Rishi Sunak és la més rellevant de les moltes víctimes de la desfeta més gran que mai ha patit el Partit Conservador britànic en 190 anys d'història. No pas perquè hagi engrossit la llista dels 251 diputats que han caigut en l'escabetxina d'aquest dijous, sinó perquè ha anunciat a mig matí d'aquest divendres que dimitirà en les setmanes vinents com a líder tory. Una vegada més, com en els darrers cinc anys ha passat en quatre ocasions, els conservadors hauran de buscar líder: ja ho van haver de fer per substituir Theresa May, Boris Johnson i Liz Truss.

De sobre, un soroll enorme de vidres trencats, i l'ensurt a la cara de la candidata a primera ministra britànica, Liz Truss, es feia més que evident. En aquell moment, Truss intervenia en el segon debat televisat en menys de vint-i-quatre hores davant de Rishi Sunak, l'altre aspirant conservador a la cadira de Boris Jonhnson. Immediatament després, el tall de l'emissió. Així, trenta-quatre minuts després que comencés el nou cara a cara, la discussió política i econòmica ha deixat pas al que els organitzadors han definit com un "problema mèdic", i que minuts més tard diferents fonts informatives dels mitjans britànics concretaven com la pèrdua de consciència de la presentadora, Kate MCann, que s'ha desplomat a terra i ha provocat una trencadissa fora de càmera. Mitja hora més tard, tant The Sun com TalkTV confirmaven que McCann es troba bé però que el debat no es reprendria.

Al final, pràcticament sense sorpreses. En les pròximes setmanes, la militància conservadora britànica decidirà qui serà el proper o propera 'premier': Rishi Sunak, exministre d'Economia de Boris Johnson -un dels dos membres del govern que en dimitir, fa dues setmanes, va desencadenar la seva caiguda- o l'encara ministra d'Exteriors, Liz Truss. Des que la cursa es va iniciar, Sunak era un dels dos noms pràcticament segurs que arribaria a la final i Truss figurava entre les màximes aspirants. Sunak ha obtingut el suport de 137 diputats, segons que ha anunciat aquest dimecres a la tarda Graham Brady, president del comitè 1922, que aplega als diputats de segona fila i que s'ha ocupat de tirar endavant el procés de successió des del moment en què es va fer inviable la continuïtat de Johnson.

Hi ha fantasmes molt reals. Com el de Rebecca a la pel·lícula homònima d'Alfred Hitchcock. La seva absència ho domina tot. Passa el mateix amb Margaret Thatcher. Fa nou anys que va morir, però la Dama de Ferro continua sent una figura totèmica dins de la política britànica. Especialment per als conservadors però no exclusivament.

Paritat en la primera selecció de candidats oficials a la corona de Boris Johnson, com a part d'un ritual polit i presumptament modèlic: la tria del futur inquilí del 10 de Downing Street. Però fins aquí les bones formes, que en aquesta primera fase tenen més a veure amb un xou per a la galeria i els mitjans de comunicació que no pas amb un veritable intercanvi d'idees. Un xou a què, d'altra banda, el Partit Conservador s'ha acostumat ja cada tres anys des del 2016, com si les cerimònies de decapitació i coronació posteriors (primer, de David Cameron, després de Theresa May, i ara de Boris Johnson) fossin la necessària festa per tancar el curs abans de les vacances d'estiu.

Sensació de déjà-vu a l'inici de la batalla pel lideratge tory, que d'acord amb el calendari de la cursa que s'ha donat a conèixer aquest dilluns al vespre, s'haurà completat el 5 de setembre, quan entrarà a Downing Street un nou primer ministre conservador. Mentrestant, el partit s'esquerda per moments i les primeres ganivetades pel relleu de Boris Johnson, forçat a renunciar la setmana passada, es fan cada cop més evidents.

El Regne Unit no convocarà automàticament eleccions perquè els ciutadans decideixin qui ha de ser el successor de Boris Johnson. Això és perquè el sistema electoral britànic no és presidencial. El primer ministre no l'escull ni tan sols el Parlament. L'escullen els partits a través de la tria d'un líder. El líder es converteix, de facto, en l'inquilí del número 10 de Downing Street. El sistema d'elecció dels diferents partits no és idèntic, però en tots els casos són els números 1 els que acaben com a premier.

Tret al peu de Boris Johnson. Un més. En una mostra de rara habilitat a l'hora de fer enemics i buscar-se embolics, el primer ministre britànic ha aconseguit posar d'acord els nacionalistes, els laboristes i els conservadors escocesos en les seves crítiques cap a ell mateix. La raó? Les paraules que va pronunciar divendres passat en una reunió telemàtica amb un grup de diputats tories d'Anglaterra.

Rory Stewart, el "candidat insurgent" a nou 'premier' del Regne Unit, com ja l’anomena algun diari de les illes britàniques, l’únic que queda a la cursa que s’oposa a sortir de la Unió Europea (UE) sense cap acord, i l’actual ministre de l’Interior, Sadij Javid, han aparegut aquest dimarts al vespre, en el debat que han mantingut els cinc aspirants a la corona 'tory' davant les càmeres de la BBC, com les grans amenaça al fins ara màxim favorit, l’exministre d’Afers Estrangers i exalcalde de Londres, Boris Johnson.

Deu candidats a primer ministre del Regne Unit. El Partit Conservador britànic ha anunciat aquesta tarda de dilluns els noms dels aspirants oficials a la successió de Theresa May, que han aconseguit com a mínim els vuit avals necessaris per prendre part en una cursa que té com a premi les claus de Downing Street. Són Boris Johnson, Jeremy Hunt, Matt Hancock, Michael Gove, Sadij Javid, Andrea Leadsom, Esther McVey, Dominic Raab, Mark Harper i Rory Stwart. Tots tenen en comú que formen o han format part del govern de Theresa May.