He anat a la presó unes quantes vegades, sempre convidada com a escriptora en els centres de formació d’adults que solen tenir. La visita que em va colpir més va ser la del centre penitenciari de joves, que abans era a Trinitat. Era un centre antic i atrotinat amb unes portes gruixudes de metall. El simple fet de ser allà dins ja em provocava una certa angoixa, i em sembla admirable la feina dels professionals que hi van cada dia a treballar. Quan els edificis són nous, com el de Lledoners o el de Puig de les Basses, l’espai és més asèptic i l’arquitectura menys carcellera, però el nus a l’estómac hi és de totes totes. Sobretot quan vas entrant i les portes es van tancant darrere teu i et poses en la pell dels qui no surten mai d’allà. Dic que la presó que em va colpir més va ser la de joves perquè estava plena de nois que em resultaven molt familiars. De fet, n’hi vaig trobar del meu barri, que em donaven records per als meus germans, i alguns no van voler assistir a l’acte perquè els feia vergonya que els reconegués. Entre aquells nanos hi devia haver delinqüents vocacionals, autèntics dolents de pel·lícula, però em va fer la impressió que molts eren allà per males decisions, per embolicar-se en il·legalitats sense calibrar gaire bé les conseqüències a llarg termini dels seus actes. Els nois del meu carrer que acabaven a la presó –aquests sí que els coneixia– eren producte de la pobresa, de l’abandonament en què els deixaven els pares (amb allò que els nois són del carrer i les noies de casa, ells sortien perjudicats pel masclisme) i, en molts casos, de la drogoaddicció. Recordo el Musta, per exemple, afable i simpàtic, el nom del qual vaig trobar un dia en una nota breu d'El 9 Nou. Havia mort per sobredosi.

El principal sospitós de l'assassinat d'Helena Jubany l'any 2001, Santi Laiglesia, ha sortit aquest dijous de Brians 1 després de passar-hi 41 dies en presó provisional. L'Audiència de Barcelona ha acceptat un recurs de la seva defensa per revocar la decisió de la instructora del cas, que el va enviar a presó provisional el 28 de novembre. Els magistrats consideren, com la jutgessa de Sabadell que investiga el cas, que hi ha prou indicis contra Laiglesia, però creuen que després de 25 anys és improbable que intenti escapar-se de la justícia i no veuen necessari que esperi el judici a la presó. Podrà fer-ho en llibertat provisional, però sense tenir el passaport –té prohibit sortir de l'Estat– i amb l'obligació de comparèixer al jutjat un cop al mes.

J.A.E.M. acumulava vuit condemnes per robatori quan es va escapar de la presó. La primera sentència que el va condemnar es va dictar el 2010, quan ell tenia 45 anys: un jutjat d'Arenys de Mar li va imposar dos anys i mig de presó per un robatori amb intimidació. Un any més tard, l'estiu del 2011, el mateix jutjat el condemnava per set robatoris més. En alguns s'havia colat a casa de les víctimes –a dues les va ferir– i en un cas havia arribat a entrar armat al domicili. Deu anys més tard, el 7 de febrer del 2021, que J.A.E.M. tenia 56 anys i s'havia fugat de la presó de Quatre Camins, va entrar a casa d'una àvia de 96 anys a Calella per robar i la va acabar matant a punyalades. Ara l'home ha acceptat els fets i una condemna de 25 anys de presó.

Demà l’ARA farà 15 anys i avui pot ser un bon dia per explicar-los alguna cosa d’aquesta anàlisi. És molt senzill: quan a primera hora del matí et poses davant l’actualitat amb l’encàrrec d'analitzar-la has d’agafar diverses òptiques: el microscopi, per veure detalls que poden passar inadvertits però que són i seran fonamentals; el gran angular, per veure-ho tot en la seva globalitat; i el telescopi, per veure-hi més lluny i tenir perspectiva. I aleshores, comptat i debatut tot, cal fer una tria i jerarquitzar els fets. Doncs bé, avui, quan m’he mirat del dret i del revés el més important de l’actualitat, he arribat a la conclusió que només els puc dir que això és un femer que fa molta pudor.

Ara fa quinze dies els vam dir aquí que el govern de Salvador Illa veia a prop l’acord de finançament amb María Jesús Montero, perquè Pedro Sánchez havia ordenat accelerar el ritme de negociació per arribar al pacte abans que s'acabés aquest any. Sánchez tenia un incentiu per fer-ho: el PSC és fonamental perquè ell pugui aspirar a guanyar les eleccions i Esquerra és fonamental per ser investit.

Durant les últimes setmanes set persones han anat a presó provisional per suposadament haver provocat incendis que aquest mes d'agost han castigat Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, segons les dades dels tribunals superiors de justícia d'aquestes comunitats. Ara bé, des de l'inici del mes de juny, a tot l'Estat s'acumulen més d'una cinquantena de detencions per causar focs, d'acord amb el recompte del ministeri de l'Interior. Encara són més, 142, les persones que des de principis d'estiu han estat investigades pel mateix motiu.

Ja no és notícia que Donald Trump es complagui en la burla a les persones i estigui produint una presidència que ofèn els sentiments humans. Ja sabem que Trump gaudeix atemorint i escandalitzant. Però com que les accions d’un president dels Estats Units tenen ressò, imitadors i, probablement, hereus, no podem considerar com una anècdota més de la seva presidència la construcció d'Alligator Alcatraz i els comentaris obscens amb què l’ha presentat. 

El 1963 es va inaugurar al barri de la Trinitat la Presó Provincial de Dones de Barcelona. Més de 7.000 dones hi van passar durant la dictadura, acusades de delictes contra la propietat o la moral o per formar part dels moviments i grups d'oposició. Carlota Falgueras (Barcelona, 1950) va ser una d'elles. La van tancar quan tenia divuit anys per participar en una manifestació. Juntament amb l'historiador César Lorenzo acaben de publicar el llibre Trinitat. La presó de dones ignorada 1963-1983, editat pel Memorial Democràtic, una recerca que recull els testimonis de prop d'una quarantena de dones que van experimentar i conèixer la presó des de diferents contextos.

El Japó comença a anar sense embuts quan es tracta de droga: el país endureix encara més la seva política de tolerància zero amb els estupefaents. Des del desembre passat consumir marihuana ja no és només un tabú social o una zona grisa legal: és un delicte penal. A finals de març, la policia de Tòquio va detenir per primera vegada dues persones –un home de 44 anys i una dona– acusades de consumir cànnabis després de donar positiu en una prova d’orina.

Un any després de l'assassinat de dos vigilants penitenciaris en una emboscada per alliberar un narcotraficant durant un trasllat, França està a punt d'inaugurar la primera presó d'alta seguretat on traslladarà aquest estiu els cent narcotraficants més perillosos. La presó no només estarà plena de càmeres de vigilància i tota mena de tecnologia per evitar que hi entrin mòbils i armes o hi sobrevolin drons, sinó que també els presos estaran sotmesos a unes condicions molt més dures que en qualsevol altre centre penitenciari francès. París s'ha inspirat en el model antimàfia italià.

La plataforma digital de Mediaset, Mitele, ha estrenat un videopòdcast presentat pel fill d’Ana Rosa Quintana. Álvaro Rojo Quintana és advocat penalista de professió i té un bufet propi. Té l’aspecte d’un jove conservador madrileny, s’assembla a la seva mare, té una manera de fer més discreta i un tarannà amateur davant de la càmera. Durant la celebració d’un judici per assassinat en què Rojo actuava com a defensa, va coincidir amb Juan Manuel Medina Andrés, l’advocat de l’acusació i col·laborador habitual de magazins televisius. D’aquella confrontació en va néixer una sintonia personal i la idea de fer un programa junts que ara s’ha fet realitat. Mis días en la cárcel són entrevistes de mitja hora a presos il·lustres que relaten la seva experiència entre reixes. Qui obre la sèrie és Ángel María Villar, expresident de la Federació Espanyola de Futbol, que el 2017 va passar deu dies a la presó. L’expresident del Barça Sandro Rossell serà un altre dels convidats. El terme il·lustre és més aviat flexible, perquè la resta d’entrevistats no són especialment coneguts ni mediàtics.

Des de principis d'any, el pla de prevenció de suïcidis a les presons s'ha activat ja 549 vegades i, en el mateix temps, onze interns s'han llevat la vida. Els departaments de Justícia i Salut han anunciat aquest dilluns la posada en marxa d'un pla de xoc conjunt amb deu mesures per millorar la prevenció del risc de suïcidi en els centres i una revisió del programa marc de prevenció, vigent des del 2019. Entre la desena de mesures que s'aplicaran, i tenint en compte que l'aïllament és un dels múltiples factors de risc de suïcidi als centres penitenciaris, el Govern afegeix una capa més d'avaluació a l'estat del pres abans que entri en una cel·la d'aquestes característiques. A partir d'ara, un psiquiatre dictaminarà si hi ha cap contraindicació i avaluarà la capacitat de cada intern per afrontar aquest règim.

“Quan tinc un mal moment, algú em provoca o em noto a punt d'explotar, em miro la mà”. El Carles ensenya el puny tancat a la resta del grup. Hi ha un petit tatuatge amb el nom de la seva filla. La rotllana, de 9 homes, assenteix amb el cap. Un d’ells l’assenyala amb el dit amb un gest de “tens raó”. Un altre murmura “esclar que sí, germà”. El Jon el mira fixament sense dir res, com si fos capaç de llegir-li el pensament. El Carles continua: “És el meu oxigen. El que em fa tenir ganes de tornar allà”. Diu aquest allà mentre fa un gest inclinant el cap cap a la seva dreta, com si es referís a algun lloc que està a dos carrers o a un cop de cotxe. Entre aquest allà on hi ha la seva filla i el lloc on és ell hi ha 9 portes blindades, cinc controls de seguretat amb guardes armats i una condemna.

La condemna pel crim de la Guàrdia Urbana, de 25 anys per a Rosa Peral i de 20 per a Albert López, incloïa també una indemnització de 885.000 euros que entre tots dos havien de pagar a la família de la víctima, l'agent Pedro Rodríguez. Quatre anys després d'aquella condemna, Peral s'enfronta a una nova acusació per suposadament amagar el seu patrimoni en un intent d'evitar pagar aquesta indemnització. A l'acusació que va presentar la fiscalia, que reclama una pena de quatre anys i mig per un presumpte delicte d'alçament de béns, s'hi suma la de l'acusació particular, que exerceix la família de la víctima. Fonts jurídiques han explicat a l'ARA que la família de Rodríguez eleva la petició de condemna fins a cinc anys de presó.

Els dos actors de Cuéntame cómo pasó no eren una simple parella de classe mitjana com els seus personatges. Segons l'Audiència Nacional, tots dos van cometre diferents delictes fiscals, recomanats pel mateix bufet d'advocats. En el cas d'Ana Duato l'import presumptament defraudat era d'1,9 milions d'euros, mentre que el de la seva parella de ficció, Imanol Arias, pujava a 2,4 milions. Aquest dimarts ha començat el judici que els ha de sentenciar i s'ha pogut veure que, tot i la semblança dels delictes, l'estratègia de Duato i Arias és oposada.

Myra Carvalho tenia un objectiu únic, clar i concís: Harry Styles. Però quan va néixer en ella aquesta obsessió era a milers de quilòmetres de distància del cantant, pel fet que ella és natural del Brasil i el seu ídol, d'Anglaterra. Però sense avisar ningú, Carvalho va abandonar el seu país amb la intenció d'instal·lar-se en un hostal de la capital anglesa des d'on va començar a buscar la manera de posar-se en contacte amb el músic. L'obsessió va arribar tan lluny que el mes de febrer el cas va arribar a judici i aquest dimecres els lletrats han fet pública la condemna.

Iñaki Urdangarin, exduc de Palma, comença aquest dimarts la nova etapa en llibertat amb el final de la condemna per malversació, prevaricació, frau a l'administració, dos delictes fiscals i tràfic d'influències, que va ser rebaixada a cinc anys i deu mesos. Però les condicions que es trobarà quan acabi la condemna no seran les mateixes que tenia quan va entrar a la presó com a marit de la infanta Cristina, amb escortes oficials i amb una estabilitat econòmica engreixada pel seu llarg vincle amb l'Institut Nóos i com a delegat de Telefònica a Washington.

Dilluns a la tarda s'acabava el compte enrere que moltes cadenes estaven fent des de feia dies a l’entrada de Brians 2. Molts programes mantenien en pantalla un petit requadre que vigilava permanentment les portes de la presó. Un recurs que transmet una expectativa i una impaciència incoherent amb la sortida d’un violador. Faltaven tres minuts per a dos quarts de cinc de la tarda i tots els programes que a aquella hora emetien en directe connectaven amb alarmisme amb els reporters que esperaven davant del centre penitenciari. L’espectacle que vam veure a continuació va ser lamentable:

L'intern que ha mort la cuinera de la presó i després s'ha suïcidat complia una condemna d'onze anys de presó per un delicte d'assassinat, segons ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'abril del 2016 va confessar haver mort, també a ganivetades, una prostituta de qui s'havia enamorat a Valls després d'una discussió. L'home acabava la condemna el 2027. Segons va avançar el sindicat CATAC i van confirmar poc després els Mossos d'Esquadra, el reclús hauria assassinat la dona a ganivetades cap a les 17 hores. Fonts del centre penitenciari expliquen que una càmera de seguretat hauria captat com l'home agafava un ganivet per cometre l'agressió, que no ha sigut gravada perquè s'hauria produït dins d'una cambra frigorífica, en el mateix punt de la presó és on els treballadors han trobat els dos cossos sense vida.

Ni excavant un túnel subterrani des de la cel·la ni escalant un mur ple de filferros punxeguts. Un jove sicari de 20 anys ha aconseguit fugar-se de la presó d'Alcalá-Meco, a Madrid, sortint caminant per la porta principal, camuflat entre uns quants familiars que precisament l'havien anat a veure abans de les festes de Nadal, tal com ha avançat El Faro de Ceuta. Fonts penitenciàries consultades per l'ARA confirmen la fuga d'aquest intern de la presó madrilenya aquest dissabte. Yusef M.L., conegut com el Pastilla, es troba en parador desconegut i tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil l'estan buscant des de dissabte passat. De moment, sense èxit.