Que un independentista digui “Dia de la Constitució, res a celebrar”, entra dintre de les consignes ideològiques de rigor. El que resulta més curiós és que Espanya tampoc tingui res a celebrar. I això és el que va passar ahir, Dia de la Constitució.

Malgrat el sol que ha banyat l'acte del 43è aniversari de la Constitució aquest dilluns al matí al Congrés de Diputats, el fred ha sigut el veritable protagonista d'un acte que un cop més s'ha fet a l'aire lliure per la pandèmia. Unes baixes temperatures que s'han deixat veure en la vestimenta dels presents però que també han servit per refredar qualsevol opció d'encarar amb èxit una reforma constitucional. La jornada no ha fet sinó certificar que les posicions entre PSOE i PP segueixen petrificades als antípodes –també pel que fa a la renovació del Consell General del Poder Judicial– i que ni tan sols els socis del govern de coalició tenen un posicionament comú pel que fa a modificar la carta magna.

Alguna cosa no funciona en el nostre ordenament quan persones amb banderes nazis es poden manifestar, protegits per la policia, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

El nacionalisme espanyol ha acabat reduint la Constitució del 1978 a una idea gairebé única, convertint-la en baluard de la unitat de la pàtria i usant-la com a escut contra l’independentisme català i basc. Els autoproclamats constitucionalistes, lluny del pacte plural de la Transició del qual va néixer la carta magna –que va ser redactada amb la participació dels nacionalismes perifèrics i l’esquerra comunista–, ara bàsicament es reconeixen per la seva negació de la realitat plurinacional de l’Estat. Aquesta visió té un braç judicial, especialment decisiu en l’alta magistratura i, esclar, al mateix Tribunal Constitucional; i un braç polític, amb els tres partits de la dreta (PP, Vox i Cs) com a ariets, i una part no gens menyspreable de la vella guàrdia del PSOE. I després, per falcar-ho, hi ha la monarquia, pilar institucional de la vella idea unitarista ara parapetada en la Constitució.

La tercera reunió PSOE-ERC, que se celebrarà dimarts vinent, tindrà lloc a Barcelona. Així ho han confirmat fonts dels dos partits aquest divendres, poques hores després que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias fessin una nova aparició pública amb motiu de l'acte institucional del 41è aniversari de l'aprovació de la Constitució. En les tradicionals converses informals amb periodistes d'aquesta cerimònia, fonts de la Moncloa han assegurat que aquesta legislatura ha de servir per "canalitzar el conflicte català", per bé que han advertit que no és una qüestió que es pugui resoldre a curt termini. Els membres de l'executiu en funcions no s'han volgut mullar sobre si la reunió de dimarts serà la definitiva i fonts socialistes han volgut treure ferro al fet que se celebri a la capital catalana.

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han exhibit unitat en els seus discursos, ara que negocien un futur govern de coalició. També han defensat implícitament que hagin triat Esquerra com el principal soci per a la investidura quan el líder del PSOE ha defensat el "marc de convivència i entesa de la Constitució". "La trobada, el diàleg, l'acord, el pacte entre diferents és quelcom que hem de reivindicar més que mai", ha assenyalat el president del govern espanyol en funcions, en sintonia amb el discurs que Meritxell Batet ja va fer en la sessió de constitució de les Corts. Sánchez ha asseverat que la Constitució és l'eina amb què es poden afrontar els problemes territorials i també ho ha assenyalat Iglesias, que ha fet una "aposta pel diàleg dins els límits que marca la legalitat".