En el seu darrer baròmetre, el CIS inclou una enquesta sobre l'opinió que els ciutadans espanyols tenen de la Constitució, aprofitant l'avinentesa que aquest dimarts se celebra a Madrid un acte solemne que unirà el Congrés i el Senat en el més pur esperit de la Transició. La idea és celebrar que l'actual Constitució, la de 1978, és la “més longeva” de la història. Les anteriors (promulgades els anys 1812, 1834, 1837, 1845, 1869, 1876 i 1931) van tenir vides més aviat curtes, degut a un no parar de pronunciaments, aixecaments, revoltes i cops d'estat militars, que en la darrera ocasió (1936) va tenir com a conseqüència una guerra civil i una dictadura també ben longeva. En la tradició política espanyola, fer brindis per la longevitat dels períodes democràtics (justament quan l'amenaça no ben bé militar, però sí de l'extrema dreta ultraespanyolista, torna a agafar força) té un punt de cridar el mal temps.

Yásnaya Elena Aguilar Gil és lingüista i activista de referència en defensa dels drets lingüístics, en especial de les comunitats minoritzades com la seva, la mixe (Oaxaca, Mèxic). Raig Verd acaba de publicar-ne la primera traducció al català, Un nosaltres sense estat, i aquest trimestre serà la resident del CCCB, on desplegarà un programa que aborda qüestions com ara el multilingüisme, el mestissatge, l'emergència climàtica, la colonització i la diversitat.

"Ets de Lleide?" Aquesta pregunta, amb la e tancada final, és una de les que més treuen de polleguera Annabel Gràcia, filòloga i investigadora de la Universitat de Girona. "D’entrada la pregunta sembla innòcua. La gent ho fa per fer la gràcia, com quan comencen a salar i a dir Ses Illes. La primera vegada passa, però quan hi insisteixen i t’imiten... és molest que en facin mofa, i també és molt indicatiu". Indicatiu del "desconeixement de les terres de Ponent –continua–, de l’estigma del pagès que no ha sortit de casa", i tota una sèrie de prejudicis que s’han associat a una manera de parlar de segona.

Una de les dèries dels ciutadans del món actuals –i sobretot dels seus pares– és parlar molt bé diverses llengües, sobretot l’anglès, i també altres idiomes globals. En l'últim Eurobaròmetre, el 86% dels europeus deien que tothom hauria de parlar una segona llengua, i pràcticament la meitat optava per anglès. Parlar bé un idioma estranger en general s’identifica no només amb tenir una alta fluïdesa sinó també un accent nadiu. Però aquesta fita, malgrat tots els esforços, la majoria de vegades es resisteix als nous parlants, fins i tot encara que se’n vagin a viure a al país estranger. Per què?

Fa anys que el lingüista Bernat Bardagil (Vic, 1984) viu entre l'encant ennuvolat de Gant, on ha enllaçat dues beques postdoctorals, i l'exhuberància verda dels poblats de l'Amazones. De petit adorava les aventures de Jacques Cousteau i s'ha acabat dedicant a la preservació del medi, no dels oceans però sí de les llengües. Ara està a punt de marxar una altra temporada al Mato Grosso per continuar el seu treball de camp amb dues comunitats indígenes del Brasil, els panarà i els manoki, que el van acceptar com a investigador. Això vol dir que té accés a estudiar a les seves llengües, el panarà i el mỹky, però també que té el compromís de revitalitzar-les, perquè tenen pocs parlants i estan perdent referents culturals bàsics, com les tradicions ancestrals. A la comunitat manoki li queden tres parlants vius de mỹky; en Bernat és el quart.

L’últim informe de les Nacions Unides afirma que, en el millor dels casos, el 50% de les llengües que avui es parlen s’extingiran abans del 2100 (les previsions pessimistes diuen que seran el 90- 95%), la majoria de les quals són llengües indígenes. La lingüista, escriptora i activista d'Oaxaca Yásnaya E. Aguilar Gil, que té el mixe (ayuujk) de llengua materna, es dedica a la defensa del multilingüisme davant del poder dels estats, de la globalització i del racisme. Amb un llenguatge directe i exemples diàfans, Aguilar denuncia les injustícies lingüístiques que ha viscut en primera persona i viu el fet de mantenir la llengua materna com un acte de rebel·lia. S’acaba de publicar aquí el recull d’articles titulat Ää: manifiestos sobre la diversidad lingüística (Almadía), i va atreure centenars de persones al CCCB.