El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial de la Unesco el 2000, és un dels testimonis més importants de la presència romana a la península Ibèrica i a la Mediterrània occidental. És un patrimoni inabastable i les institucions que el conserven han tingut uns anys força convulsos. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) va tancar l’espai de la plaça del Rei el 2018 i, vuit anys després, la previsió és reobrir-lo a finals del 2026 amb una nova museografia després d'una inversió de més de 9,2 milions d'euros. Paral·lelament, la Necròpolis, on hi ha 2.051 tombes, que abracen des del segle III fins a mitjans del V, també es troba en obres i s'ha fet una inversió de 8,9 milions d'euros. Aquest conjunt funerari a cel obert és el més important de la Mediterrània, i ja va tenir un llarg parèntesi de tancament, des del 1992 fins al 2012. La previsió és que obri parcialment al juny. Són tan sols alguns dels reptes que enfronta Elena Juncosa, que al gener va rellevar Mònica Borrell al capdavant del MNAT. Seleccionada mitjançant concurs públic, va ser directora de la Fundació Mas Miró (2015 i 2025), i serà l’encarregada de tirar endavant no tan sols el museu i la necròpolis, sinó també tots els monuments i jaciments que en depenen: el teatre de Tàrraco, la torre dels Escipions, la pedrera del Mèdol, la vil·la romana dels Munts, el conjunt romà de Centcelles i l’Arc de Berà.

Qui eren els integrants de la primera onada islàmica a Girona? No eren militars amb afany de conquesta sinó que hi havia grups familiars i procedien de diferents llocs del nord d’Àfrica, el món àrab i, fins i tot, Europa. És una de les dades que aporta el primer estudi genètic de les restes de la necròpolis islàmica del carrer Galligants de Girona, del segle VIII, que es va descobrir el 2016 durant les excavacions per rehabilitar l’edifici que havia sigut l’antic Hospital dels Capellans i que actualment acull els banys Aqva Gerunda. La zona va funcionar com un cementiri durant 200 anys, des del primer quart del segle VIII i fins al primer quart del segle X.

Els clàssics romans ja van deixar escrit que les celtes eren dones empoderades. Ho veien com un fet molt exòtic. A Britània, els celtes van tenir reines poderoses, com Boudica, que al segle I dC governava la tribu dels icens i que, quan va enviduar, es va enfrontar als romans i va arrasar Camulodunum (Colchester), Londinium (Londres) i Verulamium (St. Albans). Una altra reina celta que la història ha volgut recordar és Cartimandua, que va ser reina dels brigants entre l'any 43 i el 69, i va decidir aliar-se amb els romans. Les dones celtes podien tenir propietats i utilitzar-les com volguessin sense haver de demanar permís ni a pares ni a marits. Es podien separar, el divorci era senzill i no estava mal vist, i emportar-se totes les seves possessions. I, si estaven casades, qui decidia què fer amb el patrimoni era qui n'havia aportat més.

La Necròpolis de Tàrraco ha fet un pas de gegant per sumar-se, per fi, al conjunt arqueològic de restes romanes que es poden visitar a Tarragona. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ja ha enllestit el projecte de rehabilitació integral de la necròpolis i el ministeri de Cultura ja ha obert el període de licitació, que té un pressupost de 5,3 milions d'euros. La primera fase de renovació afectarà la rehabilitació de l'edifici del museu, que està tancat al públic des del 1992, i que amaga al soterrani una part important de restes arqueològiques. També es rehabilitarà i s'ampliarà el mòdul de serveis, que és la petita on actualment es poden visitar les exposicions. Finalment, el projecte també inclou la rehabilitació dels accessos i dels jardins, que es convertiran en un espai obert. Totes aquestes obres haurien d'estar acabades el juny del 2026.

Aquest gener, un home va trobar una làpida a l'avinguda Miramar, a prop de l'Hotel Miramar i el Club de Tir Olímpic. Es tracta d'una peça de grans dimensions, feta amb pedra de Montjuïc, i amb una inscripció jueva a la cara superior. Després d’una intervenció arqueològica d’urgència, s'ha determinat que la làpida formava part de la necròpolis jueva de Montjuïc, una de les necròpolis jueves medievals més importants de tota la Península i d’Europa, amb una cronologia compresa, com a mínim, entre els segles IX i XIV.

Al llarg dels darrers anys diferents excavacions arqueològiques han anat aportant evidències que Baetulo, fundada al segle I aC, era més gran, més rica i més poderosa del que ens pensàvem. La darrera troballa s'ha fet al suburbium occidental de la Badalona romana, a l'actual barri de Coll i Pujol. Es tracta d'un tram de la Via Augusta, el primer que es localitza a la ciutat, que connectava les principals ciutats romanes, des de Cadis fins a Roma, i diversos edificis que es van utilitzar des del segle I aC fins al segle V-VI dC. Les investigacions estan obertes, però hi ha interrogants que potser mai es podran resoldre, com quin va ser el final de l'home, la dona i el nen que els arqueòlegs han trobat abraçats.