Aquest gener passat va morir David Sassoli, el president del Parlament Europeu des del 2019. Era un polític ben valorat pels seus compatriotes. Un home culte, elegant, que no perdia mai les formes. I sobretot, un personatge discret i gens pretensiós, una virtut que el convertien en una rara avis en un paisatge polític italià que sovint es caracteritza per alguns enrenous i excentricitats. 

Roberta Metsola (Malta, 1979) és la nova presidenta del Parlament Europeu. La maltesa de la família conservadora ha sigut escollida aquest dimarts per una majoria dels europarlamentaris en relleu del socialdemòcrata David Sassoli, que va morir fa una setmana per un problema de salut. La candidatura de Metsola ha prosperat sense complicacions després que socialistes, populars i liberals anunciessin ahir un acord per donar-li suport i respectar així el pacte de principis de legislatura que ja establia que a meitat del termini Sassoli seria rellevat per un europarlamentari conservador. La conservadora ha sigut escollida per 458 vots i en necessitava 309 per superar la primera ronda. El primer que ha fet és recordar "el llegat de Sassoli" i donar-li les gràcies per "lluitar per Europa".

Com totes les presidències de les institucions europees, la de l'Eurocambra es decideix en el repartiment que pacten els líders europeus després de les eleccions. Per això, independentment de la mort la setmana passada de David Sassoli, ja estava previst que aquest dimarts els eurodiputats escollissin el relleu del socialdemòcrata italià. Segons l'acord sorgit dels comicis del 2019, el càrrec d'aquesta segona meitat de la legislatura ha de ser per a un perfil conservador, del Partit Popular Europeu, i la més ben col·locada a les travesses és la maltesa Roberta Metsola, que, de fet, ja està exercint el càrrec en funcions des de dimarts passat perquè ja ostentava la vicepresidència de la cambra.

David Maria Sassoli, el president del Parlament Europeu que possiblement ha viscut el conflicte català de més a prop, ha mort aquesta matinada als 65 anys, segons ha comunicat el portaveu de la institució, Roberto Cuillo, després de dues setmanes ingressat a l'hospital per complicacions greus en el sistema immunitari. Sassoli ja havia tingut problemes de salut la tardor de l'any passat degut a una greu pneumònia provocada per legionel·la, tal com havia explicat ell mateix al novembre, que el van allunyar de l'activitat parlamentària. És el primer alt mandatari de la UE que mor al càrrec.

Ahir va ser el Dia d’Europa. Una jornada que, si no es vol que acabi com tants altres "Dia de...”, figurant al calendari i prou, ha de servir per aturar-se i reflexionar sobre el funcionament de la unió de 27 estats i, força més important, de 447 milions de persones. Les dimensions són força diferents de les d’aquella Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, de la qual ahir va fer 71 anys que es van posar els fonaments perquè acabés sent la UE. Però no es pot perdre l’esperit amb què es va iniciar aquell camí: no es tractava de fer un club d’amics, sinó d’afrontar un triple context derivat de la Segona Guerra Mundial: l’econòmic (la reconstrucció), el polític (que l’eix París-Berlín no es tornés a trencar) i el social (desfer els recels i enemistats creats per dècades de conflicte).

Una eurodiputada alemanya dels Verds, Pierrette Herzberger-Fofana, nascuda a Mali, ha denunciat aquest dimecres en un debat sobre el racisme policial a l'Eurocambra haver estat víctima de la violència per part de la policia belga aquest mateix dimarts: "Ahir, sortint de l'Estació del Nord, vaig veure nou policies assetjant dos negres. Tenia el telèfon i els vaig fer una foto. Quatre d'ells, armats, em van empènyer contra la paret, em van arrencar el bolso i em van tractar de manera humiliant". Davant aquesta declaració, el president de l'Eurocambra, David Maria Sassoli, ha demanat per carta a la primera ministra de Bèlgica, Sophie Wilmès, que prengui mesures immediatament per investigar el cas.

La bandera britànica ja no oneja a les institucions europees. S’ha buscat la màxima discreció. La Unió Europea fa temps que vol passar pàgina i encetar una nova “era”, com han dit aquest migdia els presidents de les institucions europees en una declaració solemne que busca escenificar la marxa no volguda d’un dels seus membres més importants. Finalment a la Unió ja només són 27, i la retirada de la Union Jack n’és la prova més visible. El Regne Unit emprèn el seu propi camí i converteix Brussel·les en un agent extern.

Nigel Farage onejant la bandera britànica des del seu escó amb satisfacció, seguit de la reprimenda de la vicepresidenta irlandesa de l'Eurocambra i poc abans de les llàgrimes d'altres eurodiputades britàniques contràries al Brexit. Així ha estat el debat amb què aquest dimecres el Parlament Europeu ha dit adeu al Regne Unit i també als seus 73 eurodiputats. L'Eurocambra ha segellat l'acord per la retirada del Regne Unit de la UE. La seu d'aquesta institució a Brussel·les ha viscut l'últim tràmit parlamentari amb els passadissos més plens de l'habitual. Els adeus entre eurodiptuats i treballadors britànics que fa anys que treballen entre Brussel·les i Estrasburg és la conseqüència més palpable i emotiva d'un Brexit que a partir de dissabte passarà a estar en estat de transició. Com també ho són els brindis dels gairebé exeurodiputats del parti del Brexit. L'acord s'ha ratificat per 621 vots a favor, 49 en contra i 13 abstencions.

L'Eurocambra ja es prepara per rebre Carles Puigdemont i Toni Comín després de la contundent sentència del tribunal de Luxemburg que afirma que els eurodiputats ho són des del moment de la proclamació dels resultats electorals. El president del Parlament Europeu, David Maria Sassoli, ha entrat aquest dijous 25 minuts tard a la sessió plenària de l'Eurocambra a Estrasburg perquè ha decidit respondre immediatament a la decisió del TJUE. I, de fet, a mitja tarda els ha aixecat el veto vinculat a la tercera euroordre que els impedia entrar com a visitants al Parlament Europeu, segons confirmen fonts parlamentàries i malgrat que l'euroordre encara no s'hagi suspès. Això no vol dir que ja els reconegui com a eurodiputats però és un gest vist el que diu la sentència i tot indica que aquest mateix divendres es començaran a tramitar les seves acreditacions.

El president del Parlament Europeu, David Sassoli, creu que una llei electoral europea hauria pogut evitar casos com el d'Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín, que per ara no han pogut accedir a l'escó d'eurodiputats perquè no han complert els requisits de la llei electoral espanyola, cosa que ha obert una batalla als tribunals europeus. L'Eurocambra no va permetre a cap dels tres eurodiputats electes accedir a l'escó perquè les autoritats espanyoles no els van incloure al llistat oficial de membres del Parlament Europeu. Segons Sassoli, la cambra europea va aplicar la legislació existent i aquesta està a l'espera del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de desembre sobre l'abast de la immunitat parlamentària de Junqueras per actuar.

Una quarantena d'eurodiputats han presentat al president del Parlament Europeu, David Sassoli, un recurs d'empara per reclamar que la cambra protegeixi la immunitat de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín. Amb aquesta petició pretenen forçar la Comissió d'Afers Jurídics a estudiar la situació dels tres eurodiputats electes independentistes sense escó. En concret, volen que l'Eurocambra confirmi els seus "privilegis i immunitats" i exigeixi que només "mitjançant una sol·licitud de les autoritats espanyoles" es puguin suspendre.

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha enviat una carta al nou president del Parlament Europeu, David Sassoli, reclamant "poder ocupar l'escó" que li correspon "legítimament". En aquesta mateixa línia, Junqueras demana al president de l'Eurocambra que intervingui en relació a la "gravíssima situació" en què es troba i li recorda que porta "més de 600 dies" en presó preventiva.

L'encara ministre d'Exteriors en funcions espanyol, Josep Borrell, escalfa motors a Brussel·les, la ciutat on passarà la majoria del temps a partir del novembre, quan assumeixi el càrrec de responsable de la diplomàcia europea pel qual va ser escollit pels caps d'estat i de govern fa una setmana. Aquest dimarts, Borrell es reuneix amb el nou president de l'Eurocambra, el també socialista David Sassoli, i amb l'escollida pels líders per ocupar la presidència de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

“Aquest és un Parlament lliure i autònom”. Així ha obert la sessió de l’Eurocambra qui des d’aquest dimecres ja n’és l'expresident, Antonio Tajani. Una reivindicació i justificació al mateix temps, perquè el Parlament Europeu ha acatat el preacord que li va arribar de les negociacions dels vint-i-vuit caps d’estat i de govern i ha escollit, sense sorpreses, el socialista David-Maria Sassoli com a trentè president de l’Eurocambra. D’acord amb el que van pactar els líders, ni conservadors ni liberals van presentar candidatura, de manera que se li deixava via lliure i es complien amb els equilibris de poders que suposen les eleccions dels altres principals càrrecs de la Unió Europea.