El Tribunal Constitucional ha trobat la unanimitat contra l'anomenada república digital catalana. Al ple de la setmana passada, el bloc conservador i el progressista es van posar d'acord per tombar un recurs de la Generalitat contra el decret llei del govern espanyol en matèria d'administració digital, sector públic i telecomunicacions, tal com ha avançat El Confidencial i ha confirmat l'ARA. Els fets es remunten a l'octubre del 2019, quan el consell de ministres va aprovar una normativa que li permetia tancar webs i servidors sense autorització judicial si se'n feia un ús que pogués atemptar contra l'ordre públic o la seguretat nacional. La mesura es va aprovar després que l'exconseller Jordi Puigneró volgués posar en marxa un DNI català amb el projecte IdentiCat.

El PSOE tenia aquest dimecres una oportunitat d'or per demostrar que de veritat vol canviar el rumb respecte a Catalunya: només havia de retirar de l'ordre del dia de la diputació permanent del Congrés el decret que va aprovar contra el que anomenen república digital catalana, i que consagra el poder de l'executiu per tancar webs de manera preventiva sense cobertura judicial. Però el PSOE va sumar els seus vots al PP i Cs per tirar endavant una mesura que no està gens clar que passi el filtre del Tribunal Constitucional.

Contactes entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez, però com a líders d'ERC i del PSOE. D'aquesta manera ha definit les converses que tenen el vicepresident de l'executiu i el president en funcions espanyol la portaveu del Govern, Meritxell Budó, que ha mantingut que no hi ha un canal de comunicació obert entre la Generalitat i la Moncloa. El mateix vicepresident Aragonès ha explicat exactament el mateix en una entrevista a Catalunya Ràdio. En la roda de premsa després del consell executiu, Budó ha avalat els contactes en el marc de la negociació per a la investidura, amb Aragonès com a coordinador nacional dels republicans i Sánchez com a secretari general dels socialistes. Això sí, ha tornat a instar el president espanyol en funcions a trucar el president de la Generalitat, Quim Torra, i a reconèixer-lo com a "representant legítim" del govern de Catalunya.