El PSC viu un moment dolç. Vuit anys després de tocar fons amb el seu pitjor resultat en unes eleccions catalanes, els socialistes tornen a governar a la Moncloa, tenen 130 alcaldies a Catalunya (incloent-hi Barcelona, la joia de la corona) i són la primera força al Parlament. Recuperat el múscul més enllà del cinturó roig, ara l’objectiu és la Generalitat. Però, tot just després de l'eufòria per la investidura de Pedro Sánchez, la sorpresa va saltar aquesta setmana en fer-se pública la composició del consell de ministres: el PSC passava de tenir-hi dos ministres (Miquel Iceta i Raquel Sánchez) a un. L’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu assumia la cartera d’Indústria després d’anys fora de la primera línia política. El seu nom, que no era en cap travessa, va ser un suggeriment del mateix Salvador Illa. Precisament, aquest dissabte, el primer secretari del PSC ha anunciat que optarà a la reelecció per liderar el partit en el congrés del març. "Ara toca Catalunya, constatar que Catalunya ha girat full a 10 anys perduts", ha afirmat.

Pere Aragonès planteja resoldre el conflicte amb l'Estat a partir d'un "acord de claredat", una solució inspirada en el cas del Quebec que el president de la Generalitat ha recuperat durant el debat de política general. No és la primera vegada que des de Catalunya se cita aquest cas i les referències no només han vingut des de l'independentisme. Hi va haver un dia en què fins i tot Miquel Iceta avalava una llei de claredat com la que va acabar fent el Canadà per fixar les condicions d'un referèndum d'autodeterminació.

“Avui comença el camí per governar Catalunya”. Així ha arrancat aquest diumenge Salvador Illa el seu primer discurs com a líder ja oficial del PSC. Després d’haver guanyat les eleccions del 14-F, els socialistes s’han fixat com a objectiu arribar a la Generalitat. L’estratègia passa per enterrar el Procés, obrint la porta a les aliances amb el sobiranisme, i oferir-se com una alternativa transversal i cohesionadora de les diferents sensibilitats de la societat catalana. És en aquest context, i en ple debat sobre l’ús del català a les aules, que Illa ha erigit el partit en garant de la Catalunya “un sol poble”.

La veu de Marvin Gaye cantant que “no hi ha cap muntanya prou alta” obria aquest dissabte al congrés del PSC el comiat de Miquel Iceta de la primera secretaria. Una tria que no podia ser més oportuna. La configuració de la nova direcció sorgida del conclave socialista, encapçalada per Salvador Illa, garanteix que ningú farà ombra al nou líder del partit. Illa consolida el seu poder absolut al PSC amb una executiva molt coral que situa els seus homes de confiança en posicions clau per mantenir el control orgànic i polític del partit. Unitat d’acció per afrontar el principal repte de futur després d’haver guanyat les eleccions del 14-F: governar a Catalunya.

Les primeres notes d’un hit pop dels setanta o vuitanta ressonaran aquest dissabte pels volts de les onze del matí al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona. Seran el senyal inequívoc perquè els 1.500 delegats, militants i convidats al congrés del PSC es posin drets i Miquel Iceta pugi a l’escenari. Els precedents fan pensar que ballarà. Un últim ball com a líder del partit. Si es deixa portar pel ritme serà fruit de l’espontaneïtat, però el que dirà a continuació ho té meditat des de fa temps. L’ara ministre de Cultura i Esports va començar a escriure el seu discurs de comiat el 2 de setembre en un vol entre Amsterdam i Tòquio camí dels Jocs Paralímpics. La intervenció servirà per fer balanç de set anys i gairebé cinc mesos al capdavant dels socialistes catalans i per deixar pas a Salvador Illa com a primer secretari. Però el traspàs de poders, que situarà Iceta a la presidència del partit, serà una mera formalitat: ja fa mesos –i anys– que li havia anat cedint el lideratge.

El gir de guió que va suposar el canvi de candidat del PSC per a les eleccions del 14-F havia deixat una qüestió pendent: Salvador Illa va deixar el ministeri de Sanitat per liderar la llista –i va guanyar les eleccions tot i empatar amb ERC en escons–, però Miquel Iceta es va mantenir com a primer secretari dels socialistes catalans. Tot i que des del primer moment la formació va descartar un lideratge bicèfal, aquesta qüestió encara no s'ha resolt. En una entrevista a El Periódico, la portaveu del grup parlamentari socialista i figura de confiança d'Illa, Alícia Romero, ha explicat que ja han posat fil a l'agulla i Iceta, que des de la remodelació del govern espanyol que es va anunciar al juliol és ministre de Cultura i Esports, proposarà al partit la celebració d'un congrés extraordinari per oficialitzar l'ascens d'Illa com a primer secretari del PSC. "Iceta ha dit que toca fer el canvi", ha explicat Romero, que l'ha emmarcat en un "relleu natural".

El PSC de Miquel Iceta ha superat el congrés d'aquest cap de setmana amb un grau de cohesió com feia temps que no es veia. La nova executiva és continuista i consolida el paper de Salvador Illa i Eva Granados, que juntament amb Iceta formen una tríada com la que fa uns anys formaven el mateix Iceta, José Zaragoza i José Montilla. Ara bé, el primer secretari ha tingut l'habilitat d'incorporar persones que s'havien allunyat del partit arran del 155 o per la deriva conservadora de Pedro Sánchez durant la campanya del 10-N, com ara l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. També entren a la direcció alcaldes com Álex Pastor i Marta Farrés.

Toc d'atenció del PSOE a ERC. El ministre en funcions i secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, un dels negociadors amb els republicans de la investidura de Pedro Sánchez, ha advertit aquest migdia els republicans que sense un acord d'investidura no hi haurà "possibilitats" pel diàleg amb Catalunya. "Si no s’aprofita aquesta oportunitat, la tesi del diàleg també es trencarà [...]. Es demostrarà que no hi ha possibilitats pel diàleg", ha afirmat en una intervenció a la clausura del catorzè congrés del PSC, i ha afegit: "No sé si hi haurà altres moments".

El PSC estrena aquest diumenge la nova direcció per als pròxims tres anys, de caràcter continuista i àmplia (27 dones i 36 homes) i amb alguns ajustos significatius. Els canvis principals ja havien sigut anunciats durant la setmana per Miquel Iceta, que ha decidit consolidar l'autoritat al partit de Salvador Illa, que repeteix com a secretari d'organització i s'encarregarà d'acció electoral, i la portaveu socialista al Parlament, Eva Granados, que passa a ser viceprimera secretària. Qui ocupava fins ara aquest càrrec, l'alcaldessa i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, es converteix en presidenta del partit. Tots tres continuaran formant part del el nucli dur de la direcció, en la qual també hi haurà el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (política municipal); l'alcalde de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón (acció institucional); la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i l'eurodiputat Javi López (membres nats de l'òrgan).

Solució de consens interna al PSC després de la polèmica pel tractament que el partit feia al seu full de ruta sobre el model lingüístic a les escoles. Les nombroses esmenes de la militància sobre aquest tema han desembocat en un text transaccionat al congrés del partit que inclou la defensa del català com a "llengua vehicular prioritària" i menciona la immersió lingüística, però que aposta per la flexibilització del model en funció de la realitat sociolingüística de cada centre i obre la porta a que alguns continguts curriculars es facin també en castellà o anglès. No prosperen, doncs, les esmenes que s'oposaven a tocar el model actual, però el partit defensa que la seva actualització no suposa modificar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).

Les negociacions amb ERC per a la investidura de Pedro Sánchez i el diàleg amb Catalunya tiraran endavant per més que no agradin a determinats 'barons' socialistes. "A qui li estranya que dialoguem? S'ho ha de fer mirar!", ha reblat aquest migdia la vicepresidenta espanyola en funcions, Carmen Calvo. En una intervenció al congrés del PSC, en la qual ha donat la benedicció del PSOE a la ratificació de Miquel Iceta com a primer secretari del partit català, ha deixat clar que "en democràcia estem obligats a parlar" i que "el contrari no és democràcia". "Aquesta és la gran habilitat dels socialistes catalans. No esperem menys de la resta d'Espanya i de la resta dels socialistes espanyols", ha sentenciat.

El PSC arribava el 2016 al seu congrés després d'unes disputades primàries entre Miquel Iceta i Núria Parlon, a punt de trencar amb el PSOE per haver-se oposat a investir Mariano Rajoy i representant el 12% dels vots a Catalunya. Tres anys després, Iceta revalidarà el lideratge sense oposició, el PSOE ha donat un paper protagonista als socialistes catalans i, en les últimes cites a les urnes, la marca PSC ha aconseguit més del 20% dels vots. "Hem tornat més forts i decidits que mai", ha clamat el primer secretari aquest vespre en l'arrencada del catorzè congrés del partit. En el marc de la presentació de l'informe de gestió de la seva executiva, Iceta s'ha ofert per liderar l'"alternativa" al Govern "fracassat" del president Quim Torra amb un projecte per a Catalunya que garanteixi un "autogovern més sòlid".

Núria Parlon formarà part de l'executiva del PSC que se sotmetrà a votació al congrés del partit d'aquest cap de setmana. Segons ha pogut saber l'ARA, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, que va competir amb Miquel Iceta a les primàries pel lideratge del partit el 2016, ha acceptat l'oferta del primer secretari socialista de tornar a formar part de la direcció, que tendirà al continuisme. Els dos dirigents, que van dinar aquest dimecres, haurien coincidit en la necessitat de "sumar experiència" en la nova etapa de la formació, segons fonts consultades per aquest diari.

El 6 de juliol del 2013 marca oficialment el final de la defensa del dret a decidir per part del PSC. El partit, llavors comandat per Pere Navarro, va renunciar a l’aposta per un referèndum “amb una pregunta clara” i “en el marc de la legalitat” -tal com constava al programa electoral del 2012- i va pactar amb el PSOE la Declaració de Granada, que fixava les bases del projecte federal dels socialistes. Si a principis d’aquell any el PSC trencava la disciplina de vot al Congrés per donar suport a la celebració d’una consulta sobre el futur de Catalunya, l’abril del 2014 s’oposava a transferir a la Generalitat la competència per convocar-la. Un gir programàtic que va precipitar una traumàtica escissió i l’arribada a la primera secretaria de Miquel Iceta (juliol del 2014), que va fer mans i mànigues per recosir i reflotar electoralment el partit. Quan va revalidar el càrrec dos anys després, però, el PSC va flirtejar un cop més amb el dret a decidir. Els impulsors van rebre carabasses.

La qüestió que previsiblement generarà més debat al congrés del PSC dels dies 13, 14 i 15 de desembre és el posicionament del partit en matèria lingüística. Els tres articles sobre el tema en la proposta de full de ruta que es debatrà han generat una quarantena d'esmenes de les agrupacions al territori. D'aquestes, n'hi ha cinc que rebutgen "flexibilitzar" l'actual model lingüístic a les aules, tal com defensa l'esborrany que va redactar la portaveu parlamentària dels socialistes, Eva Granados, i en la línia del que defensa aquest dijous l'expresident de la Generalitat José Montilla en un article a l'ARA. Del total d'aportacions, a més, hi ha una desena d'esmenes que reclamen que el text final inclogui específicament la defensa de la immersió lingüística o del català com a llengua vehicular a l'escola. A partir d'aquí, diversos ponents faran una nova proposta de text a debatre al congrés, que segons explica Granados es farà amb voluntat "extensiva" i "inclusiva".