Roda de premsa de les poc habituals aquest dimecres a l'Ajuntament de Barcelona: convocada per anunciar canvis que ja s'havien conegut el dia anterior –la sortida de l'encara tinent d'alcalde de Cultura i Educació, Joan Subirats, del govern municipal– i carregada d'emotivitat. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha volgut agrair en públic que Subirats acceptés primer el seu oferiment d'agafar les regnes de l'àrea de Cultura com a comissionat a la meitat del primer mandat dels comuns, després de la ruptura amb el PSC, i que més tard s'avingués a ocupar el número dos de la llista de la formació en les últimes eleccions municipals per reforçar el projecte del qual és ideòleg i que acabés situant-se com a tinent d'alcalde quan ja tocava la jubilació amb la punta dels dits.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, retirarà el llaç groc de la façana de l'ens."Si em correspon a mi aquesta decisió, la prendré", ha remarcat Marín en declaracions a Efe sobre la retirada del símbol. Així doncs, tot i que l'alcaldessa de l'Hospitalet va necessitar els vots de JxCat per fer el pas com a presidenta de la Diputació, ha defensat que al "seu" Ajuntament aquest símbol no hi és i a la Diputació "si depèn de la presidència, lògicament tampoc hi serà". En la mateixa línia, Marín ha recordat que la "decisió" de penjar el llaç en solidaritat amb els presos independentistes la va prendre l'anterior presidència de la Diputació. De fet, des del ple de constitució de la Diputació, celebrat l'11 de juliol, el llaç groc que va penjar l'anterior president, el postconvergent Marc Castells, està tapat per un tapís amb l'escut de l'ens.

El ple que dona inici a cada mandat municipal, el que aprova el cartipàs, sempre té un punt de primer dia de classe, sobretot si, com passa a l'Ajuntament de Barcelona, hi ha molts regidors debutants i d'altres que tornen al saló de plens després de molts anys a fora. Avui, alguns preguntaven el camí per accedir al seu lloc i d'altres, com els exsocialistes Ernest Maragall (ERC) o Jordi Martí (Barcelona en Comú), recuperaven seient de regidor però ho feien en un altre partit i, també, en un altra distribució. Ara ERC, que va ser la força més votada el 26-M, ocupa les cadires que tradicionalment eren les del govern, i el PSC, per exemple, s'asseu en una ala dreta que no havia ocupat mai. Per deixar clar el nou repartiment de forces, el govern ha entrat al saló de plens gairebé en formació, amb l'alcaldessa i el primer tinent d'alcalde al capdavant, Ada Colau i Jaume Collboni, i en un segon pla les tinents d'alcalde Janet Sanz, dels comuns, i Laia Bonet, dels socialistes. La presidència del ple l'ostentaran, per primer cop, tres dones: Colau, Sanz i Bonet. El gran absent, per decisió del Suprem, era Joaquim Forn, de Junts per Catalunya. En el seu lloc hi havia un llaç groc, i per no alterar les majories en les votacions el govern de Colau s'ha avingut a retirar un regidor. Avui no hi era la tinent d'alcalde Laura Pérez i, per tant, les majories es respectaven. L'operació es repetirà en totes les votacions fins que no se solucioni aquesta anomalia.

La reunió d'aquesta tarda entre el govern d'Ada Colau i Jaume Collboni i els grups de l'oposició per intentar que el ple d'aquest dimarts aprovi tots els punts de la nova organització municipal ha acabat sense acord. El conflicte es manté obert en aspectes com les presidències de les comissions i el repartiment dels assessors. ERC, Junts per Catalunya, Cs i el PP acusen el govern de no haver-se mogut de l'oferta inicial que, consideren, "ofega" l'oposició i la deixa sense recursos per fer la seva feina de fiscalització. Qui no s'ha sumat al bloc és el grup que encapçala l'ex primer ministre francès Manuel Valls. I això fa que el vot del cap de files de Junts per Catalunya, Joaquim Forn, a qui el Suprem ha denegat poder assistir al ple, pugui ser decisiu. Però el govern deixa clar que la seva absència no condicionarà el resultat de les votacions i que, per tant, com han demanat ERC i Junts per Catalunya, retirarà un regidor en el moment de les votacions. Comuns i socialistes sumen 18 vots i els quatre grups units de l'oposició, si no hi ha Forn, en sumen 20. En el cas que la formació de Valls donés suport al govern -i si no es compensés amb la sortida d'un regidor de govern-, el que decidiria seria el vot de qualitat de l'alcaldessa.

Quan ja han passat 24 dies des de la proclamació d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona i encara no s'han tancat els serrells del pacte de govern amb el PSC, els grups de l'oposició han començat a marcar perfil propi. En primer lloc, denunciant la manca de resposta de l'equip de l'alcaldessa davant dels problemes de seguretat de la ciutat i, en segon lloc, fent front comú contra la proposta de cartipàs municipal que planteja el govern. ERC, que ja ha deixat clar que actuarà com a govern a l'ombra, ha capitanejat una entesa per a una proposta alternativa de repartiment de càrrecs que ha sumat Junts per Catalunya, Cs i PP. Els grups entenen que la que plantegen els comuns "escanya" els grups de l'oposició i exigeixen més assessors i presidències de districtes i comissions, com tenien el mandat passat, per poder fer la seva feina fiscalitzadora. Amenacen a tombar la proposta de cartipàs del govern.