El mes de març ha deixat pluges extraordinàries a gran part de Catalunya que han liquidat definitivament la històrica sequera que arrossegàvem des de feia més de tres anys. Unes precipitacions que a les cotes altes del Pirineu han estat en forma de neu fins a acumular uns gruixos molt importants com feia temps que no passava. Més enllà de garantir un final de temporada excel·lent a les estacions d'esquí, aquestes nevades fan que el Pirineu llueixi ben blanc i són una gran reserva de cara a un desgel que ja està en marxa.

El silenci només es trenca pel frec a frec dels esquís lliscant sobre la neu. Et trobes enmig d’un paisatge hivernal que convida a perdre la noció del temps. L’aire fred t’omple els pulmons i, davant teu, un mar d’avets nevats et convida a fer una passejada. En un món cada cop més accelerat, l’esquí nòrdic és resistència, és calma, és tornar a l’essència.

El fort vent i la neu que aquest dilluns afecten alguns punts de Catalunya han tingut conseqüències sobretot en la mobilitat ciutadana. Algunes carreteres han quedat tallades i hi ha hagut serveis ferroviaris paralitzats per les fortes ratxes de vent registrades –d’entre 100 km/h i 150 km/h– al Pirineu i a l’Empordà. Malgrat que la previsió de Protecció Civil i del Servei Meteorològic de Catalunya és que la intensitat d’aquesta ventada vagi afluixant en gran part del territori de matinada, el fet és que aquest vespre el vent encara bufa amb força al nord-est del país. Seran els últims embats del vent i la neu –que aquest dimarts encara està previst que caigui, però només a les cotes més altes– abans que arribi l’anticicló, previst per al dia de Nadal, segons informa Xavi Segura.

Que el món s'estigui desgelant té conseqüències en molts àmbits, alguns encara per descobrir. Afecta el clima i els corrents marines, el subministrament d'aigua dolça, la pujada del nivell del mar i l'habitabilitat d'algunes zones. La situació és tan greu que, encara que es paressin ara les emissions, cosa que no està passant, el desgel continuaria, però això permetria salvar el gel d'algunes zones. Ara mateix, el punt més greu és l'Àrtic, que s'escalfa a un ritme quatre cops més ràpid que la resta del planeta. Aquesta mateixa setmana, un nou estudi publicat a Nature Communications prediu que el primer dia d'estiu sense gel a l'Àrtic podria arribar abans del 2030. El desgel, però, és un dels impactes més evidents de l'escalfament global i no afecta només el pol Nord. Totes les glaceres del planeta estan en retrocés, i es calcula que un 10% ja ha desaparegut per culpa de la crisi climàtica, segons el professor del Nichols College, Mauri Pelto, que s'ha passat dècades fent monitoratge dels glaceres de muntanya als Estats Units i arreu del món. "El que més impacta és veure com una glacera desapareix, no fa gaire hem afegit una glacera de les Cascades Nord (Estats Units) a la llista de glaceres extintes del GLIMS (Global Land and Ice Mesurement from Space)", explica per telèfon des de Massachusetts. I apunta: "Quan perdem una glacera sorgeix un paisatge diferent, menys dinàmic. Per a la comunitat de la zona, és com perdre una platja o un bosc: la deixa més pobra".

Thorsten Markus és el cap del Programa de Ciència de la Criosfera de la NASA. Atén les preguntes de l'ARA per videotrucada des de Washington, on hi ha la seu de l'Observatori de la Terra de la NASA.

Les estacions d’esquí catalanes no han arribat preparades al pont de la Puríssima per poder obrir les pistes. La falta de neu i les elevades temperatures de l’últim mes han impedit l’arribada de grans nevades a la serralada. De fet, aquest novembre ha estat un dels més càlids registrats mai a Catalunya des que hi ha dades. Ha nevat una mica més a la cara nord que a la cara sud, i s’ha produït neu quan les condicions meteorològiques ho han permès. Però la poca neu que hi havia a les portes del pont era insuficient.

Amb l'arribada del fred i de les baixes temperatures també arriba un dels fenoments meteorològics més fascinants de tots: la neu. Normalment cau a les muntanyes i afecta poblacions que estan acostumades a aquest element, però esporàdicament també arriba a cotes baixes i provoca nombrosos problemes de circulació. És per aquest motiu que avui repassarem cinc consells per conduir amb neu de forma segura, tractant de preparar el nostre vehicle no només per evitar accidents, sinó també per poder arribar al nostre destí sense haver de patir en excés.

No hi haurà neu artificial subvencionada. La Generalitat no renovarà la línia d'ajuts que des del 2020 atorga a les tres estacions d'esquí privades que hi ha a Catalunya per compensar-les per les pèrdues ocasionades per l'aturada de la pandèmia de covid. Un cop superada aquesta urgència i que la situació comercial de les pistes s'ha normalitzat, la partida d'1,2 milions d'euros destinada a la millora de les instal·lacions, com la producció de neu amb canons o les inversions per reduir l'impacte mediambiental, es desviarà a la compra d'una norantena d'habitatges a l'Alt Pirineu-Aran.

El mes de febrer s'està acabant amb una situació de temps mogut i molt fred, que malgrat tot està tornant a ser foc d'encenalls si del que es tracta és de millorar l'estat de les reserves d'aigua. Malgrat les diverses tongades de ruixats d'aquest mes de febrer, el nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya no ha augmentat ni un sol punt percentual. Les precipitacions que van caure al voltant del 7 de febrer i les dels últims dies no han fet més que aturar durant uns dies la baixada continuada de les reserves d'aigua. És cert que ha nevat a les muntanyes i que en punts alts del Ripollès hi ha més de 30 cm de neu acumulats, però fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) asseguren que l'impacte que aquesta neu podrà tenir en el nivell dels embassaments quan es desfaci serà mínim.

El telèfon d'emergències 112 ha rebut les últimes 24 hores un total de 503 trucades que alertaven de gairebé 300 incidents relacionats amb el temporal de neu, pluja i vent que ha afectat el territori durant les últimes hores. D'aquestes trucades, 172 estaven relacionades amb el vent, sobretot per despreniments, caigudes d'arbres, desperfectes en el mobiliari urbà i risc estructural, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Els ruixats segueixen apareixent de forma inconnexa i més aviat feble, però al llarg del dia han afectat força comarques, sobretot les de Girona. Des de les vuit del matí fins a les sis de la tarda destaquen els 16 l/m² acumulats al parc natural dels Ports, també els 9 de Castell d'Aro, els 7 de la Bisbal d'Empordà, els 6 de Roses o els 5 de Camarasa. Aquest migdia la temperatura ha pujat una mica més que ahir, però no s'ha arribat als 15 graus enlloc. De mitjana aquest migdia hi ha hagut 3 graus menys dels que tocaria per a l'època.

Ja ha arribat el temporal de neu a l'interior i vent a la costa. Aquestes són una tria de les imatges que ens ha deixat.

Les primeres enfarinades emplenen ràpidament les pistes d’esquí. Però hi ha altres maneres de gaudir de la muntanya durant l’hivern, sempre que es facin amb seguretat, un bon equipament, seguint amb atenció la previsió meteorològica i sent conscients de la nostra preparació física.

Una desena de carreteres de Catalunya s'han vist afectades aquest dissabte al matí per l'abundant nevada al Pirineu i les fortes ratxes de vent. Segons informa el Servei Català de Trànsit (SCT), la C-28 està tallada per la neu al port de la Bonaigua, mentre que en moltes altres és obligatori circular-hi amb cadenes. És el cas de la C-142b a Naut Aran; la C-147 a Esterri d'Àneu; la C-28 entre Viella i Naut Aran; la L-500/L-501 a la Vall de Boí; la N-141 a Bossòst, i la BV-4031 a Castellar de n'Hug. Protecció Civil, a més, avisa que el perill d'allaus és fort (4 en una escala de 5) al sector d'Aran i la franja nord de la Pallaresa fins demà diumenge a les 14 hores.

La potent tempesta de neu i vent que assota tota la costa oest dels Estats Units està deixant temperatures extremadament baixes a l'estat de Florida, habitualment assolellat, fins al punt que el Centre de Predicció Meteorològica del Servei Meteorològic del país va incloure en el seu pronòstic d'aquest cap de setmana "la possibilitat que caiguin iguanes disperses o aïllades dels arbres a causa de temperatures sota zero que poden paralitzar-les temporalment".

Una forta nevada ha col·lapsat la capital de Grècia durant les últimes hores. Aquest matí a l'aeroport d'El·linikó s'hi han arribat a mesurar 30 cm de neu, un gruix que ha deixat centenars de cotxes atrapats a la carretera. Més de 3.500 persones han hagut de ser evacuades i algunes han hagut de sortir a peu de l'autopista perquè no han pogut moure el vehicle. Uns 1.200 vehicles continuen atrapats a les principals vies d'accés a Atenes segons ha explicat aquest matí un portaveu del govern. L'exèrcit ha subministrat mantes i menjar a alguns d'aquests conductors, segons han ensenyat televisions gregues. És el segon any consecutiu que la neu emblanquina Atenes.

A finals de novembre s’obria la temporada de les estacions de muntanya al Pirineu català, després d’unes nevades força intenses que feien augurar una bona temporada de neu. Una temporada essencial per al sector, després que la pandèmia deixés la passada amb unes xifres negatives rècord. Segons l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM), a l’exercici 2020-2021, el nombre d’usuaris va caure fins als 645.000, quan en època precovid es rondaven els 2 milions de clients. En aquest context, i tot i que ara estem experimentant un rebrot en la incidència de la pandèmia, tot fa pensar que l’experiència adquirida aquests darrers mesos ha de permetre gaudir d’una temporada de neu a les estacions de muntanya de Catalunya sense massa sobresalts.

La temporada de neu acaba d’arrencar però el temporal de vent dels últims dies ha alterat la previsió d’algunes estacions d’esquí pel pont de la Puríssima. El fort vent que ha afectat el Pirineu aquest dilluns, unit al temporal, ha complicat la jornada a les pistes d’esquí lleidatanes i gironines. De fet, ni Boí Taüll ni Vallter 2000 han pogut obrir les instal·lacions. D'altres només ho han fet amb algunes pistes obertes: en la majoria dels casos han operat amb menys de la meitat. Per exemple, a Port Ainé només han funcionat sis de les 25 pistes i a Espot només nou de les 22 pistes. A la Molina-Masella la situació també s’ha repetit perquè només han pogut obrir 24 de les 68 pistes. Pel que fa a Baqueira Beret, a la Vall d'Aran, tampoc han pogut posar en funcionament totes les pistes.

Els Pirineus de Catalunya s’han consolidat com una destinació ideal per combinar els esports d’hivern relacionats amb la neu amb una oferta alternativa cada vegada més completa. Es tracta d’un entorn natural de gran bellesa, un indret ple de recursos patrimonials de molta riquesa arquitectònica i cultural i paratges ideals per perdre’s i retrobar la intimitat perduda.