La cimera climàtica de l’ONU a Madrid, la COP25, va estar molt a punt de fer marxa enrere en el pacte global signat a París el 2015 i de caure en l’abisme de la nova conjuntura geopolítica, farcida de líders pro combustibles fòssils o directament negacionistes. Només la intensa pressió social al carrer, la més gran des que van arrencar aquestes trobades a Rio el 1992, va forçar els governs a negociar sense descans durant dos dies de pròrroga -la COP25 és la Cimera del Clima més llarga de la història- i va permetre tancar un acord que salva els mobles, perquè evita el retrocés, però que és molt lluny del que el món realment necessita.

La divisió entre els països sembla haver-se aprofundit en lloc de resoldre's després d'una nit sencera de negociacions que han prorrogat un dia més la cimera de l'ONU pel canvi climàtic, la COP25 de Madrid. A primera hora del matí han sortit nous esborranys dels acords que aigualeixen la referència a l'ambició que reclamava la UE i els països més vulnerables, i que a més inclouen alguns punts que altres països adverteixen que no acceptaran.

"Aquesta cimera és una farsa!", criden els joves de Fridays for Future a les portes del recinte firal d'Ifema, on representants de 195 països intenten tancar un acord a contrarellotge que sembla encara molt lluny d'arribar. La pressió social s'incrementa sobre els líders reunits a la cimera de l'ONU pel canvi climàtic a Madrid, la COP25, però el plenari d'aquest divendres ha deixat molt clar que la divisió política és encara molt forta i que l'acord final s'haurà d'ajornar almenys fins demà.

Cap altra cimera de l'ONU pel canvi climàtic havia tingut mai tants ulls a sobre i tanta pressió social per aconseguir resultats. La COP25 de Madrid no és pas una cimera decisiva, com va ser la de París o serà la de l'any que ve a Glasgow, però l'eclosió del moviment de joves Fridays for Future ha posat aquest any llum i taquígrafs a una negociació que normalment passa desapercebuda. I el resultat no ha pogut ser més decebedor.

L'organització de la cimera de l'ONU pel canvi climàtic, la COP25 de Madrid, retornarà l'acreditació als activistes que dimecres van ser expulsats del recinte per participar en una manifestació no autoritzada que bloquejava l'entrada a la sala del plenari. També tornarà a permetre l'entrada al recinte a les persones amb estatus d'observador (les organitzacions de la societat civil), que després de l'incident havia quedat en suspens.

"Fa un any i mig, jo no parlava amb ningú si no és que ho necessitava, però llavors vaig trobar una raó per parlar i des de llavors he fet molts discursos. I he après que cal dir coses emocionals per captar l'atenció, com «La casa es crema» o

"Fa només dues setmanes vaig veure com una crescuda de prop de 5 metres obligava a desplaçar-se a 200 persones, i l'endemà vaig assistir a una reunió per parlar d'adaptació en què intentàvem fer un pla nacional per sobreviure i en què es plantejava la reubicació o fins i tot la construcció d'illes artificials per poder mantenir el nostre territori i la nostra cultura". Així de crua és la realitat a les Illes Marshall, al Pacífic, tal com ha descrit a la COP25 aquest dimarts l'enviada climàtica d'aquell país, Kathy Jetnil-Kijiner.

El planeta necessita herois i els líders reunits a la cimera de l'ONU contra el canvi cimàtic encara més. Potser per això la presència de l'actor nord-americà Harrison Ford a la COP25 que se celebra a Madrid ha despertat un rebombori difícil de passar per alt. "President! Sí, hauria de ser el nostre president", bromejava un jove nord-americà. "Ja va fer de president a Air Force One", recordava un altre, enmig d'una munió de gent amuntegada contra la finestra de la sala on intervenia l'actor, la de l'organització nord-americana We Are Still In, dins del recinte d'Ifema a Madrid. A l'interior ja no hi cabia ningú més.

Alejandro Sanz s'ha compromès aquest matí a reduir al màxim la petjada de carboni dels seus concerts. L'emergència climàtica "és una situació que personalment m'esfereeix perquè estem al límit del punt de no retorn", ha afirmat el cantant madrileny. Per això, ha anunciat que encarregarà un estudi de les emissions que generen les seves actuacions i a partir d'ara les organitzarà "sota el principi bàsic de les energies renovables i els transports no contaminants".

Ni els aires irrespirables de la Xina o l'Índia ni la falta de controls mediambientals d'indústries de Sud-amèrica, la contaminació és un pecat dels països més rics. I a sobre, el sobreescalfament de la Terra perjudica més els països en vies de desenvolupament. De fet, hi ha una elit que representa el 10% dels països més desenvolupats que és la responsable de la meitat de les emissions de CO2. La dada l'aporta un informe d'Oxfam Intermón, coincidint amb la cimera del clima a Madrid, en què intenta trencar els estereotips per subratllar les desigualtats que hi ha entre els grans consumidors i contaminants i els que reben els efectes, i per això l'ONG reclama que totes les decisions que es prenguin siguin fidels al lema de "Qui contamina, paga".

De vegades les obvietats s'han de repetir perquè tinguin algun efecte. Per exemple, que els països rics contaminen més que els pobres. O que són els països del Sud, i les comunitats més desafavorides en general, les que ja estan patint els efectes de la crisi climàtica. Aquesta profunda interrelació entre l'abisme econòmic i social que separa el Nord del Sud i l'impacte de l'escalfament global és el que aquest dilluns va posar sobre la taula l'activista climàtica sueca Greta Thunberg, que en la seva condició d'estrella mediàtica aconsegueix dirigir els focus cap a aquelles qüestions que més l'interessen.

La crisi climàtica com a catalitzador i conseqüència de les desigualtats globals. El canvi climàtic com a símbol de l'abisme que separa el nord del sud, els que manen i els que pateixen. Aquesta és la idea que Greta Thunberg i un grup de joves activistes de diferents punts del món han volgut remarcar aquest dilluns durant la seva intervenció a la cimera COP25 de Madrid.

L'oxigen als oceans va disminuir un 2% entre el anys 1960 i 2010 a causa de l'escalfament global, i es preveu que encara disminueixi més –entre un 3% i un 4%– de cara al 2100, cosa que tindrà efectes dramàtics per als hàbitats i les economies costaneres que en depenen. Així es desprèn de l'informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, per les sigles en anglès), La desoxigenació dels oceans: un problema de tots, presentat aquest dissabte a la XXV Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25).

Cap president o primer ministre, ni per descomptat cap científic o líder indígena, ha despertat a Madrid durant la Cimera pel Clima que té lloc aquests dies l'expectació desorbitada de Greta Thunberg. La jove activista ha encapçalat aquest divendres a la tarda a la capital espanyola una mobilització amb milers de persones per l'emergència climàtica, envoltada per un cordó de manifestants que miraven de protegir-la, i perseguida per càmeres que intentaven retransmetre en directe tots els seus moviments. Al final, de fet, s'ha hagut de retirar de la manifestació arran de l'assetjament dels seguidors i els mitjans. La mobilització, amb el lema El món s'ha despertat davant l'emergència climàtica, havia començat a l'estació d'Atocha i ha reunit milers de persones de totes les edats.

La inesperada celebració de la COP25 a Madrid s'ha produït a correcuita, després de la renúncia a darrera hora del govern de Xile, que es va comprometre a organitzar la cimera a Santiago de Xile quan al Brasil, que havia de ser el primer amfitrió, el president Bolsonaro hi va renunciar de manera sorprenent i intencionada.

Després de 21 dies de travessa en catamarà per l'oceà Atlàntic, l'activista pel clima Greta Thunberg ha arribat aquest dimarts al migdia a Lisboa per assistir a la cimera climàtica COP25 de Madrid, que se celebra aquests dies, i en la qual s'espera que hi intervingui.

"És hora d'actuar". El lema de la COP25 de Madrid s'endevina gairebé com un SOS a la Terra, perquè ni els estats ni les grans corporacions s'han posat les

Nancy Pelosi, líder de majoria demòcrata a la Cambra de Representants, s'ha presentat aquest dilluns a Madrid disposada a omplir el buit que ha deixat Donald Trump a les negociacions climàtiques internacionals. "Encara som dins!", ha cridat, fent seu el lema que han encunyat en l’últim any fins a 10 estats i 287 ciutats i comtats nord-americans (el moviment We are still in), que mantenen el compromís dels EUA amb la lluita contra l’emergència climàtica, en contra de la política negacionista de la Casa Blanca.