Ruptura és una paraula forta, definida com "un trencament o una fractura sobtada o completa". Tanmateix, és el terme que Mark Carney, primer ministre canadenc, va emprar a Davos el 20 de gener quan va advertir d’"una ruptura de l’ordre mundial, la fi d’una ficció agradable i l’inici d’una realitat dura, en què la geopolítica […] no està sotmesa a cap límit ni a cap restricció".

L'Organització de les Nacions Unides farà 80 anys el 24 d'octubre immersa en la seva pitjor crisi. No només per l'atac frontal que va escenificar dimarts el president dels Estats Units, Donald Trump, amb un discurs a l'Assemblea General on l'acusava de tots els mals i on va certificar el distanciament de la primera potència mundial del sistema multilateral creat després de la Segona Guerra Mundial. La crisi també és financera i de recursos, perquè les retallades dràstiques de Trump han forçat el secretari general, António Guterres, a plantejar una reducció del 20% en el pressupost de l'any vinent, que implicarà milers d'acomiadaments.

En una tribuna publicada simultàniament per diaris d'arreu del món, 24 caps de govern –entre els quals el president espanyol Pedro Sánchez, el francès Emanuel Macron, el primer ministre britànic Borís Johnson i la cancellera alemanya Angela Merkel– reclamen un tractat mundial antipandèmies. Els mandataris insisteixen que el covid-19 és el repte més gran des de la Segona Guerra Mundial i recorden que la pregunta no és "si es produirà una altra crisi sanitària, sinó quan". Aposten per "construir una arquitectura sanitària internacional més sòlida i que protegeixi les generacions futures".

A la recent inauguració de l'Assemblea General de les Nacions Unides, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va advertir que els Estats Units i la Xina podrien "dividir el planeta" en blocs financers i comercials separats, amb capacitats divergents d'accés a internet i d'intel·ligència artificial. Més encara, va assenyalar que aquesta "gran fractura" entre les dues principals economies del món podria convertir-se en una divisió geoestratègica i militar.

La pandèmia de covid-19 ha exposat sense pietat les debilitats de les institucions de les quals depèn la immensa majoria de la població del món. Això inclou els governs nacionals i l'ordre internacional. Cap de les dues coses té grans oportunitats de sobreviure en la seva forma actual, ni ho haurien de fer.