. També ha reduït preus en els dos primers països. De fet, fonts de la companyia asseguren que s'han posat en marxa diverses estratègies per intentar arribar als pacients de països on aviat hi haurà genèrics, i posicionar la versió original com a marca prèmium.

Quan els medicaments genèrics arribin al Canadà, on la patent de Novo Nordisk va expirar el gener passat, molts pacients nord-americans podrien buscar la manera d'importar aquest fàrmac des de farmàcies canadenques. A més, els productors de genèrics també podrien portar la semaglutida a països pobres on Novo Nordisk mai ha buscat tenir la patent i on se n'ha fet molt poc ús. Segons investigadors consultats, els medicaments genèrics per perdre pes es podrien produir en massa per només 3 dòlars al mes per pacient.

Boom productor a la Xina

A l'Índia Novo Nordisk ven les dosis més elevades de Wegovy per uns 180 dòlars al mes [155 euros], un preu que exclou molts pacients. "Molts dels meus pacients podrien beneficiar-se'n [del fàrmac], però no els poden fer servir pel seu cost", explica Reema Arora, dermatòloga i cosmetòloga a Nova Delhi. Alkem Laboratories, amb seu a Bombai, és un dels molts fabricants que han rebut l'aprovació reglamentària per comercialitzar un genèric, i ja està produint reserves i s'està preparant per distribuir-les. "Intentarem fer el nostre producte tan aviat com sigui possible i que arribi a doctors i pacients", diu el director de la companyia índia.

A principis del mes de març deu competidors de genèrics van arribar a la fase final per ser avaluats per les autoritats xineses sobre les vendes dels seus productes de semaglutida, i almenys una dotzena d'empreses més han completat assajos clínics. United Laboratories, amb seus a la província xinesa de Guangdong i a Hong Kong, aspira a rebre l'aval per vendre els seus genèrics per a la diabetis abans del pròxim mes de juliol, segons fonts de l'empresa. El sistema sanitari xinès cobreix el medicament de Novo Nordisk per a la diabetis, però en el cas del seu ús per perdre pes, els consumidors l'han de pagar de la seva butxaca. Ara bé, una desena de fabricants xinesos ja han estat produint principis actius per a la semaglutida que s'està venent en mercats d'arreu del món.

Lei Zhang, de 33 anys, gastava prop de 200 dòlars al mes pel fàrmac Mounjaro, d'Eli Lilly, per gestionar la seva diabetis. Però l'agost del 2024 va substituir-lo per Ozempic, que és més barat, i va aconseguir rebaixar el cost mensual 16 dòlars. Ell és optimista sobre l'arribada dels genèrics xinesos: "Ja hi ha molta semaglutida produïda a la Xina, no hi hauria gaire diferència".

Diferències amb la UE i els EUA

Per què els europeus i els nord-americans trigaran més a tenir genèrics de semaglutida? Les raons es poden resumir en com són d'amigables els països amb la indústria farmacèutica. Les patents atorgades tenen una durada de 20 anys. Però com que Novo Nordisk ha passat anys desenvolupant el seu fàrmac i esperant els resultats de les avaluacions, l'empresa realment només ha venut el seu medicament aproximadament vuit anys.

En situacions com aquesta, les grans firmes farmacèutiques dels Estats Units i Europa demanen extensions de patents, amb què mantenen el monopoli per a uns pocs anys més. Aquestes proteccions daten de les dècades de 1980 i 1990, quan les farmacèutiques intentaven convèncer els legisladors que retallar el monopoli desanimava la inversió en noves medicines. A l'Índia aquest mecanisme no existeix. "Aquestes polítiques són essencialment ajuts per a la indústria farmacèutica" a expenses dels pacients i els contribuents europeus i nord-americans, afirma Tahir Amin, director de l'ONG Initiative for Medicines, Access & Knowledge (I-MAK).

Copyright: The New York Times