Tot i que a Ayuso se li entén tot quan parla, aquesta vegada la seva nova creació –“la cultura és universal”– sí que necessita traducció. El que està dient és que només Madrid és universal i, per això, el Guernica no se’n pot anar cedit nou mesos al País Basc, tal com ha demanat el govern basc per commemorar el 90è aniversari del bombardeig de l’aviació de Hitler, aliat de Franco, sobre població civil. Amb la frase sencera queda més clar: “Em sembla que és cateto, i penso que la cultura és universal”.

El de batalla cultural és un concepte que en l'última dècada ha estat inherent a l'auge de l'extrema dreta mundial. A Espanya, Vox fa anys que la lliura per tractar de canviar el marc del debat sobre afers com el feminisme, l'ecologisme o els drets LGTBI i normalitzar discursos que abans no eren acceptables. N'és un exemple el tractament mediàtic que ha tingut el procés d'eutanàsia a Noelia Castillo aquesta setmana i, en aquest context, criden l'atenció les declaracions de la consellera de Sanitat madrilenya, Fátima Matute, parlant de la importància que les institucions també s'enfoquin en "sanar l'ànima". A mesura que s'apropen les eleccions a la Comunitat de Madrid, previstes el 2027, la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, i el seu executiu, adopten cada cop més elements de la guerra cultural contra el progressisme. Ayuso ha demanat recentment als seus que extremin la vigilància per evitar perdre la majoria absoluta amb la vista posada en Vox.

Aquest 2026 un dels edificis més icònics del centre de Madrid celebra el seu centenari. Es tracta de la seu del Círculo de Bellas Artes (CBA), una institució cultural privada i sense ànim de lucre que es reivindica com una "referència de llibertat i independència" a la capital de l'Estat. En els últims anys s'ha focalitzat en "obrir-se a la ciutadania" amb iniciatives com el refugi climàtic —habiliten un espai verd i gratuït que l'estiu passat van fer servir 60.000 persones per protegir-se de la calor; el Festival de les Idees, que porta la filosofia als carrers, o la Biennal Ciutat i Ciència, organitzada en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.

Quan el mes de juny de 2021 es va aprovar la llei d'eutanàsia, el suport a la iniciativa era molt ampli a la societat espanyola, que havia viscut casos emblemàtics com el de Ramon Sampedro (mort el 1998), que Javier Bardem va interpretar en la pel·lícula Mar adentro d'Alejandro Amenábar, o el d'Ángel Hernández, l'home que va ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco, el 2019 i que va ser absolt del delicte de cooperació al suïcidi un cop va entrar en vigor la norma. Segons un baròmetre del CIS del gener de 2021, el 72% estava a favor de la llei i només un 15% en contra.

Isabel Díaz Ayuso i Santiago Abascal asseguts en una potent motocicleta pintada amb la bandera d'Espanya. No és una imatge real –tampoc IA– sinó un ninot de les Falles exposat aquesta setmana a València. Si bé no hi ha una aliança entre ells en la vida real –més aviat una disputa pel mateix espai electoral a Madrid–, els seus discursos radicals i les simpaties que comparteixen la presidenta madrilenya i el líder de Vox en l'àmbit internacional fan que la visió d'aquest tàndem no grinyoli especialment als espectadors dels monuments fallers. Els lligams d'Abascal amb els líders mundials de l'extrema dreta són oficials i orgànics –a través de les aliances a l'Eurocambra o amb fundacions d'aquest espai ideològic–, mentre que Ayuso els té des d'una perspectiva més simbòlica. És el que passa amb Donald Trump.

El gest de Felip VI amb Mèxic –en el qual reconeixia els "abusos" en la conquesta d'Amèrica– ha tingut un primer efecte palpable de desgel de les relacions. Segons ha informat la Casa del Rei, el monarca ha rebut una invitació de la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, perquè assisteixi al Mundial de futbol que acollirà el seu país entre l'11 de juny i el 19 de juliol. En una missiva, Sheinbaum expressa que aquest esdeveniment esportiu "constitueix la conjuntura propicia per evocar la profunditat i el caràcter singular dels vincles entre Mèxic i Espanya, forjats per una germandat històrica". Al Palau de la Zarzuela han rebut amb satisfacció la invitació "en el marc de la relació fraternal d'amistat entre els dos països".

Quant han de cobrar els presidents? A Catalunya històricament s’ha decidit que el sou del president de la Generalitat sigui dels més elevats de l’Estat. De fet, des de fa anys el president de la Generalitat ocupa la primera posició del rànquing. Carles Ramió, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, avisa que el debat sobre els sous dels polítics acostuma a estar carregat de demagògia i apunta a la necessitat de tenir servidors públics ben pagats per atraure talent i evitar dinàmiques pernicioses. A més, recorda que totes les xifres són brutes, és a dir, que les retencions fiscals fan que la xifra neta sigui substancialment menor.

Una guerra de les dimensions i transcendència de la iniciada a l'Orient Mitjà mereixia des del principi un debat seriós i documentat sobre els antecedents i les possibles repercussions del conflicte. La forma que ha agafat aquesta qüestió pel que fa a la política espanyola en general ja deixa molt a desitjar, però si ens situem en un altre nivell administratiu, el de la Comunitat de Madrid, les coses empitjoren. No resulta sorprenent, perquè durant aquesta legislatura ha estat habitual que el PP madrileny, i molt en especial la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, hagi buscat la confrontació amb el president del govern, Pedro Sánchez.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha ordenat a la Comunitat de Madrid que comenci "immediatament" els tràmits per a la creació del registre d'objectors per a les interrupcions voluntàries de l'embaràs, un llistat obligatori per llei i aprovat pel Consell Interterritorial (amb presència de totes les comunitats autònomes). L'acta de la secció vuitena de la sala contenciosa administrativa del tribunal és un nou pas en el pols que el govern de la popular Isabel Díaz Ayuso manté amb el ministeri de Mónica García en resistir-se a tenir el registre de professionals que es neguen a practicar avortaments. De fet, els jutges avalen les mesures cautelars sol·licitades pel ministeri.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i la líder de l’oposició, Manuela Bergerot, han emplatat una polèmica de cinquena gamma, que és el que fan els líders polítics per treure un menú baratet que atipi la parròquia cada dia.

Isabel Díaz Ayuso s'ha tornat a situar com a antagonista de Pedro Sánchez amb motiu de la guerra de l'Iran. La presidenta madrilenya ha atacat el cap de l'executiu espanyol pel seu xoc amb els Estats Units i s'ha erigit en la seva antítesi amb un discurs alineat amb Donald Trump. Tal com ja va fer amb Gaza –amb el polèmic suport que va donar a Benjamin Netanyahu en plena ofensiva d'Israel– o amb l'atac unilateral dels EUA a Veneçuela, Ayuso ha elevat el to contra el "No a la guerra" del cap de l'executiu espanyol, a qui ha titllat de "líder adolescent rebel". "Esclar que no a la guerra, i que acabi com més aviat millor, però també no a la guerra civil espanyola que [el PSOE] alimenta cada dia", ha reblat la líder del PP madrileny durant la sessió de control a l'Assemblea de Madrid en resposta al partit socialista. Tots els diputats socialistes hi han acudit amb un adhesiu amb el lema pacifista, recuperat pel seu líder, estampat sobre una bandera espanyola. En aquesta confrontació directa amb Sánchez –que tant la Moncloa com Ayuso atien en detriment del lideratge d'Alberto Núñez Feijóo–, les paraules de la líder del PP de Madrid han provocat la indignació generalitzada de l'esquerra.

La crisi interna que afronta Isabel Díaz Ayuso és una evidència encara que la presidenta madrilenya ha tractat de restar-li importància. En la sessió de control d'aquest dijous a l'Assemblea de Madrid, Ayuso ha hagut d'afrontar la polèmica caiguda en desgràcia d'un sector del seu executiu autonòmic i del grup parlamentari popular. "No hi ha cap maniobra de distracció que tapi la guerra de clans que se li ha obert amb el cessament de Viciana", l'ha advertit la líder de l'oposició, portaveu de Més Madrid, Manuela Bergerot. La sortida a principis de setmana del conseller d'Educació, Emilio Viciana, ha provocat un degoteig de renúncies i cessaments d'altres càrrecs vinculats al ja exconseller. Tots sota el radar d'influència d'Antonio Castillo Algarra, dramaturg considerat un guru d'Ayuso en els àmbits educatiu i cultural i que és, alhora, un dels dimitits com a director del Ballet Español de la Comunitat de Madrid.

Isabel Díaz Ayuso va cessar aquest dilluns el seu conseller d'Educació, Emilio Viciana, i la decisió ha tingut conseqüències dins del PP madrileny. Aquest dimecres ha dimitit un dels directors del Ballet Espanyol de la Comunitat de Madrid, Antonio Castillo Algarra, que era proper a l'exconseller cessat per Ayuso i també els diputats dimitits ahir dimarts, els anomenats els pocholos. De fet, formaven part d'un grup de teatre que dirigia el mateix Castillo Algarra, que també és assessor d'Ayuso. La decisió ha arribat per "coherència política", per raons alienes al Ballet, i d'acord amb Europa Press, no es descarten més dimissions. A més, el govern madrileny també ha cessat dos directors generals de la conselleria d’Educació: el director general d’Universitats, Nicolás Javier Casas, i el d’Educació Secundària, Formació Professional i Règim Especial, María Luz Rodríguez de Llera Tejeda.

"Fill de puta". Una veu es va alçar entre els participants del míting que el PSOE va fer a Terol en la recta final de la campanya electoral a l’Aragó. L’autora, Belén Navarro, regidora del PP a Vallanca, un municipi de 128 habitants del Racó d'Ademús, i la diana de la seva ira, el president espanyol, Pedro Sánchez. Tot i la indignació que van expressar els socialistes i també Sumar, que van reclamar al PP que destituís la regidora, l’exabrupte no és nou, sinó hereu del famós "m’agrada la fruita", que abanderen els populars de la mà de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Unes ofenses que ja gairebé ni escandalitzen en una política cada cop més avesada a la desqualificació.

La presidenta de Madrid, la inefable Ayuso, ha anunciat que concedeix una distinció honorífica als EUA perquè són el “far del món lliure”. Va acompanyar l'anunci amb un plany per “la ferida de Veneçuela” i una diatriba contra “els narcoestats promoguts per la ultraesquerra”: aviat, per tant, arribarà l'acusació contra Sánchez, o contra Begoña Gómez, d'haver instaurat un narcoestat terrorista a Espanya. En tot cas, la Medalla de la Comunitat de Madrid (així es coneix el guardó en qüestió) s'ha destacat els darrers anys per guardonar líders de la dreta i la ultradreta llatinoamericanes, amb qui l'extrema dreta espanyola –com la catalana– procura tenir relacions ben greixades: així, el president de l'Equador, Daniel Noboa, o el de l'Argentina, l'histriònic Milei. En aquesta ocasió, es guardonen “els Estats Units d'Amèrica”, però és obvi que es tracta d'un homenatge a Trump i al trumpisme.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha afirmat que sempre s’ha mirat els Estats Units amb “admiració per ser el principal far del món lliure” i ha anunciat que concedirà a aquest país la Medalla Internacional que atorga el seu govern. Ho ha assegurat aquesta nit en un vídeo emès durant The Hispanic Prosperity Gala, celebrat a Mar-a-Lago, la residència privada del president Donald Trump a Florida, on ha rebut un reconeixement per la seva tasca a favor de la hispanitat.

El xoc de models entre el govern espanyol i la Comunitat de Madrid no té aturador i aquest dimarts ha estat protagonitzat per la sanitat. L'executiu de Pedro Sánchez ha fet un primer pas per blindar la sanitat pública i, com venia advertint, ha posat negre sobre blanc el camí que vol seguir. El consell de ministres ha aprovat en primera volta un avantprojecte de llei sobre serveis sanitaris que pretén donar un "cop de porta", en paraules de la ministra de Sanitat, Mónica García, al model concertat i de privatitzacions que va impulsar el PP durant el mandat de José María Aznar. Les patronals del sistema sanitari català ja han avançat que demanaran que es defensi la "singularitat" del model de concertació de Catalunya.

El PP de Madrid va pressionar una regidora del partit a Móstoles perquè no denunciés l'alcalde de la localitat, Manuel Bautista, per assetjament sexual i laboral, segons publica El País. El diari ha tingut accés a la denúncia de la dona va presentar al comitè nacional de drets i garanties dels populars, on ella explica els fets i on detalla fins a sis intents de trobar l'empara del seu partit. I diu que tot va ser en va. El partit nega haver "tapat" res i al·lega que la investigació interna que va obrir es va arxivar perquè no hi havia "cap prova que sostingués la denúncia".

Si bé el líder referent per a Donald Trump a Espanya és Santiago Abascal –han coincidit en actes de l'extrema dreta en l'àmbit global–, ara al president de Vox li ha sortit una competidora: Isabel Díaz Ayuso. La presidenta de la Comunitat de Madrid i dirigent popular ha estat invitada per la Casa Blanca en un acte polític organitzat a la mansió privada del president dels Estats Units a Mar-a-Lago, Florida. Està previst que Ayuso entri per videoconferència en un esdeveniment que comptarà amb el president argentí, Javier Milei, amb qui Ayuso ja ha mostrat sintonia anteriorment, i la Nobel de la pau i líder de l'oposició veneçolana, María Corina Machado.

"Els hispans no són turistes, no són estrangers i no són immigrants a Madrid perquè estan a casa seva". Aquesta màxima repetida incansablement per Isabel Díaz Ayuso té efectes palpables en l'estructura i militància del PP madrileny. En el congrés autonòmic de l'any 2022, que la va fer presidenta del partit, Ayuso va crear una secretaria anomenada Nous Madrilenys per "apropar" la formació a les persones d'origen estranger i "promoure la seva participació política". La lidera un veneçolà que també és diputat a l'Assemblea de Madrid, Gustavo Eustache, i segons fonts del PP de la comunitat, més del 60% dels "nous madrilenys" són llatinoamericans. "Crec que està sent intel·ligent el PP fent això", apunta en una conversa amb l'ARA la investigadora en ciència política Laura Morales, que ha estudiat àmpliament el comportament electoral dels immigrants a Espanya.