Fa força anys que registrem rècords de calor al mar Mediterrani, i el 2025 no és una excepció. La calor extrema ha deixat xifres inèdites els últims mesos, i aquest estiu les elevades temperatures van provocar un nou rècord de la pujada del nivell del mar. En concret, el 28 d'agost es va registrar a l'Estartit (Baix Empordà) un cim transitori de 40 centímetres per sobre del valor de referència dels anys 1990-1995. Una marca mai vista des que es tenen dades.

Al sud-oest de Pilos, a Grècia, es troba el punt més profund del mar Mediterrani, a l’anomenada fossa Calypso. Concretament, són 5.267 metres que separen la superfície del punt més profund. El paisatge d’un desert inhòspit enfonsat en la foscor del mar seria l’escenari més previsible, però l’equip de l’investigador Miquel Canals ha comprovat que hi ha presència humana fins i tot al punt més profund del Mediterrani. Restes de bosses d’escombraries, llaunes i ampolles de plàstic són alguns dels rastres que ha identificat un submarí tripulat que ha baixat a la fossa amb l’ajuda d’una tecnologia pionera.

L'onada de calor que hem patit els últims dies també s'ha viscut al mar. La zona del Mediterrani fa setmanes que s'escalfa molt a causa de la temperatura extremadament alta de l'aire. Segons dades del servei marítim del programa europeu Copernicus, a finals de juny les anomalies de la temperatura de l'aigua marina van arribar a ser de fins a 5 °C per sobre de la mitjana en algunes àrees. Tot plegat ha provocat que Catalunya hagi registrat el seu juny més càlid des que hi ha registres, amb rècords de calor també al mar.

Les mantes són animals oceànics, que viuen a mar obert i en climes tropicals i que solen fer uns 3 metres d'envergadura. Tot i que fa uns anys era un fenomen d'allò més rar, cada vegada arriben més mantes gegants a les costes mediterrànies. Això desconcerta els biòlegs marins, que intenten esbrinar què hi fan aquests animals a Catalunya, València o Múrcia, i fins i tot en altres països, com Itàlia i França. De fet, aquest cap de setmana un exemplar d'aquesta espècia ha arribat fins a la platja de Grifeu de Llançà.

Aquest dijous, al voltant de les dues del migdia, una embarcació pesquera va capturar per error en alta mar un exemplar de tauró pelegrí al Port de la Selva. Es tracta d'un exemplar de l'espècie de peix més gran del Mediterrani i la segona més gran del món. El tauró, de més de tres tones de pes i de més de set metres de llargada, es va enredar a les xarxes de tipus tremall del vaixell i va acabar morint. Els pescadors van decidir tornar al port empordanès, malgrat que aquesta decisió els fes perdre la pesca, la xarxa i també la gasolina fins a arribar al port arrossegant el pes de l'esqual amb la intenció que els professionals marins poguessin estudiar-lo.

La història de la meteorologia a Catalunya no s'entendria sense la passió i dedicació de moltes persones, algunes de les quals han esdevingut autèntics referents. Un d'ells és en Josep Pascual, topògraf de professió que fa més de mig segle que compila regularment dades meteorològiques a l'Estartit, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Als seus gairebé 74 anys, observa diàriament el temps i surt al mar un parell de vegades a la setmana per a mesurar l'aigua. Ha passat tota la vida mirant el cel i el mar. La seva tasca sense ànim de lucre ha acabat sent crucial a l'hora d'entendre l'evolució del canvi climàtic a casa nostra: la informació que recopila manualment i de forma regular sobre el mar és especialment valuosa perquè és l'única sèrie històrica oficial i de referència que consta de tota la costa catalana. Fins i tot la mateixa NASA ha reconegut les seves dades oceanogràfiques, afirmant que s'alineaven amb les dels seus satèl·lits.

Aprofitant que la setmana vinent se celebra a Barcelona una conferència internacional de l'ONU per buscar estratègies per salvar la vida marina, hem volgut radiografiar com està el nostre mar, un mar que ha vist reduïdes les captures de peix un 63% des de l'any 2000 i que pateix les conseqüències de la contaminació i la sobreexplotació turística. En aquest dossier trobareu dades clares sobre quina és la situació i també què fan els científics per estudiar-ne a fons l'impacte i per buscar-hi possibles solucions.

Les platges de les illes Balears aquest estiu semblaven les del Carib. Però el comentari divertit dels banyistes, que s'ha confirmat amb les dades, obre un panorama inquietant. La temperatura del mar ha arribat fins als 31 °C a les illes, però en general a tot el Mediterrani la mitjana ha estat per sobre de 27 °C durant 43 dies consecutius. Una onada de calor marina de rècord que confirma la tendència d'escalfament de l'aigua que ja ha començat a trastocar els cicles naturals. I els primers a notar-ho han sigut els que viuen del mar. "Els pescadors som els ulls del mar", diu Salvador Manera, pescador artesanal jubilat i president del pla de Cogestió Pesquera del Cap de Creus. I aquests ulls fa alguns anys que constaten "un conjunt de canvis al mar que ens estan portant al col·lapse", afirma.

Són un malson per als banyistes, però el Mediterrani també és el seu hàbitat i any rere any el colonitzen amb força. Els mesos d'estiu és habitual veure grups nombrosos de meduses ben a prop de les platges de municipis costaners catalans i aquesta imatge, lluny de desaparèixer, serà cada estiu més habitual si els mesos de calor –com ja està passant– s'allarguen tant en el calendari. Les espècies de meduses costaneres més comunes es comporten diferent amb l'evidència de la crisi climàtica, acceleren el seu metabolisme i la reproducció. "Al maig ja teníem les meduses costaneres que tocarien al juliol; però aquella primera generació ja ha mort i ara veiem la segona, i encara n'hi haurà una tercera aquest any, i això abans no passava", explica molt gràficament el professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) Josep-Maria Gili.

Impedir que les motos d’aigua puguin accedir a la badia de Llançà i fins al cap Ras. És l’objectiu de la campanya que ha engegat l’associació Som Mar després que, en els últims anys, hagi crescut el nombre d’usuaris d’aquesta mena d’embarcacions. “Fan molt de soroll i és un descontrol: moltes entren fins a la sorra a tota velocitat, amb el perill que això suposa. Com que és difícil fer que compleixin les normes, demanem que es prohibeixin”, resumeix la presidenta de l’entitat, Xènia Ros. Per contra, Àlex Ferro, el propietari de JetSki Llançà, que és l’únic establiment que lloga motos d’aigua entre Roses i França, defensa que ells només ofereixen sortides amb monitor i que “sempre” respecten el reglament. “En nou anys no hem tingut mai cap accident, ni cap ensurt ni cap problema amb ningú”, recalca. L'Ajuntament, per la seva banda, aposta perquè se'n reguli l'ús per garantir “un equilibri i una convivència respectuosa” entre usuaris i embarcacions.

El multicolor peix fadrí no l'havien vist mai pescadors ni bussejadors a les aigües de Llançà, Colera i Portbou, on des de fa uns cinc anys ja se n'hi troben exemplars. Els submarinistes i pescadors també hi comencen a trobar des de fa anys una presència més gran de vaques serranes. Són dos peixos termòfils, propis de les aigües càlides, que evidencien que a la zona del Mediterrani en què la temperatura de l'aigua és sempre més freda, el cap de Creus, l'escalfament global ja està començant a tenir conseqüències sobre l'ecosistema marí. Espècies autòctones com les salpes o les julioles corren perill de veure's substituïdes per espècies termòfiles invasores que encara no es té constància que hagin arribat al cap de Creus, però que sí que han arribat a les zones del Mediterrani més properes al canal de Suez, com el peix conill, que a les costes de Grècia i Itàlia està causant un gran impacte en l'ecosistema marí.

Polèmica a Begur amb la nova empresa adjudicatària del camp de boies de la cala d’Aiguablava, una de les més concorregudes de la Costa Brava. La UTE Sa Blava CB75 va guanyar el concurs per primera vegada i, segons ha denunciat SOS Costa Brava, va instal·lar els blocs de formigó de les boies a sobre de praderies de posidònia, cosa que està prohibida perquè és una planta protegida. Els Mossos d’Esquadra van visitar divendres la zona malmesa i van obrir diligències perquè una vintena de blocs ocupaven totalment o parcialment l’espai de l'espècie. Els experts alerten que és una planta “clau” per a la salut dels ecosistemes marins, ja que les praderies són com boscos on viuen, s’alimenten o es reprodueixen unes 1.400 espècies diferents. 

El futur del cap de Creus és en mans de Madrid. El ministeri per a la Transició Ecològica ha d'aprovar aquest any els plans d'ordenació dels espais marítims i convocar les primeres subhastes d'energia eòlica marina el 2023, que determinaran en quines zones i quants aerogeneradors s'hi instal·laran en una primera fase. A Catalunya es preveuen dos espais viables per les condicions del vent: el delta de l'Ebre i el cap de Creus.

L'escena fa anys que s'ha normalitzat. El vaixell de rescat Geo Barents de l'organització Metges Sense Fronteres (MSF) fa quatre dies que navega amb més de 410 persones rescatades al Mediterrani central, sense un port segur que els deixi atracar. El vaixell fa dues setmanes que va començar la missió i la cap de l'equip de rescat, Anabel Montes, ha demanat ajuda urgent explicant que la situació està empitjorant a bord. Entre els rescatats, persones que intentaven arribar a Europa a través del mar Mediterrani, hi ha una dona embarassada i 91 menors no acompanyats.

La pandèmia no ha deixat en segon lloc –ni en tercer, quart o cinquè– què passa al mar Mediterrani. No ho ha fet perquè, abans del covid-19, la crisi que es viu des de fa anys al mar on ens banyem als estius ja estava més que silenciada. El Mediterrani central –també la resta de camins marítims que busquen Europa– s’ha consolidat com un forat informatiu immens. Sense cap operatiu de rescat oficial efectiu i amb les ONG boicotejades –el gran llegat de Matteo Salvini–, la ruta fa temps que es queda sense ulls la major part de dies.

El 28 de novembre del 1995 es reunien a Barcelona els ministres d’Exteriors dels països de la UE, que aleshores tenia 15 membres, amb els seus homòlegs dels 12 països veïns del sud i l’est del Mediterrani, inclosos israelians i palestins. A la declaració que van signar es mostraven convençuts que “per fer de la conca mediterrània un àmbit de diàleg, intercanvi i cooperació que garanteixi la pau, l’estabilitat i la prosperitat cal consolidar la democràcia i el respecte als drets humans, aconseguir un desenvolupament econòmic i social sostenible i equilibrat, lluitar contra la pobresa i fomentar més comprensió entre les diferents cultures”. Un quart de segle més tard, Josep Borrell, que va participar en aquella cimera com a ministre espanyol de Transports i Medi Ambient, reconeixia ahir -ara com a cap de la diplomàcia europea- que “en molts sentits el Mediterrani està pitjor que fa 25 anys”.

"He perdut el meu nadó! He perdut el meu nadó!" Era el crit desesperat d'una dona que es trobava entre les 111 persones que aquest dimecres van ser rescatades del mar pels equips de salvament de l'ONG catalana Open Arms. La mare ja havia pogut sortir de l'aigua i era a bord d'una llanxa inflable de l'entitat però enmig del caos del naufragi havia perdut el fill, de sis mesos. Tots dos, i un centenar de persones més, intentaven arribar a Europa a bord d'una pastera que va naufragar al Mediterrani central.

L'ONG catalana Open Arms ha rescatat aquest dimecres, en dues actuacions diferents, 175 persones que intentaven arribar a Europa. En el primer salvament, l'entitat ha rescatat 111 persones que viatjaven en una pastera que ha naufragat en aigües internacionals prop de la costa de Líbia, però no ha pogut impedir que sis persones perdessin la vida en una nova tragèdia al Mediterrani central. Unes hores més tard, Open Arms ha rescatat 64 persones més d'una embarcació a la deriva.

Les imatges parlen per si soles. Desenes de persones, que havien sigut rescatades per l'Open Arms quan intentaven creuar el mar Mediterrani, salten a l'aigua des del vaixell humanitari, desesperades, per intentar arribar nedant a la costa italiana, que es divisa a l'horitzó. Membres de la guàrdia costanera italiana els aturen i els retornen a bord de la nau, on en total hi ha 277 refugiats i migrants que, des de fa una setmana, esperen que Malta o Itàlia, els dos ports segurs més pròxims, els donin permís per desembarcar.

Si durant aquest estiu us heu posat dins l'aigua del mar, de ben segur que haureu notat que estava força calenta, sobretot a la costa central i a la Costa Daurada. En el cas de Barcelona, la temperatura de l'aigua ha arribat a assolir el valor més elevat des que l'any 2006 es van començar a prendre mesures de manera manual. Concretament, el dia 30 de juliol es va registrar una temperatura de 27,8 ºC, que va superar els 27,6 ºC del 4 d'agost del 2017.