Un Espanyol majestuós dona un cop de puny sobre la taula a Vallecas

BarcelonaL’Espanyol comença a veure rajos de llum el dia que es disfressa de tempesta. Els blanc-i-blaus van sumar una valuosíssima victòria a Vallecas (0-4), on van firmar el millor partit de la temporada i, segurament, també el més inspirat en anys. Un cop de puny sobre la taula davant d’un Rayo Vallecano que, tot i revifar tímidament a la segona meitat, es va veure clarament superat. Un triomf capital que podria haver estat encara més gran i que allunya provisionalment els espanyolistes del descens. 

El ruixat previ al partit va servir d’inspiració per als homes de Manolo González, que van convertir la primera meitat en una pluja d’ocasions. En van generar deu, la major part de les quals força clares. L’Espanyol, de fet, ja guanyava 0-2 al minut 16 després que Cabrera enviés al fons de la xarxa un córner servit per Expósito i Roberto Fernández resolgués amb encert una gran transició en què dos jugadors locals van relliscar en el pitjor moment.

Els blanc-i-blaus van excel·lir en defensa, sempre ben ordenats, a partir d’un mig del camp renovat amb Expósito i Roca i que té en Urko un autèntic baluard. A diferència de partits anteriors, en què la producció ofensiva va ser més aviat escassa, aquest cop l’Espanyol va ser un vendaval i va treure els ullals quan el Rayo, trencat al mig del camp, cometia qualsevol pèrdua. La consigna era clara: castigar la defensa del Rayo amb velocitat i verticalitat. I el pla va funcionar d'allò més bé. 

El resultat al descans, de fet, era segurament la pitjor notícia d’una sensacional primera meitat dels espanyolistes, que van atropellar el seu rival a força de contraatacs. Puado i Romero van tenir dues oportunitats, i Lozano i Roberto Fernández van gaudir d’ocasions prou clares com per deixar vist per a sentència el partit a la primera meitat. Batalla i la manca d’encert van impedir que l’Espanyol marxés al descans amb un avantatge més gran. 

El temporal visitant va amainar després del descans, coincidint amb un doble canvi del Rayo. Iñigo Pérez va retirar dos dels jugadors més imprecisos, Aridane i Nteka, i els madrilenys van fer una passa endavant. Quan tocava resistir, va aparèixer el sant de sempre, Joan Garcia, que va recordar tothom per què és el porter que para més gols a la Lliga. El de Sallent va ampliar el seu repertori amb dues intervencions colossals, primer a De Frutos i després a Álvaro García. Puado va firmar la sentència des dels onze metres i Pere Milla va tancar la nit amb la cirera del pastís. L'Espanyol no marcava quatre gols a domicili des del 2016. RDT, que va debutar en aquesta Lliga, va ser un espectador més del vendaval blanc-i-blau.