Tinc a mà els llibres de Leo Strauss des de fa més de 15 anys. Els llegeixo amb atenció, els acabo, els recomenço. Segueixo sense entendre gran cosa. Strauss és probablement el pensador més fosc del segle XX. A hores d'ara amb prou feines em sento en condicions d'afirmar que rebutjava la modernitat, que Karl Popper li queia molt malament i que els seus coneixements filosòfics eren aclaparadors. Podria afegir que físicament era clavat a Harpo Marx, cosa que potser resulta desconcertant en un filòsof.

Observant els joves lectors a la biblioteca de l’institut penso en l’eterna acusació (“és que els joves no llegeixen!”) i la manca d’autocrítica d’un sector adult que, segons les estadístiques, llegeix per lleure encara menys (Hàbits de lectura i compra de llibres, 2022). Els resultats de les proves PISA han provocat tota una allau de crítiques i propostes sobre com fomentar la lectura, especialment als centres educatius, però abans cal plantejar dues preguntes importants: quin tipus de lectura volem fomentar i per què la volem fomentar? Potser no hem de pensar només en “fer lectors”, i ens hem de centrar en fer lectors competents. Quan parlem de lectura, no només parlem de novel·la: parlem d’un univers lector ampli, que inclou diferents gèneres, estils, suports i formats. I per què volem que llegeixin? Diu Michèle Petit que la lectura pot ajudar els joves a ser una mica més subjectes de la seva pròpia vida. Aquest hauria de ser el nostre objectiu quan parlem de lectura i joves: donar el coneixement i les eines als joves per poder triar, amb una llibertat real, si volen o no volen llegir.

Com hem vist amb els resultats PISA, la lectura va de baixa entre els adolescents. La lectura a fons, concentrada, sense interrupcions. En realitat, esclar, els nois i noies són el nostre mirall. També els adults, salvant totes les excepcions que calguin, cada cop dediquem menys temps a asseure’ns en un sofà durant unes quantes hores per devorar un llibre. El ritme i l’estil de vida ens ho posen difícil: els mòbils, sí, però també la mobilitat frenètica i el lleure exponencial. Tenim tantes possibilitats que la pressió social converteixen en obligacions. No has vist aquesta sèrie? (per cert, no us perdeu El encargado). No has anat a aquest restaurant? (per cert, apunteu-vos Ca l’Amador de Josa de Cadí). On has viatjat aquest Nadal? Etc. El temps és finit i el temps per llegir s’ha anat reduint dràsticament. La competència és fabulosa.

Ara que s’ha obert el debat sobre els dèficits de comprensió lectora, que tenen a veure, esclar, amb el poc hàbit lector dels adolescents (i dels adults), aquesta sentència de Proust és oportuna: "Potser no hi ha dies de la nostra infància que hàgim viscut tan plenament com els que crèiem que deixàvem sense viure, els que vam passar amb un llibre preferit". ¿Avui dia hi ha nens que es passin un dia llegint? En coneixeu? ¿Vosaltres gaudiu de la lectura de forma habitual? Els mòbils són una competència deslleial: contenen tot un món de plaers immediats i infinits. La lectura demana esforç i concentració. El futur? Doncs no us estranyi que sigui de la minoria que de petits hagin sabut trobar i preservar el plaer de llegir. La resta quedaran captius de la intel·ligència artificial i de la badoqueria digital, que els suplantarà la creativitat i la visió del món. No es pot viure sense pantalles, però és peremptori evitar que et devorin el temps i l’ànima.

Aquesta setmana ens acabem d’assabentar que el nivell de comprensió lectora dels nens catalans de 10 anys és un dels més baixos de l’Estat i d’Europa. Només tenen per darrere els de Ceuta i Melilla. Quan tenen 15 anys sembla que les estadístiques catalanes (proves PISA) remunten, i que no és perquè s’igualin a la baixa. Potser no és tan greu, però segueix sent un problema. Perquè aquesta setmana també hem sabut, a través del testimoni d’una experta en didàctica de la lectura, Alba Castellví, que els aspirants a mestres que van a la universitat tampoc no llegeixen llibres; de fet, a molts no els agrada llegir (no sé si passa el mateix en altres graus universitaris; estaria bé tenir estadístiques). Per tant, difícilment faran que els seus futurs alumnes agafin l’hàbit de llegir i encara menys que arribin a considerar un plaer la lectura literària.

Fa uns dies va passar massa desapercebuda la notícia de la disminució de les capacitats lectores dels alumnes de quart de primària: com passa sempre, el renou del que està en primera línia informativa (la campanya electoral, ara; però pot ser qualsevol altra cosa) distreu de les qüestions de fons.

Set de cada deu catalans llegeixen un llibre per trimestre i, d'aquests, un de cada tres ho fa en català. El Pla Nacional del Llibre i la Lectura, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes i impulsat per la Generalitat de Catalunya, pretén incidir en els hàbits de lectura de la població, i es desenvoluparà, com a mínim, fins al 2030. Els 46 membres del consell assessor treballaran durant els mesos vinents per aprovar les accions concretes que caldrà dur a terme en àmbits com l'escola, la creació literària, les biblioteques i la promoció. En parlem amb la seva responsable, Montse Ayats (Ciuret, 1968), que ha estat editora a Eumo, ha dirigit la Setmana del Llibre en Català i ha presidit l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.

Els índexs de lectura no han deixat de millorar des que el març del 2020 el primer confinament a causa de la pandèmia de covid-19 va replantejar la relació que molts lectors tenien amb els llibres. Segons el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya, durant el 2021 el 64,4% d'habitants va llegir llibres durant el seu temps lliure, com a opció d'oci, i el 52,7% ho va fer amb una freqüència setmanal.

La Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) i el ministeri de Cultura han publicat aquest divendres el baròmetre Hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya 2020. Aquí, les dades més rellevants de l'estudi. Els lectors freqüents i el temps dedicat a la lectura va marcar un màxim històric durant el confinament (a l'assolir el 57% de lectors freqüents), però el més positiu és que una part significativa d'aquestes dades es va mantenir al llarg de l'any (es va arribar al 53%, tres punts per sobre de l'any anterior) en especial entre els joves de menys de 35 anys.

Entre píndola i píndola de Tecnologia Creativa, avui m'agradaria compartir amb tots vosaltres una troballa que he fet recentment. Es tracta del conte il.lustrat "No llepis aquest llibre!" de l'Editorial Takatuka.

Aprofitant que celebrem la Setmana de la Ciència, he pensat que podria parlar-vos d'una col.lecció de llibres de l'Editorial Comanegra que pretenen fer conèixer conceptes bàsics de ciència als més petits. L'autora, Roser Matas, professora de matemàtiques i il.lustradora, s'ha imaginat uns arguments que presenten situacions originals per posar de manifest fenòmens físics bàsics.

Les llibreries estaven tancades, però la població no només ha continuat llegint, sinó que ho ha fet més. El confinament provocat per la crisi sanitària del coronavirus ha fet créixer el número de lectors freqüents, segons un estudi encarregat per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya a l'empresa Conecta Research & Consulting, que també s'encarrega del Baròmetre d'Hàbits de Lectura. L'informe, que ha enquestat més de 600 persones residents a l'estat espanyol, conclou que el nombre de lectors habituals ha augmentat quatre punts percentuals, passant d'un 50% a un 54% des que es va decretar l'estat d'alarma.

Els anuncis d’internet em conviden darrerament a comprar tota mena de ginys per llegir més còmodament al llit. Faristols de fusta o de plàstic, recolzadors d’esquena, tota mena de coixins estranys, falques amb llum integrat i fins i tot una mena d’ulleres amb miralls, una mena de periscopi per poder llegir absolutament estirat i amb el llibre a la panxa, sense haver de forçar la postura. Si aprofundeixes una mica en l’oferta resulta obvi que la pràctica de llegir al llit no és sempre tan còmoda com sembla. A internet pots trobar fisioterapeutes que dissuadeixen d’aquesta pràctica o recomanen només unes postures concretes com a òptimes, després d’observar múltiples afectacions cervicals i lumbars en molts pacients.

Cada desembre, la Nit de l’Edició serveix perquè el sector del llibre reflexioni sobre la seva salut. Superat el punt més baix de la crisi –es va passar dels 3.109 milions de facturació del 2009 als 2.181 del 2013 al conjunt de l’Estat–, el Gremi d’Editors de Catalunya celebra que aquest 2019 “sigui el sisè any que el sector creixerà, a l’entorn d’un 2%”, comentava aquest dilluns el seu president, Patrici Tixis. En xifres, aquest increment estimat representa passar dels 2.364 milions de l’exercici anterior a uns 2.410 milions; en el cas català, la xifra de facturació creix dels 1.200 als 1.224 milions d’euros.