L'Espanyol no posa fi a la seva passió

BarcelonaPer als cristians, el Dissabte Sant és un dia de silenci i espera, previ a la commemoració de la resurrecció de Jesucrist, després de la seva passió i mort. Per als periquitos, devots i patidors com pocs, ahir era més o menys el mateix. Confiaven que després de 12 jornades sense conèixer la victòria es retrobarien amb el triomf a Sevilla, on aquests dies sagrats es viuen a flor de pell. Era un acte de fe. No ho van aconseguir, però com a mínim van endur-se un punt de mèrit enfront d’un Betis que lluita per la Champions (0-0). A més a més, sense encaixar cap gol; des de mitjans de desembre que no ho aconseguien, i aquesta era una de les principals obsessions del seu entrenador. Això sí, els registres fan por: aquest any els blanc-i-blaus encara no han guanyat i acumulen cinc punts de 39 el 2026. I dissabte que ve visiten el Camp Nou.

Reforçat pel club durant l'aturada de seleccions, Manolo González va donar la titularitat a Roberto Fernández en el lloc del veterà Kike García. També va irrompre a l'onze Pol Lozano, acompanyat al mig del camp per Urko González i Edu Expósito, amb l'objectiu de contenir un Betis que, com era previsible, es va fer amo i senyor de la pilota des de bon començament. Durant gairebé mitja hora de joc la possessió dels andalusos –superava el 70%– va ser estèril, ja que la feien córrer d'un cantó cap a l'altre, sense velocitat ni profunditat... fins que van trobar una esquerda a la defensa blanc-i-blava i Ruibal va fer lluir-se a Dmitrovic.

Dmitrovic, salvador

El davanter de Sallent va rebre una passada de la mort del també català Bellerín i, després d'una rematada boca de canó, va estavellar-se contra les cames del porter periquito. Primer miracle del serbi, últimament acostumat a fer aturades de mèrit. Minuts més tard va tornar a evitar el gol: amb la mà dreta va desviar un cop de cap mig mossegat d'Altimira que anava cap a la xarxa. El Betis, també necessitat d'un triomf després de cinc jornades sense guanyar, s'imposava clarament. Una rematada desviada de Cyril Ngonge va confirmar que l'Espanyol, incapaç de fer més de tres passades seguides, encara hi era. A la banqueta Manolo González feia cara d'empipat.

L'esbroncada del gallec al descans se'ls va posar bé als blanc-i-blaus, que van sortir amb un altre aire del vestidor. Així i tot, deu minuts després el tècnic periquito va decidir substituir Kike García per Roberto, que les havia lluitat totes però n'havia tocat ben poques. El pla de Manolo exigia aguantar les envestides locals i mirar de caçar-los al contracop. I Expósito, amb una rematada des de lluny que va desviar Valles, va estar a punt de satisfer-lo: primer xut a porteria de l'Espanyol, al minut 65.

Un xut des del mig del camp de Bartra que va marxar fora per poc i un parell d'accions personals d'Abde, que va entrar en el lloc d'un desaparegut Antony, van advertir l'Espanyol: li caldria suar la cansalada per sumar a La Cartuja. Sort en va tenir que la rematada de Pablo García, en una de les primeres pilotes que tocava, va anar al travesser. Va ser la més clara d'un Betis incapaç de tombar el mur d'un Espanyol que va tornar a deixar la porteria a zero, recordant aquell equip granític que va establir-se a zona europea, i que si no fos perquè no guanya des del 22 de desembre de l'any passat hauria tingut motius per celebrar l'empat. Sigui com sigui, està un punt més a prop de la permanència.