Jair Bolsonaro, condemnat a 27 anys de presó per intent de cop d’estat pel Suprem brasiler, s’ha unit aquesta darrera setmana a la llarga llista d’expresidents sud-americans declarats culpables pels tribunals. Entre els sentenciats hi ha figures de la importància del seu antagonista, Luiz Inácio Lula da Silva (empresonat entre l'abril del 2018 i el novembre del 2019 per corrupció i blanqueig de capital), rehabilitat pel Suprem i ara al poder complint el seu tercer mandat; o la peronista Cristina Fernández de Kirchner (inhabilitada a perpetuïtat i condemnada a sis anys per corrupció i complint presó domiciliària a Buenos Aires).

Tornem a tenir un debat al voltant d’infraestructures que s’implementen al territori rural, en aquest cas la possible construcció de la central de biogàs més gran de Catalunya, que ocuparia unes 10 hectàrees de terreny agrícola de màxima qualitat al poble de la Sentiu de Sió. Escoltant la població que la rebutja (poblesvius.cat), sembla que tenen prou arguments per fer-nos dubtar del discurs oficial que considera necessària aquesta planta dedicada a generar gas a partir del tractament de purins d’explotacions ramaderes i d’altres residus. Argumenten falta de transparència i una insòlita rapidesa en la tramitació dels permisos que impedeix la informació i participació com cal de la població afectada; parlen de la desmesura del projecte, quinze vegades més gran que altres centrals similars que ja existeixen a Catalunya i sis vegades més gran que les que podem trobar en altres països d’Europa; dels beneficis que finalment acabaran en mans dels especuladors que controlen el fons d’inversió danès que finança part del projecte; d’una previsió anual de 21.000 camions amunt i avall pel territori; d’una xemeneia de 65 metres d’alçada... Però, a banda de tots aquests raonaments "tècnics", penso que, davant d’aquest projecte, com està passant en la majoria dels que venen impulsats per l’anomenada "transició ecològica", cal parar atenció en els adjectius de l'embolcall de presentació: circular, sostenible, renovable... i en qui l'ha embolicat.

Al Brasil i Colòmbia hi ha zones pràcticament inexpugnables, sigui per raons físiques, perquè hi ha una vegetació exuberant que les fa impenetrables o estan en zones muntanyoses, o polítiques, perquè hi poden haver conflictes que hi compliquen l'accés. Tenen, però, un passat. En aquestes àrees remotes boscoses i de sabana s'hi amaguen restes arqueològiques precolombines que són absolutament desconegudes o no es coneixen prou bé. Explorar aquest territori i detectar i localitzar jaciments és tan sols un dels objectius del projecte Cartografia del patrimoni arqueològic precolombí a l'Amèrica del Sud (MAPHSA en les sigles en anglès). L'altre serà crear una base de dades d'accés gratuït amb totes les dades existents que es tenen i aquelles noves que es descobreixin.

El fum dels grans incendis que cremen a Austràlia ha arribat a l’Argentina i Xile. Com l’efecte papallona, el que passa en un punt del globus terraqüi se sent a més d'11.000 quilòmetres de distància. Els serveis de meteorologia adverteixen que el que a ulls de molts ciutadans és un cel grisós, com de dia rúfol, o un sol una mica més rogent de l’habitual, és en realitat el fum que desprenen els focs forestals de Nova Gal·les del Sud, que viatja fàcilment impulsat per les autopistes de corrents atmosfèriques.

Tot i els canvis de govern impulsats aquest dilluns pel president Sebastián Piñera, la calma no ha tornat als carrers de Xile, on s'han registrat novament aldarulls, enfrontaments amb la policia i un gran incendi al centre de Santiago.

El discurs del canvi ha tingut efectes a les eleccions de l'Uruguai d'aquest diumenge. Després de gairebé 15 anys dirigint el país, la coalició oficialista d'esquerres Front Ampli, liderada per Daniel Martínez, ha perdut per primera vegada la seva majoria parlamentària al no haver arribat al 50% de suport a la Cambra de Representants –s'ha quedat amb el 39,2% dels vots– i ara s'enfronta a una segona volta, el 24 de novembre, de resultat incert.

Dissabte els argentins se n’havien anat a dormir desanimats. La selecció argentina de futbol de Leo Messi debutava amb el peu esquerre a la Copa Amèrica, al Brasil. Una dolorosa derrota contra Colòmbia amargava la nit als que esperen -i no són pocs- que Messi sigui el del Barça amb l’Argentina. Derrota de l’ albiceleste abans d’anar a dormir, doncs, i, tot just despertar-se, apagada massiva a tota l’Argentina: a les 7 del matí, hora local, migdia a Catalunya, quan encara era negra nit a Buenos Aires i faltava poc perquè comencés a clarejar. Una Buenos Aires fantasmagòrica, a les fosques i sota una pluja intensa de tardor austral, es despertava sense metro, sense trens i amb els hospitals funcionant amb generadors d’electricitat. L’Uruguai s’havia despertat amb un panorama similar, com també alguns punts del Paraguai. En un primer moment es va parlar també del Brasil i Xile, però els respectius governs ho van desmentir.