Joan Garcia ha debutat amb la selecció espanyola i ha sigut a l'estadi que fins al mes de juny passat era casa seva, l'RCDE Stadium. La selecció espanyola masculina tornava a Catalunya quatre anys després en un amistós contra Egipte (0-0). Un dels grans al·licients del partit era saber si s'estrenaria o no el porter blaugrana amb la selecció absoluta. El de Sallent va caure de la convocatòria divendres passat a Vila-real, però va entrar al minut 62 a Cornellà-El Prat amb més aplaudiments que xiulets –malgrat que a l'escalfament va ser xiulat per part de l'afició pel seu passat a l'Espanyol–. Luis de la Fuente també va ser xiulat després de no convocar Garcia quan estava al conjunt blanc-i-blau. Si l'hagués citat abans de fitxar pel Barça, la seva clàusula hauria pujat cinc milions més, fins als trenta.

Després de l'estirada d'orelles de Manolo González de dijous, l'Espanyol ha reaccionat a la Lliga per guanyar el Rayo (1-0) i ha mostrat una imatge completament oposada a la de l'eliminació a la Copa davant l'Atlètic Balears. Els blanc-i-blaus han recuperat la intensitat, l'energia i el coratge que tant els caracteritza aquesta temporada i continuen amb el seu somni europeu. Un gol de Roberto des del punt de penal deixa l'equip de Manolo cinquè en solitari a quatre punts de les posicions Champions. Això sí, amb un partit menys que el quart classificat, l'Atlètic de Madrid.

De la Riera només en queda el nom del barri. El Roberto, de 78 anys, va néixer en aquest punt de Cornellà de Llobregat, i recorda com els seus estius es basaven en banyar-se al riu i robar fruita i verdura dels conreus que resseguien l'aigua. "Tot ha canviat molt", admet. En queda poc, d'aquells estius: primer la riera i els horts van quedar envoltats de naus industrials, i després enterrats pel ciment que van aixecar l'estadi de l'Espanyol i el centre comercial Splau. "El canvi ha sigut a millor", comenta. Afirma que abans hi havia més droga i més delinqüència, i que amb aquesta reurbanització el barri ha pujat de nivell, de la mateixa manera que ho han fet els lloguers.

Cornellà-El Prat es vestirà de gala per acollir la seva primera final per la permanència. En la seva breu història de gairebé setze anys ha acollit una classificació europea, dos descensos i dos ascensos, però fins ara no havia tingut l’ocasió d’albergar el desenllaç d’una Lliga en què l’Espanyol s’estigui jugant la vida en l'última jornada. Els blanc-i-blaus, que necessiten igualar o millorar contra el Las Palmas el resultat que obtingui el Leganés davant del Valladolid, busquen herois per una nova tarda d’infart i de transistors. 

L’Espanyol es jugarà a tot o res l’última jornada. Després d’acumular cinc derrotes consecutives, l’última de les quals al Sadar, els blanc-i-blaus necessitaran igualar o millorar el resultat que obtingui el Leganés contra el Valladolid en la visita del també descendit Las Palmas a l’RCDE Stadium aquest dissabte (18.30 h, 3Cat). A priori, un escenari propici, si bé la gestió de l’angoixa serà clau. Un partit a cara o creu en què es resoldrà la lluita per la salvació. Una final en què l’Espanyol es jugarà bona part del seu futur immediat i a mitjà termini.

Quan va publicar-se el calendari d’aquesta Lliga, els aficionats de l’Espanyol van advertir, amb cert recel, que el segon dels derbis d’enguany estava programat a només tres jornades per al final. És a dir, que podia ser un partit clau en la lluita per la permanència. Alguns seguidors blaugranes, per la seva banda, somiaven amb la possibilitat de tornar a conquerir el títol al camp de l’etern rival ciutadà, com ja va passar el 2023.

L’Espanyol haurà d’esperar almenys una setmana per poder celebrar la permanència. Els blanc-i-blaus van marxar amb les mans buides després de veure com dues genialitats individuals li servien al Betis per remuntar, en els últims cinc minuts, un partit que va estar ben a prop de guanyar (1-2). Una derrota agra, però justa, si es té en compte l'elevat volum d’ocasions de què van gaudir els andalusos, que van fer tot el possible per sotmetre un Espanyol massa conservador. És la primera derrota a l’RCDE Stadium des de finals d’octubre, quan va caure davant del Sevilla. El descens queda a set punts quan en queden dotze en joc.

El primer regal que va rebre Ramon Terrats (Barcelona, 2000) en néixer va ser un carnet de l’Espanyol. Només tenia unes hores de vida quan el seu tiet, José Luis, va fer-lo abonat del club. Vint-i-quatre anys després, el barceloní, soci 6.031 de l’Espanyol, és un dels principals arguments del Getafe de José Bordalás, que té més a prop les posicions que donen accés a Europa, només quatre punts, que no pas el descens, a deu. Els madrilenys, gairebé salvats, visitaran un RCDE Stadium que vol allargar la dolça ressaca d’un Espanyol que, després de guanyar a Vallecas i Balaídos, vol deixar encarrilada la permanència aquest divendres (21 h, DAZN).

Javi Puado ha passat de ser un bon complement de davanters golejadors a la peça ofensiva més determinant de l’Espanyol. El punta català, que quan falten dos mesos per finalitzar el seu contracte encara no ha decidit el seu futur, ha fet un pas endavant aquesta temporada. Sense un Batman a qui complementar, enguany és l’etern Robin qui està assumint el lideratge ofensiu d’un equip on, des del seu debut, mai havia estat l'estrella ni tampoc el màxim golejador. 

L’Espanyol necessitarà alçar més la veu per aconseguir el respecte arbitral. Pocs dies després que el seu conseller delegat, Mao Ye, acceptés les explicacions del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) sobre el polèmic arbitratge patit a Son Moix, els blanc-i-blaus van tornar a veure com nous errors arbitrals li van passar factura davant un Atlètic de Madrid (1-1) que s'allunya de la lluita pel títol. Un déjà-vu, si es té en compte que en l'última visita dels madrilenys a l’RCDE Stadium es va validar un gol fantasma d'Antoine Griezmann sense que el VAR tingués cap imatge que demostrés que la bola havia travessat la línia de gol completament.

Un gol de Stuani de penal, a l’estil Panenka, va deixar amb un pam de nas un Espanyol resistent. Els blanc-i-blaus van acariciar el primer triomf davant dels gironins a Cornellà-El Prat, però la diana de l’uruguaià va fer-los resignar a acceptar un empat (1-1) que no soluciona els problemes de cap dels dos equips. Els blanc-i-blaus tanquen la jornada dos punts per sobre del descens, mentre que els gironins allarguen a cinc la ratxa de partits sense guanyar.

L’Espanyol perd la por als lleons. Els blanc-i-blaus van sumar un punt davant l’Athletic Club (1-1) en un partit en què van avançar-se gràcies a un gol de murri de Roberto Fernández que va neutralitzar Sancet al tram final. Cornellà-El Prat va tornar a ser un fortí per assecar un dels equips més en forma de la Lliga i firmar un empat que manté els de Manolo González una setmana més fora del descens, a un punt del València. 

L’Espanyol s’encomana al factor RCDE Stadium per signar una gesta i tombar el líder de la Lliga. El conjunt blanc-i-blau rep aquest dissabte el Reial Madrid (21 h, DAZN) a Cornellà-El Prat, que preveu firmar la millor entrada de la temporada. Fins ara, el registre més elevat d’aquest curs eren els 26.606 assistents del partit contra el Leganés de principis d’aquest mes. 

L’Espanyol va desaprofitar una gran ocasió per agafar oxigen, sortir del descens i enviar el València al purgatori. Els blanc-i-blaus van deixar escapar dos punts (1-1) en un partit gris en què van anar de més a menys després d’avançar-se al marcador. Un empat que no treu de pobre cap dels dos equips: els espanyolistes queden a un punt de la salvació, mentre que els valencianistes segueixen cuers, a cinc, amb un partit menys. Dos clàssics de la Lliga en hores baixes que continuen a totes les travesses per jugar a Segona la temporada vinent. 

L’Espanyol no en té prou amb el caliu de l’RCDE Stadium per trencar el mur de Vicente Moreno. Els blanc-i-blaus no han passat de l’empat sense gols (0-0) en un partit força espès en què les defenses s'han imposat als atacs. Un punt del tot insuficient per l’Espanyol, que afrontarà en posicions de descens l’última setmana de competició d’aquest 2024, set dies en què s’enfrontarà a dos rivals directes en la lluita per la permanència: el València i el Las Palmas. L'única bona notícia és que la salvació encara queda a un sol punt.

Barcelona tornarà a viure el seu idil·li amb un Mundial. Gairebé mig segle després que tant el Camp Nou com Sarrià fossin protagonistes del Mundial 1982, el nou recinte blaugrana i l'RCDE Stadium es vestiran de gala per acollir alguns enfrontaments de la gran cita del 2030. El primer competirà amb el Santiago Bernabéu i l'Stade Hassan II de Casablanca pel partit inaugural i la final. El segon, en canvi, optarà, com a molt, per acollir enfrontaments de quarts de final. Segons la FIFA, la capital catalana és millor que Madrid per acollir partits d'un Mundial. Així es desprèn de l'avaluació que ha fet dels estadis i de les diferents seus que tindran partits el 2030: totes dues ciutats empaten pel que fa a la puntuació de transport (tant connexió interurbana com accessibilitat internacional) i allotjament (tant del públic en general com de la delegació de la FIFA), categories on obtenen la màxima nota disponible. Això sí: Barcelona, amb una nota de 4,7 punts, supera en dues dècimes Madrid pel que fa a la categoria d'espais hàbils per acollir fan zones.

L’Espanyol comença a fer cara de malalt. Després del naufragi de San Mamés, els blanc-i-blaus van demostrar davant del Sevilla (0-2) que continuen arrossegant problemes estructurals difícils de curar. Una imatge preocupant a les portes d’una setmana incòmode, amb un desplaçament a Galícia per debutar a la Copa, i d’un derbi davant d’un Barça en forma que, a més, tindrà una setmana neta després del Clàssic.

Eren pocs. Es podien comptar amb els dits d’una mà. Però hi eren. Quan l’Espanyol B va marcar l’empat contra l’Europa en un enfrontament de Segona RFEF, un grupuscle d’aficionats pericos van alçar-se i van començar a fer salutacions nazis en direcció als Eskapulats, l’afició europeista, mentre aquests van respondre amb càntics de “Puta Espanya”. El vídeo mostra la part final d’aquesta seqüència i facilita la feina a l’Espanyol per prohibir l’entrada a aquests nostàlgics del passat més funest i vergonyós d'Europa.  

L’Espanyol afrontarà l’aturada per seleccions amb un triomf balsàmic i també simbòlic. El conjunt blanc-i-blau ha derrotat el Mallorca (2-1) en la que és la victòria número 1.000 a Primera Divisió. Una fita fins ara només a l’abast d’un selecte i reduït nombre de clubs: Reial Madrid, Barça, Atlètic de Madrid, Athletic Club, València i Sevilla. La victòria serveix per recordar la història d’un club que s’encamina cap als 125 anys de vida fent de la resistència la seva bandera. També per allunyar els blanc-i-blaus d’unes posicions de descens que espera trigar a tornar a trepitjar. 

Javi Puado es rebel·la contra aquells que només el veuen com un atacant d’enllaç o de sacrifici. El barceloní, que des d’aquest curs és el primer capità blanc-i-blau, va donar la segona victòria consecutiva a l’Espanyol després de firmar contra l’Alabès (3-2) el seu primer hat-trick a Primera. Tres gols que el van convertir en el màxim golejador de la història de l’RCDE Stadium, amb 28 dianes, una més de les 27 que van anotar Sergio García i Raúl de Tomás, i quatre més de les 24 que va aconseguir Gerard Moreno. I tres punts d’or que permetran a l’equip de Manolo González afrontar amb cert oxigen, 7 punts de 15 possibles, la pujada al Tourmalet: en només vuit dies l’Espanyol s’enfrontarà amb el Reial Madrid, el Vila-real i el Betis.