Més de 200 alumnes iranianes, sobretot de secundària, han estat víctimes en les últimes setmanes d'enverinaments massius que en molts casos han obligat a hospitalitzar-les temporalment. Nàusees, mal de cap, dificultat per respirar, tos, palpitacions i fins i tot letargia són alguns dels símptomes que han patit les nenes d'almenys dotze escoles femenines diferents de la ciutat de Qom, situada uns 200 quilòmetres al sud de Teheran, al nord del país. Diumenge el viceministre d'Educació de l'Iran, Youness Panahi, va confirmar que els enverinaments han estat "intencionats".

"Per un ball al carrer. Per un petó sense por." Així comença la cançó Baraye del músic iranià Shervin Hajipour, que s'ha convertit en l'himne de les protestes per l'assassinat el passat setembre de la jove de 22 anys Mahsa Amini a mans de l'anomenada policia de la moral per no dur correctament el hijab. I amb aquesta cançó s'ha tancat la protesta que aquest dissabte ha recorregut el centre de Barcelona fins a la plaça de Sant Jaume en suport de les dones i del poble iranià. Sota el lema "Dona, vida, llibertat", la marxa ha aplegat al voltant de 3.000 persones segons les entitats convocants, 800 segons la Guàrdia Urbana.

Determinació. Dos mesos de protestes diàries, més de 300 morts i entre 15.000 i 17.000 detinguts, i la mobilització continua a l’Iran. Tossuda, valenta, transversal, però encara minoritària. Ja fa més de dos mesos de la mort de Mahsa Amini a mans de la policia, i el poder repressor del règim –vestit de Guardians de la Revolució i amb el control de l’economia del país a les mans– apuntala la teocràcia. Un sistema repressiu i patriarcal, corrupte i envellit, topa amb una joventut formada, connectada per les xarxes socials, conscient de l’empobriment que han patit les classes mitjanes en els últims anys i de la persecució de la dissidència. Hi ha tota una generació, nascuda després de la Revolució Islàmica del 1979, convençuda que les seves aspiracions de futur no són compatibles amb l’immobilisme ultraconservador del règim.

La Revolució Islàmica de l’Iran va popularitzar entre el poble revoltat contra la dictadura del xa el lema “independència, llibertat i república islàmica”. Va ser una revolució contra una monarquia controlada des de l’exterior que reprimia el seu poble. No obstant això, la República Islàmica va acabar engolint l’aspiració de llibertat. El nou règim va ser republicà, certament més independent d'actors externs, però en cap cas garant de cap llibertat. 

Quan es complien 18 dies de fortes protestes a l'Iran contra el govern islamista opressor, nenes de 13 anys amb motxilla i sabatilles Converse negres es van unir a la revolta. Marxaven pels carrers d'un suburbi de Teheran, brandant en l'aire el vel del seu uniforme escolar. Van esbroncar un funcionari d'educació que hi havia a la porta de l'escola, corejant la paraula persa que significa "falta d'honor": “Bixaraf! Bixaraf!" També van tallar el trànsit a Shiraz, al sud del país, fent cercles en l'aire amb els mocadors. A les protestes la gent estripaven imatges del fundador de la República Islàmica, l'aiatol·là Ruhollah Khomeini, mentre cridaven amb passió "Mort al dictador!"

"La mort de Mahsa Amini ens entristeix a tots", ha dit aquest dimecres al vespre el president de l'Iran, Ebrahim Raisi, en una entrevista televisada en directe en horari de màxima audiència amb què intentava apaivagar la indignació popular desfermada per la mort d'aquesta jove kurda mentre estava en custòdia de la policia de la moral. Però, tot i lamentar la mort de la jove, que està sota investigació, el president iranià ha tornat a advertir els manifestants que "la violència no és acceptable". Raisi ha qualificat la mort d'Amini de "tràgic incident", però alhora ha assegurat que "ningú permetrà que el caos posi en perill la seguretat del poble".

L’octubre de 1869, les terres gironines, i altres de la Península, van ser escenari de la revolta republicana contra el govern de Madrid, al qual acusaven de conculcar els principis democràtics expressats en la Constitució de 1869. Segons els càlculs oficials, va haver-hi 40.000 insurrectes a tot l’Estat, 8.000 dels quals van correspondre a Catalunya. A part del Principat, la mobilització va assolir una significació especial a Andalusia, l'Aragó i el País Valencià. Una composició popular va resumir l’episodi:

Des del present pot semblar que no hi hagut mai una època amb un futur tan incert o tanta ràbia acumulada que encengui els carrers. Si es mira enrere, però, hi hagut molts moments en què la revolta s'ha instal·lat als carrers de Barcelona. De vegades, de manera molt virulenta. El 25 de juliol del 1835 es van cremar convents i els aldarulls van culminar amb l'assassinat del governador militar. La bullanga del 1835, que va començar en una plaça de toros, va tenir un caràcter irreversible en l'urbanisme de la ciutat i va fer caure el govern de Madrid. El 1951 la vaga dels tramvies va suposar un altre punt d'inflexió. Va ser la llavor de l'oposició antifranquista i va agafar les autoritats totalment desprevingudes: a les 12 del migdia eren a missa mentre als carrers es tiraven pedres contra els tramvies. Aquestes dues revoltes són les protagonistes dels dos primers llibres de la col·lecció Dies que han fet Catalunya, que publica Rosa dels Vents: La vaga dels tramvies (1 de març de 1951) de Francesc Vilanova i Vila-Abadal i La bullanga de Barcelona (25 de juliol de 1835) de Jordi Roca Vernet i Núria Miquel Magrinyà ja són a les llibreries. Al setembre se'n publicaran dos més: La desfeta (11 de setembre de 1714) d'Agustí Alcoberro i El complot de Prats de Molló (4 de novembre de 1926) de Giovanni C. Cattinni.

SILENCIS. Potser el 2020 quedarà en la nostra memòria com l’any que va aturar el món. Un llarg parèntesi de reclusió i incertesa. Però l’any del confinament va ser també el de l’arrelament de la protesta. Un moment de resistència i de confrontació que ens permet intuir el cost social de la postpandèmia i els reptes sistèmics d’aquest 2021.

És un dels principals experts mundials en l’anàlisi dels moviments socials i l’impacte de les noves tecnologies de la informació. El sociòleg Manuel Castells ja va disseccionar el 2012 les revoltes de la Primavera Àrab, que es van estendre com la pólvora, i ara torna a reflexionar sobre la multiplicació de les protestes arreu del món.

Cada cop més els governs i els estats estan reduint els conflictes socials i polítics a un problema d’ordre públic i la policia recorre a instruments cada cop més sofisticats i també agressius contra les mobilitzacions al carrer. L’arsenal repressiu -en forma de lleis i en l’actuació policial a les manifestacions- s’endureix, també en contextos democràtics.

Bolívia es mou cap a la repetició de noves eleccions l’any vinent sense la presència d’Evo Morales. La comissió de constitució del Senat ha aprovat aquest dissabte el projecte de llei per a la convocatòria de comicis generals, una mena de full de ruta. Encara no hi ha data però se sap que l’expresident dimissionari i asilat a Mèxic queda descartat perquè s’ha acordat impedir la candidatura dels electes que hagin sigut escollits en dues ocasions. Morales, que portava gairebé 14 anys al poder, optava en les eleccions anul·lades del 20 d’octubre al seu quart mandat, després que el Tribunal Constitucional avalés la seva reelecció malgrat haver perdut un referèndum sobre aquesta qüestió.

La jove Susi Law és una de les candidates del bloc demòcrata que es presenta a les eleccions locals d'aquest diumenge a Hong Kong. Els últims dies ha aparcat la seva professió de gestora cultural per fer campanya al carrer, amb una petita taula plegable, tríptics i unes banderoles. Saludava i responia preguntes mentre dues col·laboradores intentaven convèncer els vianants perquè agafessin un programa.

"No respecten ni els morts". És el plany que se sentia entre els assistents a la marxa que duia els cossos de cinc dels vuit manifestants morts en una protesta contra el nou govern interí de Bolívia que presideix Jeanine Áñez després de la dimissió d'Evo Morales. La policia ha atacat la llarga comitiva amb gasos lacrimògens, i familiars i amics han començat a córrer i han deixat els taüts abandonats al mig del carrer. Una trista imatge de les revoltes que des del 24 d'octubre fan tremolar la societat boliviana.

La concentració de centenars de persones a les portes del Parlament del Líban ha provocat que es posposi la primera sessió convocada des que fa un mes van esclatar les protestes en contra de la gestió econòmica del govern que han portat el país al col·lapse i que han obligat el primer ministre, Rafik Hariri, a dimitir.

Almenys 200.000 persones, segons dades de la policia, s'han manifestat aquest dissabte als carrers de Praga per reclamar la dimissió del primer ministre de la República Txeca, Andrej Babis, acusat de conflictes d'interès i corrupció. La mobilització estava convocada amb motiu del 30è aniversari, demà diumenge, de la Revolució de Vellut, que va posar fi al règim comunista txec.

La vaga general convocada per aquest dilluns a Hong Kong per treballadors d'una vintena de sectors ha deixat diverses línies del metro sense funcionament i ha provocat retards i cancel·lacions en els vols d'aquest centre financer.

En un intent d’apaivagar la pitjor revolta que es recorda a Hong Kong des que l’illa va ser entregada pel Regne unit a la Xina el 1997, la cap de l’executiu hongkonguès, Carrie Lam, ha fet aquest dimarts una compareixença televisada per demanar disculpes a la població per la controvèrsia generada per la seva proposta de reforma de la llei d’extradició.