Segona mala notícia per segon dia consecutiu per al primer ministre britànic, Rishi Sunak. Si aquest dimecres les dades sobre inflació restaven en els mateixos nivells que el mes anterior, el 4%, aquest dijous les relatives al creixement, tot just publicades, han mostrat una caiguda del producte interior brut (PIB) del 0,3% en el darrer trimestre del 2023. Si s'hi afegeixen les xifres dels tres anteriors mesos, la conclusió és que el Regne Unit va entrar en una moderada recessió durant la segona meitat de l'any passat. En l'exercici total, però, els indicadors presenten un 0,1% d'augment, cosa que a la pràctica es pot considerar una línia totalment plana.

Dilluns el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, va avançar que hi hauria rebaixa de la càrrega fiscal. A la premsa fidel li va faltar temps per dir que era el que havien de fer els conservadors si volen tenir cap esperança de guanyar les eleccions generals de l'any vinent –probablement a l'octubre–, missió quasi impossible, perquè les enquestes els situen vint punts darrere dels laboristes. Després de quasi 14 anys als poder, la fatiga de materials és evident.

Encara no s'han convocat les eleccions al Regne Unit, però els comicis que s'han de celebrar l'any vinent –o, a tot estirar, el gener del 2025– ja són ben presents als passadissos de Downing Street i del Palau de Westminster. Per extensió, també del centre de convencions de Manchester, on es reuneix el congrés del Partit Conservador. Els objectius: aparentar unitat i anunciar polítiques amb les quals convèncer els electors que després de més d'una dècada al poder, i de tota mena de desastres i baralles internes, la formació mereix la renovació del contracte amb la ciutadania cinc anys més.

Humiliació de Liz Truss, més devastadora políticament i personalment que els nombrosos episodis humiliants a què va ser sotmesa Theresa May en els seus quasi tres anys de lideratge (2016-2019). Tenint present que només porta 40 dies en el càrrec, és un rècord absolut. I amb la mirada perduda i pràcticament sense aixecar el cap de terra, desautoritzada i desprestigiada, Truss ha aparegut aquest dilluns a la tarda al Parlament de Westminster. La veritable imatge de la derrota. Semblava el que és, almenys a hores d'ara: una zombi política. Però el més greu és que la primera ministra s'hi ha deixat veure una hora i mitja després que comencés el debat. Una hora i mitja després que tots els Comuns, i tot el país, es fessin la mateixa pregunta: On és Liz Truss? Per què no és al Parlament? Per què no es defensa?

Boris Johnson s'ha coronat amb una majoria absoluta incontestable en un moment en què les majories absolutes són especímens rars. Des que era un cadell de la classe alta però no aristocràtica del Regne Unit, quan passejava la seva personalitat expansiva de nen de casa bona per Eton i Oxford, i jugava a ser president del Parlament de Westminster en tant que president del Sindicat d'Estudiants d'Oxford, o quan formava part de l’elitista Bullingdon Club –societat d'antics alumnes d’Eton, coneguda per les seves festes plenes d’alcohol i pels actes vandàlics que cometien–, que esperava creuar un dia la porta de Downing Street com a primer ministre escollit a les urnes.

Sense sorpreses. Boris Johnson, de 55 anys, ha estat escollit substitut de Theresa May com a líder del Partit Conservador i, per tant, també per ocupar la màxima responsabilitat del govern britànic, segons l'anunci fet aquest dimarts al migdia, al centre de Londres, per responsables de la formació.

A falta de sis dies per conèixer el nom del nou primer ministre britànic, la lliura va registrar ahir el seu valor més baix en relació amb el dòlar en 27 mesos per la por creixent a la idea que el nou ocupant de Downing Street, ja sigui Boris Johnson o Jeremy Hunt, aposti per sortir de la Unió Europea (UE) sense un acord el 31 d’octubre.

La tensió entre el Regne Unit i la Xina augmenta a compte de la crisi democràtica de Hong Kong. El ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, ha alertat Pequín aquest dijous amb possibles sancions, i fins i tot una hipotètica expulsió de diplomàtics, si la República Popular tria la repressió com a forma de sufocar les recents protestes polítiques que s'han succeït des de fa un mes a l’excolònia. Hunt no ha volgut explicitar res concret, però ha dit en una intervenció al programa de BBC Radio4 'Today': "Cap ministre d'Exteriors explicaria mai exactament quina seria la seva reacció en un cas [una repressió generalitzada per part de Pequín contra els manifestants] com aquest. Cal el que Bill Clinton anomenava una «ambigüitat estratègica»".

Deu candidats a primer ministre del Regne Unit. El Partit Conservador britànic ha anunciat aquesta tarda de dilluns els noms dels aspirants oficials a la successió de Theresa May, que han aconseguit com a mínim els vuit avals necessaris per prendre part en una cursa que té com a premi les claus de Downing Street. Són Boris Johnson, Jeremy Hunt, Matt Hancock, Michael Gove, Sadij Javid, Andrea Leadsom, Esther McVey, Dominic Raab, Mark Harper i Rory Stwart. Tots tenen en comú que formen o han format part del govern de Theresa May.