Germans d'Itàlia es va imposar en més de la meitat de les regions del país transalpí, especialment al nord d'Itàlia, feu històric de la Lliga de Matteo Salvini, el lideratge de la qual va quedar tocat després de la desfeta a les urnes. Només el Moviment 5 Estrelles va aconseguir plantar cara a Giorgia Meloni al sud, gràcies, en part, al vot dels més joves. El partit ultradretà, no obstant això, va ser el més votat fins i tot en dues regions vermelles, la Toscana i l'Emília-Romanya. Un cop mortal per al socialdemòcrata PD d’Enrico Letta, que ahir va reconèixer la derrota i va fer un pas al costat.

El terratrèmol que va sacsejar la política italiana la setmana passada, després que el ministre d'Afers Exteriors, Luigi Di Maio, abandonés el Moviment 5 Estrelles, ja ha tingut la primera rèplica al govern d'unitat nacional encapçalat per Mario Draghi. El primer ministre italià va haver de deixar la cimera de l'OTAN a Madrid dimecres a la nit després que s'intensifiquessin els rumors sobre una possible sortida de l'executiu dels grillinos, que faria trontollar l'estabilitat del seu govern.

El president de la República d’Itàlia, Sergio Mattarella, ha encarregat la formació d’un govern d’emergència a l’expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, arran de la dimissió la setmana passada del primer ministre, Giuseppe Conte, després de perdre la majoria al Senat. Draghi s’ha reunit aquest dimecres amb el cap de l’estat i ha acceptat “amb reserves” l’encàrrec de Mattarella, que és la fórmula habitual en aquests casos. El prestigiós economista, considerat el salvador de la moneda única després de la crisi de l’euro del 2011, es reunirà amb tots els grups parlamentaris i en els pròxims dies comunicarà a Mattarella si compta amb prou suport per encapçalar un executiu tècnic.

El president de la República Italiana, Sergio Mattarella, encarregarà a l’economista Mario Draghi la formació d’un govern d’“alt perfil institucional” per evitar la convocatòria d’eleccions anticipades. La decisió de Mattarella va arribar després que l’executiu liderat per Giuseppe Conte perdés la majoria al Senat i els partits de la coalició governamental no aconseguissin arribar a un nou acord. Aquest migdia l’expresident del Banc Central Europeu es reunirà amb el cap d’estat i en els pròxims dies se sotmetrà al vot de confiança del Parlament.

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha presentat la dimissió aquest dimarts, tal com va anunciar, per la incapacitat de trobar noves aliances després de perdre la majoria parlamentària. El president de la República d'Itàlia, Sergio Mattarella, ha acceptat la dimissió i ha anunciat que demà mateix obrirà converses amb tots els partits per buscar una sortida a la nova crisi política que afronta Itàlia.

El govern italià té les hores comptades. La sortida d'Itàlia Viva, el partit de l'ex primer ministre Matteo Renzi, de la coalició de govern ha deixat l'executiu liderat per Giuseppe Conte davant un puzle difícil de reconstruir. El mandatari italià va superar pels pèls una votació de confiança al Senat la setmana passada i va guanyar temps per intentar trobar nous suports parlamentaris. Però els números no quadren i el primer ministre presentarà la seva dimissió aquest dimarts amb l'esperança que el cap de la República, el president Sergio Mattarella, li encarregui la formació d'un nou executiu.

Giuseppe Conte pot respirar tranquil. El primer ministre italià va obtenir aquest dimarts el vot de confiança del Senat, que li permetrà seguir governant en minoria, després que Matteo Renzi, líder d’Italia Viva, un dels partits que formen part de la coalició de govern, llancés un desafiament al cap de l’executiu retirant les dues ministres de la seva formació del gabinet i obrint una nova crisi política. Es tracta d’una victòria pírrica -156 vots a favor, 140 en contra i 16 abstencions- i que, per tant, no garanteix una llarga vida al govern, el 66è des de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Matteo Renzi (Florència, 1975) ha forçat una crisi política a Itàlia que podria abocar el país a noves eleccions. "La democràcia té formes i, si no es respecten, algú ha de tenir el coratge de dir que el rei va despullat. I si s'ha de dimitir per aconseguir-ho, es fa", va dir dimecres per oficialitzar la retirada de les dues ministres del seu partit de la coalició governamental presidida per Giuseppe Conte i formada pel Moviment Cinc Estrelles (M5E), el Partit Democràtic (PD), Lliures i Iguals i el partit de Renzi, Itàlia Viva. Una jugada que sumeix el país transalpí en un període d'incertesa que podria obligar el primer ministre a presentar la dimissió si no aconsegueix superar al Parlament el vot de confiança a què se sotmetrà la setmana que ve.

El govern italià s’enfronta a una crisi que podria desembocar en la dimissió del primer ministre, Giuseppe Conte, després que Matteo Renzi, líder d’Itàlia Viva (un dels partits que formen part de la coalició governativa), retirés aquest dimecres el seu suport parlamentari en protesta pel pla de gestió dels fons de recuperació que arribaran de la Unió Europea per reactivar l’economia del país, que va ser aprovat dimarts pel consell de ministres.

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, compareixerà demà divendres com a testimoni en un jutjat de Bèrgam, un dels principals focus del coronavirus al país, en el marc de la investigació sobre la gestió de la crisi de la pandèmia. El brot ha afectat més de 236.000 persones, entre les quals les 34.114 que han mort, segons dades oficials. En les últimes 24 hores s'han comptabilitzat 71 nous decessos.

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha confirmat aquest diumenge a la matinada que es prohibeix l'entrada i sortida de la regió septentrional de la Llombardia i a unes altres 14 províncies pròximes fins al 3 d'abril, a fi de limitar la difusió del Covid-19, que continua el seu creixement exponencial. En només 24 hores el nombre de morts ha passat de 233 a 366, mentre que el de contagiats ha passat de 5.883 a 7.335.

El Banc d'Itàlia ha intervingut aquest dissabte l'entitat financera Banca Popolare di Bari i ha nomenat dos administradors extraordinaris temporals, que la gestionaran fins que el govern decideixi les condicions exactes del rescat per evitar-ne la fallida.

Visita llampec a Roma per fer net de mesos de topades diplomàtiques. El president francès, Emmanuel Macron, va viatjar dimecres fins a la capital italiana per reunir-se amb el president Sergio Mattarella i el primer ministre Giuseppe Conte en la primera visita d’un dirigent estranger al nou executiu de coalició. La visita tenia com a punt principal refer les malmeses relacions bilaterals de l’últim any, en què Macron va rebre els dards enverinats de l’exministre Matteo Salvini i del líder del Moviment 5 Estrelles, ja fos criticant la política colonialista francesa a l’Àfrica o donant suport al moviment dels armilles grogues. Macron també va rebre directament insults contra la seva persona. La crisi va fer que França fins i tot cridés el seu ambaixador a Roma, un fet insòlit per a dos socis de la Unió Europea i que no es produïa des de la Segona Guerra Mundial. El francès és el primer dirigent estranger que Conte rep en els primers dies del nou executiu dels grillini i el socialdemòcrata Partit Democràtic.

Matteo Salvini, el líder la Lliga Nord i ministre d'Interior, ja es veia manant quan, a mitjans d'agost, va trencar el govern italià provocant el que es coneix com la 'crisi del mojito', ja que va ser anunciada enmig de la seva gira per les platges italianes, gairebé sempre en banyador i embriagat amb els bons resultats que li donaven les enquestes. Ara, si no hi ha girs d'última hora, es quedarà sense ministeris, sense govern i amb una baixada de popularitat important a les enquestes. El seu partit va anunciar que presentava una moció de censura contra el primer ministre, Giuseppe Conte –és a dir, contra el cap del govern del qual ell era el més poderós vicepresident–, per intentar forçar la convocatòria d'eleccions i aconseguir així liderar un nou govern d'ultradreta. Però es va disparar un tret al peu.

Després de 14 mesos en què el govern italià semblava que estigués cada dia al caire de la ruptura, la insòlita aliança entre la ultradretana Lliga de Matteo Salvini i els antisistema del Moviment 5 Estrelles (M5E) liderats per Luigi Di Maio arriba al final. El primer ministre italià, Giuseppe Conte, va dimitir dimarts després que Matteo Salvini, vicepresident i ministre de l’Interior, retirés el suport a la coalició de govern per forçar unes eleccions anticipades quatre anys abans del previst. “L’acció d’aquest govern acaba aquí”, va anunciar Conte al Senat, declaració amb què posava fi a l’experiment populista.

El rebuig del ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, a permetre el desembarcament d’un centenar de migrants a bord del vaixell 'Open Arms' ha qüestionat una vegada més la capacitat del primer ministre d’Itàlia, Giuseppe Conte, d’actuar contra les ordres del ministre i un dels dos vicepresidents del govern transalpí. De fet, hi ha diversos factors que expliquen per què el ministre de l’Interior i líder de la Lliga sembla actuar per sobre del cap de govern. Un d’ells és la complicada situació política al país.

Itàlia ha respirat tranquil·la aquesta setmana perquè la Comissió Europea ha rebutjat obrir un procés sancionador contra el país per no haver rebaixat prou l’elevat deute públic, superior al 132% del PIB. Les últimes mesures promeses pel govern italià a Brussel·les per quadrar els comptes han aconseguit evitar in extremis una sanció de fins a 3.500 milions d’euros. Un càstig que hauria donat al país el dubtós honor de ser el primer membre de la UE multat per l’Eurogrup.

Sembla que, de moment, la sang no arribarà al riu al cor del govern italià. Després que dilluns el primer ministre d'Itàlia, Giuseppe Conte, advertís per sorpresa que presentaria la dimissió si les dues forces que governen el país, el Moviment 5 Estrelles i el grup d'extrema dreta Lliga, no es deixaven d'atacar entre elles, aquest dimarts els dos grups han escenificat el seu suposat compromís per millorar la seva relació i superar la crisi de govern que pateix l'executiu italià.