No fa tant, cada cop que el Barça pujava a un vol internacional per afrontar un partit de la Champions fora de casa ho feia amb una mica de por. Part del llegat construït durant els anys que el Barça enamorava s'havia perdut en nits europees d'infaust record. Però el que s'ha perdut a Europa es reconquereix al mateix terreny. Si no fa gaire un golejador com Luis Suárez no trobava la manera de fer gols lluny del Camp Nou, ara Martin Braithwaite marca amb facilitat. Dembélé juga 90 minuts a un nivell alt, i fa aquella cara d'entremaliat de qui s'ho passa bé jugant. I Griezmann, per primer cop al Barça, encadena tres partits consecutius marcant. Una nit rodona a Budapest: golejada al Ferencváros (0-3) i a un sol pas de certificar la primera posició de grup. Valdria una derrota per 0-1 contra la Juve, de fet.

67 dies després de la nit més trista a Europa, el Barça va tornar a la Champions amb una golejada estranya. Sí, va guanyar, però ho va fer amb un ritme tan baix que per moments no semblava un partit oficial. L’alegria la van posar els joves, que no tenen temps per plorar pensant en Lisboa, ja que tenen molta pressa per construir-se un futur. Joves com Ansu, que ha normalitzat el fet que un nano de 17 anys marqui gols a Europa. Joves com Pedri o Trincao. O com Dembélé, que segueix sent difícil de desxifrar: ara et juga malament, com va fer a Getafe, ara et firma deu minuts brillants, com va fer contra el Ferencváros.

Només havia jugat 116 minuts dels 2.160 oficials d'aquest curs –de l'últim partit feia més de dos mesos–, però això no va ser cap impediment ni excusa perquè Gonzalo Ávila Pipa reivindiqués a Budapest que es mereix un lloc a la primera plantilla. Machín va treure de l'ostracisme aquest jove lateral de 21 anys, i l'aposta li va sortir rodona, perquè va repartir dues assistències sensacionals. La primera, amb una jugada que podria haver firmat Neymar. Sotana a un defensa, bicicleta i regat al segon i passada a Melendo. La segona, al minut 95, retallada i centrada amb l'esquerra al cap de Darder.

"És un grup necessitat d'aquests moments, aconseguir l'empat d'aquesta manera és una pujada d'autoestima, normal que ho celebrem". Pablo Machín ha finalitzat força satisfet el partit que ha empatat l'Espanyol al camp del Ferencváros (2-2). El tècnic ha destacat que el seu equip ha fet "una bona primera part", encara que ha reconegut que la segona ha estat dels hongaresos. "Han estat millor, es notava que necessitaven la victòria".

Un Espanyol amb més fe que futbol va aliar-se amb l’èpica al camp del Ferencváros (2-2), on un gol de Darder al minut 96 va ensorrar les esperances del conjunt hongarès i va certificar de manera matemàtica el primer lloc del grup H de l’Europa League, que serà per als blanc-i-blaus. Va ser un partit boig i entretingut fins al final, en el qual el Ferencváros va merèixer més però va quedar-se amb la mel als llavis i necessitarà guanyar al camp del Ludogorets en l'última jornada si vol pispar als búlgars la segona plaça del grup.

Pablo Machín té molt clar que, en el partit d'aquest dijous al camp del Ferencváros, l'Espanyol hi té "poc a perdre", atès que "l'objectiu final, que és la classificació, ja està fet". L'entrenador blanc-i-blau ha deixat clar que vol guanyar aquest partit, cosa que implicaria certificar la primera posició del grup, però sobretot desitja "que no es lesioni ningú". De cara a aquest matx, tornarà a sacsejar l'equip, com ja va fer contra el Ludogorets. "Crec que el que és lògic és que seguim fent el que hem fet fins ara, no per fer distincions amb l’equip, sinó per aprofitar tota la plantilla que tenim, i la frescor és bona per competir amb intensitat", ha apuntat.

Pol Lozano només tenia set anys i mig quan va viure, en primera persona, la seva primera gran nit de futbol europeu. El 5 d’abril del 2007, l’Espanyol rebia el Benfica als quarts de final de la UEFA. Al costat de Simão, l’ara blaugrana Alex Collado. Uns metres a l’esquerra, acompanyant el capità blanc-i-blau, Raúl Tamudo, un altre nen ros amb els cabells llargs i l’uniforme al complet, observa, des d’una posició privilegiada, alguns dels seus primers ídols, que estan a punt d’escriure un dels capítols més destacats de la història europea del club blanc-i-blau. Feia tot just un any que Lozano havia aterrat a l’Espanyol, i difícilment hauria pogut imaginar que, dotze anys després, tindria l’oportunitat d’emular aquella generació daurada amb el primer equip blanc-i-blau. “Viure l’Europa League seria un somni”, va escriure l’endemà de la classificació europea, el mes de maig passat.

El tècnic de l'Espanyol, David Gallego, ha afegit més dosis d'autocrítica al seu discurs després de l'empat davant del Ferencváros. "Lamento el resultat per l'afició i pels jugadors. No és el joc ni l’equip que vull veure. Ens ha faltat velocitat en la circulació i velocitat després de pèrdua. No hem estat bé aquí. Després, ens han fet un gol aviat que ens ha desajustat. En el primer temps no hem estat bé, no hem estat còmodes ni intensos. No ens hem ajuntat ràpid quan la pilota ens superava", ha explicat el preparador de Súria, que, en canvi, ha celebrat la resposta del seu equip al segon temps: "Hem jugat per dins i per fora, hem circulat; la recuperació després de pèrdua ha sigut brutal, els hem ofegat. Així sí que enganxarem l’afició. Ens ha faltat molt a la primera part, però a la segona s’ha acostat molt al que jo vull".

L’escriptor hongarès Ferenc Karinthy va tenir una carrera particular. Guionista, director de teatre, editor... i campió de lliga de waterpolo amb el Ferencváros. En una terra beneïda per grans escriptors, Karinthy va ser un enfant terrible capaç d’enviar al seu editor, que li havia demanat una novel·la, el llibret Un fan del Ferencváros, en què explicava les seves vivències com a jugador de waterpolo i aficionat del club més popular de Budapest. Als cercles literaris no sempre el van entendre. Però ell sí que va entendre que servia per explicar la història del seu país.