Els milers de manifestants en favor dels drets LGBTI que han recorregut aquest dissabte el centre de Barcelona han aprofitat l’atenció amb motiu del Dia de l’Orgull per enviar quatre missatges contundents. El primer, que no volen ser utilitzats per Israel, presentat com el país de l’Orient Mitjà més obert amb la diversitat de gènere, com a “justificació del genocidi” contra la població de Palestina. El segon, que és una necessitat urgent poder “plantar cara” a la crisi ecologista provocada pel canvi climàtic i a la social causada pels problemes d’accés a l’habitatge. El tercer, que l’auge de l’extrema dreta s’està traduint en un increment d’agressions al col·lectiu que sovint queden “impunes”. I, en quart lloc, que és imprescindible l’aprovació d’una llei trans catalana, paralitzada per la convocatòria de noves eleccions, que blindi els drets d’aquest col·lectiu, sovint migrant.

La celebració de l’Orgull LGTBIQ+, que tindrà lloc divendres, 28 de juny, coincideix amb la publicació del llibre ¡Quiero ser libre! Artistas y canciones por la libertad y el respeto (Ma Non Tropo, 2024), escrit per la periodista Núria Martorell i il·lustrat per Francina Cortés.

Trenta-un anys va haver d'esperar Antoni Ruiz per obtenir un gest de l'estat espanyol al col·lectiu LGTBI per la repressió del franquisme. Era el 1976 quan, amb 17 anys, va explicar que era homosexual a la seva mare i ella, buscant consell, ho va dir a una monja, que va acabar denunciant-lo. A partir d'aquí comença l'itinerari de la repressió: comissaria, on per suggeriment d'un gris, va ser violat per un altre pres; quinze dies a la presó de la Model de València, quinze a la de Carabanchel i quinze a la de Badajoz, i un any més desterrat a 100 quilòmetres de la seva casa de Xirivella. El calvari repressiu va suposar el seu despertar en l'activisme, tot just quan l'Espanya de la Transició avançava amb el pes de les estructures feixistes. "Des de llavors mai he deixat de lluitar i ara encara menys", assenyala Ruiz, fundador de l'Associació d'Expresos Socials, que va crear després d'assabentar-se per casualitat que a la policia encara li constaven els seus antecedents penals per homosexual. No va ser fins al 2000 que es van destruir els expedients. Més tard, el 2007, va aconseguir les primeres indemnitzacions a homosexuals presos i torturats. Poca cosa: en el cas de Ruiz, uns 4.000 euros. Dels gairebé 5.000 represaliats, només 200 van demanar una compensació. "Cap de nosaltres havíem comès delicte, només érem homosexuals".

La setmana passada Rocío Saiz es va convertir en notícia: un policia va aturar el seu concert perquè ensenyava els pits a l’escenari.

El Museu de la Garrotxa, a Olot, és una de les institucions on l'escultor Miquel Blay (1866-1936) està més ben representat. Entre les seves obres exposades hi ha Barrinaire i fonedor (1903). Es tracta del projecte d'un fragment del Monument a Víctor Chávarri a Portugalete. Els protagonistes de l'escultura són dos homes amb una virilitat associada al treball, sense connotacions sexuals, i l'experiència vital de Blay tampoc té a veure amb l'homosexualitat. En canvi, des de la perspectiva de gènere aquests treballadors sí que es poden convertir en icones homoeròtiques, com ha passat sovint amb obrers, policies, lluitadors. "Deixant de banda els advertiments d'Umberto Eco a tomb del perill de sobreinterpretar, la perspectiva queer defensa que, davant la falta de referents visuals, els membres d'un col·lectiu com el gai puguin elaborar lectures apropiacionistes", afirmen Pere Parramon i Laura Conejero, els comissaris de l'exposició virtual Som qui som. Som com som amb la qual la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya celebra a partir d'aquest dimecres l'Orgull LGTBIQ+. "La diversitat afectiva, sexual i de gènere forma part de la nostra naturalesa. De la mateixa manera, l'art, com l'expressió més profundament humana possible, no pot deixar de recollir aquesta riquesa", diuen els comissaris.

No és res excepcional. La cantant Rocío Saiz es treu la samarreta i ensenya els pits des de fa deu anys. Ho fa mentre canta la seva versió de Como yo te amo, que van fer cèlebre Rocío Jurado i Raphael. Aquesta vegada, però, la policia va intervenir. Va passar durant l'espectacle que Saiz va fer ahir dissabte durant el festival Orgull LGTBI de Múrcia. Quan Saiz es va treure la camiseta, una noia de l'organització va pujar dalt l'escenari amb la bandera de l'arc de Sant Martí amb la intenció de tapar-la. Ho feia instigada per la policia. Segons publica El País aquest dilluns citant "fonts oficials", l'agent de la policia local de Múrcia que va ordenar que tapessin els pits de la cantant va actuar "pel seu compte", i no hi va haver "cap instrucció política" que motivés la intervenció. Ara com ara, a Policia Local de Múrcia manté oberta una investigació interna sobre el cas.

Quan algú famós del mainstream surt de l'armari sempre hi ha una allau d'opinions que en molts casos estan una mica desenfocades. Això ha passat novament amb María del Monte, que aquest any ha sigut la pregonera del Dia de l'Orgull LGTBIQ+ de Sevilla, acte que va aprofitar per explicar públicament per primer cop a la seva vida que és lesbiana. Davant d'aquest fet, que ha acaparat titulars i atenció mediàtica durant dies i dies i del qual la premsa del cor feia dècades que feia safareig –amb la boca petita, per por a querelles...–, no totes les opinions han sigut realment justes.

Lightyear, la pel·lícula que explica els orígens del popular astronauta de Toy Story, era una de les pel·lícules d'animació més esperades d'aquest any. La seva estrena, però, ha estat envoltada de polèmica després que fins a 14 països hagin decidit prohibir-la arran del petó entre dues dones que apareix a la cinta. Aquesta escena ja va ser objecte de debat dins de Disney, ja que diferents treballadors van denunciar que la companyia havia decidit eliminar-la, tot i que havia deixat les referències a la relació lèsbica entre els dos personatges. Les crítiques van obligar la companyia a fer marxa enrere. La censura no és l'únic atac que ha hagut de suportar la pel·lícula: en diferents països llatinoamericans s'ha estrenat a cinemes que alerten mitjançant cartells que la cinta conté "escenes amb ideologia de gènere".

L'alcalde de Palma, José Hila, ha comunicat la suspensió del Pride Palma i ha cessat la regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI, Sònia Vivas, després que la polèmica per les declaracions de la responsable del Pride Palma,  Kristin Hansen, hagi escalat ja a una guerra interna en el grup de govern del consistori.

"Posicionarem Mallorca com una destinació LGTBIQ. És una oportunitat de negoci: el turisme LGTBIQ gasta molt més que el turista regular, uns 180 bilions de dòlars, i és un turisme interessant, culte, agradable". Ho ha afirmat Kristin Hansen, la presidenta d'Ella Global Community, l'organització encarregada de muntar la primera Pride Week per a l'Ajuntament de Palma. Aquest esdeveniment preveu mobilitzar entre 7.000 i 10.000 persones entre els dies 18 i 28 de juny, ha afirmat Hansen aquest divendres en la roda de premsa de presentació.

L'epidemiòleg Oriol Mitjà ha sigut l’encarregat de llegir aquest any el manifest del Dia de l’Orgull a Barcelona, que va comptar amb una festa reivindicativa amb música en directe a l'Estadi Lluís Companys. Durant el seu parlament, Mitjà va sorprendre els assistents amb una confessió d'una agressió homòfoba que va patir quan encara era un nen. “Quan tenia 14 anys cinc agressors em van tirar a terra, em van donar una pallissa amb cops i puntades de peu i em van llançar a les escombraries", va explicar l'epidemiòleg. "Però avui aquell nen assetjat que anava amb el cap baix pel pati de l'escola ha esdevingut un adult fort que es rebel·la contra l'statu quo i que s'oposa que cap altre nen o nena o adolescent torni a passar pel mateix. Per això dic que contra les agressions, diàleg pacífic; contra la intolerància, la convivència; contra la discriminació, diversitat, i contra la por, l'orgull", va expressar Mitjà entre els aplaudiments dels assistents.

La ficció ha jugat un paper essencial per mostrar les experiències de la comunitat LGTBI, que anys enrere no comptaven amb referents audiovisuals amb els quals identificar-se. Afortunadament, en els últims anys la representació LGTBI a les sèries ha anat conquistant el terreny que li pertoca, tot i estar encara lluny de la igualtat amb les històries heterosexuals. Repassem algunes sèries amb les quals celebrar el Dia de l'Orgull.

Simone de Beauvoir escrivia en el seu assaig El segon sexe l'any 1949 que "l'ideal seria ser capaç d'estimar una dona o un home, a qualsevol ésser humà, sense por, inhibició o obligació". Com a revolucionària del seu temps, De Beavoir apuntava a una llibertat sexual que encara avui en dia és utòpica. Ser homosexual es considera un crim a 69 països del món, i almenys 34 dels quals són membres de les Nacions Unides, segons dades de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA). El dia en què, per excel·lència, es reivindica el dret a estimar lliurement arreu del món és el 28 de juny: el dia internacional de l'orgull LGTBIQ+. La data respon a la primera vegada en què joves del col·lectiu, farts de ser perseguits per ser qui eren, van decidir no abaixar el cap davant la repressió, i el que podia haver estat una acció policial rutinària en un petit bar de Nova York l'any 1969 es va convertir en l'inici del moviment pels drets LGTBIQ+.

L'Ona seu en rotllana amb un grup d'amics i amigues aquest dissabte a la tarda a la plaça Universitat. Al centre, una pancarta amb les lletres a mig escriure. "Orgul" s'hi pot llegir. L'Ona, que xerra amb la resta de joves, es disposa a escriure l'última "l" de la paraula. "Volem reivindicar-nos", diu la jove, que porta unes ulleres de sol amb l'arc de sant Martí i confessa tenir només 12 anys. "Al cole no ens han ensenyat res d'això", afegeix. Com ella, prop d'un miler de persones s'han mobilitzat en el marc de la manifestació per l'alliberament LGTBI+, en un any en què els drets del col·lectiu han estat més al centre del debat que mai: "Volem reivindicar que ens respectin".

Malta, Bèlgica, Luxemburg i Portugal són els països europeus que més respecten els drets de les persones LGBTI, i Rússia, Armènia, Turquia i l'Azerbaidjan, els que menys, segons l'últim informe anual d'ILGA Europa, la secció europea de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals, que denuncia que al conjunt del continent hi ha hagut molt pocs avenços en l'últim any.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, es va convertir en el protagonista d’una cimera europea que ja tenia agendat parlar de dos altres temes incòmodes: Turquia i Rússia. Però finalment la incomoditat va venir des de casa. Abans de sopar, els Vint-i-set van acabar discutint amb l’ultraconservador la polèmica llei que pretén prohibir parlar d’homosexualitat a les escoles. El debat va ser encès, segons diverses fonts consultades, i va escalar fins al punt que el sempre cristal·lí i directe primer ministre holandès, Mark Rutte, va convidar Hongria a fer com el Regne Unit i marxar si no vol respectar els valors de la Unió. Al costat d’Orbán, però, vuit països de l’Est, com Polònia o Romania, no van mostrar la desaprovació que van mantenir la resta.

Aquest diumenge ha tingut lloc la primera celebració del dia de l'Orgull LGTBQ+ al Pallars, impulsada pel Col·lectiu Voliaina, de recent creació. Tal com ha donat a conèixer la mateixa entitat, l'acte ha comptat amb uns 200 assistents vinguts d'arreu del Pallars, i ha comptat amb el suport d'alguns col·lectius afins de l'Alt Urgell i de Lleida.

Diverses poblacions de l'Alt Pirineu han organitzat actes aquest cap de setmana amb motiu del Dia de l'Orgull LGTBI, que es commemora aquest diumenge 28 de juny. A l'Alt Urgell, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell s'ha sumat a la campanya que s'ha proposat des de la Xarxa SAI LGBTI de Catalunya, amb la pintada de la barana del pont de la Palanca amb la bandera de l'arc de sant Martí, símbol mundial del col·lectiu LGTBI. D'aquesta manera, el consistori, així com el Consell Comarcal de l'Alt Urgell i el Consorci d'Atenció a les Persones de l'Alt Urgell, s'han adherit al compromís amb els drets de les persones LGBTI i per la lluita contra les discriminacions per raó d'orientació sexual i d'identitat de gènere.

A mesura que s’ha acostat el 28 de juny, cada cop hi ha hagut més firmes de moda i no de moda que han aprofitat l’ocasió per llançar al mercat els seus productes de sempre però amb la bandera de l’arc de Sant Martí impresa. A diferència de fa pocs anys, quan aquesta data tan assenyalada per al col·lectiu LGTBIQ+ (commemora les revoltes de Stonewall, que marquen l’inici oficiós de la lluita per l’alliberament homosexual) no els importava gens, ara moltes companyies fan seus els colors de la inclusió de portes enfora. Però la pregunta és: “I de portes endins?”