EL DEBAT CONSTITUCIONAL
Política 05/12/2021

El PSOE congela la reforma de la Constitució

Sánchez afirma que l’actual carta magna fixa el rumb del seu executiu i Robles descarta canvis profunds

3 min
El president espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, ahir en un míting dels socialistes celebrat a Múrcia.

BarcelonaNi canvis profunds ni retocs quirúrgics. La Constitució compleix avui 43 anys sense que la seva reforma acabi de posar-se mai seriosament sobre la taula dels partits estatals. Tampoc ara que per primera vegada hi ha a l’Estat un govern de coalició amb dos partits que s’han mostrat sovint partidaris d’actualitzar una arquitectura constitucional que suma esquerdes al mateix ritme que compleix anys. El PSOE branda periòdicament el canvi de la carta magna com un horitzó per donar encaix a la seva aposta federal, però amb la mateixa periodicitat refreda i aparca aquesta ambició. I si no fa encara ni dos mesos els socialistes convertien la posada en marxa d’una secretaria de reforma constitucional i nous drets en un dels titulars del congrés que el partit va celebrar a València, ahir eren destacats dirigents de la formació els que refredaven l’opció de retocar la Constitució.

La declaració més contundent va arribar des d’un dels perfils més jacobins del partit: la ministra de Defensa, Margarita Robles, que en una entrevista a La Razón va defensar que “la Constitució no necessita cap reforma” perquè “li queda una vida molt llarga”, i va limitar qualsevol modificació a “canvis molt puntuals”. Però no només Robles va encarregar-se ahir de posar aigua al vi a l’expectativa que el mateix PSOE havia alimentat en el seu congrés de l’octubre. El mateix encarregat de pilotar la secretaria de reforma constitucional del PSOE, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, publicava un extens article a El País amb motiu de l’aniversari de la carta magna en què, sota el títol “Una Constitució que ens protegeix”, evitava qualsevol al·lusió a la reforma de la llei més enllà de recordar que el govern espanyol està intentant modificar-ne l’article 49 -malgrat el rebuig del PP i Vox- perquè desaparegui el concepte “disminuït” per referir-se a les persones amb discapacitat. Una paraula que és, per a ella mateixa, un símptoma evident de com el text constitucional pactat l’any 1978 s’ha arnat amb el pas del temps.

Tampoc el president espanyol, Pedro Sánchez, va parlar ahir de remodelar la Constitució. Durant la seva intervenció en un míting del partit a Múrcia, va fer un al·legat en defensa de la carta magna assegurant que la del 6 de desembre no és “una efemèride més”, sinó que és un dia que commemora “l’educació pública dels fills, les pensions de la gent gran i la salut de tots”. Sánchez va aparcar, però, qualsevol menció a la reforma constitucional i fins i tot va assegurar que l’actual text és “el full de ruta” de l’executiu. Ahir, però, alguns dels seus socis al Congrés aquesta legislatura van signar un manifest en què van exigir a l’Estat que la Constitució reconegui la seva plurinacionalitat i el dret a l’autodeterminació dels seus pobles. Segons els partits signants -ERC, Junts, CUP, EH Bildu, BNG, Més per Mallorca i Més per Menorca, que el 2019 van subscriure la declaració de la Llotja de Mar-, la carta magna espanyola ha esdevingut un “instrument per violentar drets democràtics bàsics”.

El misteri del CIS

Tot i la pressió dels seus socis, però, la reforma de la Constitució continua bloquejada. De fet, en els últims mesos Sánchez s’ha desprès d’un dels principals valedors del canvi que hi havia en el seu equip. El fins al juliol cap de gabinet del president espanyol, Iván Redondo, ha defensat en nombroses ocasions des de la seva sortida de la Moncloa que és possible reformar la Constitució abans del 2030 i que qui primer agafi la bandera dels treballs per la reforma se’n podrà beneficiar electoralment si es planteja com una iniciativa “per unir Espanya”.

Una opinió que sustenta en enquestes com la que va fer el 2018 el CIS, en què gairebé un 70% dels enquestats defensaven que feia falta renovar la Constitució, i la meitat d’aquests apostaven perquè la reforma fos en profunditat. Des d’aleshores, però, el CIS no ha tornat a preguntar pel tema, i s’ha evidenciat com la carpeta de la reforma constitucional s’ha convertit en un debat espinós sobretot a mesura que s’han multiplicat les veus partidàries de renovar-la. Així s’explica que el 2018 fos la primera vegada que es feia la pregunta després que el CIS la tragués de les seves enquestes el 2012, l’any en què els que es declaraven “poc o gens satisfets” amb el text van superar el 51,5%.

stats