En un racó remot del planeta, a només 1.000 quilòmetres de distància del pol nord i envoltat de gel, hi ha una mena d’arca de Noè moderna pensada no per salvar animals, sinó per preservar el futur de l’agricultura mundial. Enterrat sota una muntanya de gel de l’arxipèlag noruec de Svalbard, es troba el gran magatzem global de llavors que s’ha convertit en un símbol silenciós de resistència davant les incerteses globals del segle XXI. Ideat per preservar la continuïtat d’espècies i aliments vegetals en cas d’una possible catàstrofe, en aquest santuari de biodiversitat hi arriben mostres de cultius d’arreu del món. I ara, per fi, l’olivera també forma part d’aquest grup selecte. Per tant, el futur d’aquest símbol del paisatge i de la cultura mediterrània està garantit.

L’escalfament global no té aturador, i en els últims deu anys s’ha accelerat de manera “significativa”. Així ho conclou un nou estudi de l’Institut de Recerca de l’Impacte Climàtic de Potsdam (PIK), a Alemanya, publicat aquest divendres a la revista científica Geophysical Research Letters. El treball constata que des del 2015 l’escalfament planetari ha pujat prop de 0,35 °C per dècada, en comparació amb els poc menys de 0,2 °C de mitjana per dècada que constaven entre els anys 1970 i 2015.

Els anys compresos entre el 2001 i el 2020 han estat un període intens pel que fa als incendis, les plagues forestals o les ventades. Abans d'acabar el segle XXI, però, aquestes pertorbacions mediambientals podrien duplicar-se a Europa, alerta un estudi liderat per investigadors de la Universitat Tècnica de Múnic, i publicat per la revista Science. Amb la participació d'organitzacions catalanes, entre les quals hi ha el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Girona, la recerca ha determinat que aquest és el futur que espera al continent europeu si no es redueixen significativament les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Les pluges que han caigut durant els dos mesos que portem d’any al Mediterrani occidental han estat un terç més torrencials en comparació amb les d’abans que el planeta s’escalfés 1,3 °C. Aquesta és la conclusió de l’informe publicat aquest dijous pel grup de científics internacionals del World Weather Attribution (WWA), que ha analitzat les precipitacions excepcionals caigudes en aquest inici del 2026 al nord-oest i sud-est d’Espanya, al sud i nord de Portugal i al nord del Marroc.

Sabíeu que les zones humides mundials estan desapareixent tres vegades més ràpid que els boscos? I que tot i que només cobreixen el 6% de la superfície terrestre, acullen el 40% de la biodiversitat mundial? Això i molt més és el que s’intenta divulgar cada 2 de febrer, Dia Mundial de les Zones Humides. Una data que també ens recorda la urgència de protegir aquests ecosistemes tan fràgils i poc reconeguts. "La gent es guia per l’estètica i un bosc és més atractiu que un aiguamoll, que sovint es considera només una font de mosquits i pudors", adverteix Margarita Menéndez, professora d’ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta falta d'animals "atractius" a casa nostra –a diferència dels hipopòtams que trobaríem en un safari a Kenya– fa que ignorem una biodiversitat amagada d’amfibis, rèptils i macroinvertebrats que són el motor real de la xarxa tròfica mundial.

Les borrasques i les pluges no donen treva aquest hivern a tota la península Ibèrica, i aquesta setmana la zona zero dels temporals és Andalusia. Províncies com Sevilla, Cadis i Còrdova són les més afectades per les abundants precipitacions provocades en aquest cas per la borrasca Leonardo, amb registres excepcionals. La pitjor part se l’ha endut el municipi de Grazalema, a Cadis, on dimecres van arribar a caure gairebé 600 l/m² en només 24 hores. Una xifra rècord a la zona molt semblant als registres assolits durant la històrica i tràgica dana de l’octubre del 2024 a València. I tota aquesta aigua té conseqüències també en el subsol.

Diuen que tots els joves volen ser funcionaris. Doncs Maria Serra és la prova del contrari. Activista des d'abans dels 17 anys, s'ha mobilitzat contra la crisi climàtica, pel feminisme, per Palestina, per l'habitatge. Va ser portaveu de Fridays for Future (FFF) a Espanya i va ser ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima, fins que va decidir que no volia representar una UE militaritzada i va renunciar al càrrec. Amb només 23 anys, ha estat en fòrums internacionals per defensar unes idees que molts poden veure radicals i pròpies de la joventut, però que ella defensa amb convicció, arguments i una lucidesa que ja voldrien molts polítics.

Anar a comprar per fer el menjar ja no és el que era. Els preus s'han apujat i potser no sempre hi ha els productes que esperàvem trobar o no són de proximitat tot i estar en temporada. De fet, podem estar més perduts que mai sobre les temporades dels aliments i no només perquè ens n'hàgim despreocupat, sinó perquè s'estan desdibuixant. Rere tot plegat sovint hi ha el canvi climàtic, que ja ha trastocat el cistell de la compra de manera significativa i que encara ho farà més, especialment si el món continua sense fer passes decisives per mitigar-lo. Ara prendre'n consciència i actuar com a consumidors s'ha convertit en essencial.

Catalunya és ara un país més càlid i àrid que fa 30 anys, segons l’Atles Climàtic de Catalunya, una eina imprescindible i de referència no només per als amants de la meteorologia i de la climatologia, sinó també per molts sectors econòmics i socials que necessiten incorporar la perspectiva climàtica en àmbits com el de l’agricultura i la salut, especialment en un context en què el clima canvia ràpidament a conseqüència de l’acció humana.

La pèrdua de glaceres al món es calcula normalment en termes de quilòmetres quadrats o en volum de gel. Però cada glacera individual, per molt petita que sigui, és única. "Pot ser un lloc cultural històric, una atracció turística o un símbol d'identitat regional. La seva pèrdua potser no té impacte en el nivell del mar o els recursos aqüífers, però pot tenir un impacte local molt important", diu l'investigador Lander Van Tricht, de l'institut tecnològic suís ETH Zürich. Alguns estudis asseguren que ja hem perdut un 10% de les glaceres mundials per la crisi climàtica. Ara Van Tricht lidera un estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature Climate Change, que prediu el nombre de glaceres que es perdran aquest segle en funció dels diversos graus d'escalfament global.

"Crearé dos fulls de ruta, un per aturar i revertir la desforestació, i un altre per una transició que ens allunyi dels combustibles fòssils de forma justa, ordenada i equitativa". El president de la cimera climàtica de l'ONU, la COP30, el brasiler André Correa do Lago, ha aixecat una forta ovació durant el plenari final de la cimera quan ha fet aquest anunci. Però no tothom estava content. Aquesta ha estat la solució que el mateix Correa ha trobat per poder aprovar el text final de la COP30, l'anomenat Mutirão (esforç col·lectiu en brasiler), sense la menció que reclamaven 82 països reclamaven sobre un "full de ruta" per acabar amb els combustibles fòssils que han generat la crisi climàtica que vivim.

82 països demanen fixar "un full de ruta" mundial per eliminar progressivament el petroli, el gas i el carbó. Representants de tots aquests governs s'han unit per fer pressió a la Cimera del Clima de l'ONU, la COP30, que se celebra aquests dies a l'Amazònia brasilera, i han reclamat que el text final de la trobada inclogui aquesta aposta. Aquest dimarts es va fer públic un primer esborrany del text final de la cimera, anomenat Mutirão (que vol dir esforç comunitari en portuguès), que inclou una possible aposta per l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, però que encara és massa obert.

La desforestació és una imatge colpidora quan es veu des de l'aire. El verd continu del bosc s'acaba, seccionat per un tall perversament recte, i a partir d'allà, terra erma. A vista d'ocell, l'impacte visual és demolidor i ajuda a copsar la tragèdia que suposa la sagnia dels boscos tropicals. Els drons dels fotògrafs de Reuters Adriano Machado i Ueslei Marcelino han tret a la llum aquesta desforestació en una zona del sud de l'Amazònia, a l'estat brasiler de Rondônia, que afecta fins i tot part d'un territori indígena protegit, el dels kaxarari.

El programa d'observació de la Terra de la Unió Europea Copernicus llança aquest dilluns un segon satèl·lit de la seva missió Sentinel-6 per prendre dades de la temperatura dels oceans i especialment del mar Mediterrani, que s'escalfa el doble de ràpid que la mitjana global. El nou satèl·lit s'anomena Sentinel-6B i incorpora un sensor que mesura entre altres coses l'augment del nivell del mar, una de les conseqüències de la crisi climàtica per l'escalfament de l'aigua i el desglaç dels pols, que ja es considera irreversible.

Som en plena tardor i els boscos de tot el país ja fa setmanes que mostren les clàssiques i espectaculars tonalitats grogues, vermelles i taronges d'aquesta època de l'any. Però els colors de la tardor arriben cada cop més tard a casa nostra a causa dels efectes de la crisi climàtica, segons un estudi del Meteocat publicat aquest divendres a partir de les dades de la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat). L'informe conclou que el canvi de color de les fulles dels arbres caducifolis s'està retardant de mitjana 2,1 dies per decenni a Catalunya.

La Unió Europea i els Estats Units han cremat aquest 2025 més combustibles fòssils que l'any anterior i han fet pujar les seves emissions de CO₂, en contra de la tendència a la baixa de les últimes dues dècades. Ho revela l'informe anual Global Carbon Budget 2025, una anàlisi de les emissions de CO₂ elaborada pel Global Carbon Project, que es presenta amb motiu de la cimera del clima del Brasil, la COP30, i que fa per primer cop una projecció de les emissions que hi haurà aquest 2025. Segons l'estudi, el conjunt del món emetrà aquest 2025 un 1,1% més de CO₂ que el 2024, és a dir, segueix la tendència creixent en les emissions globals, que haurien d'arribar al seu pic abans del 2030 si volem mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C que demana l'Acord de París.

Un grup de manifestants, molts dels quals indígenes, ha envaït aquesta nit de dimarts (matinada catalana) l'àrea restringida del palau de congressos on se celebra la cimera del clima de l'ONU, la COP30, al Brasil per reclamar "una taxa als milmilionaris" que permeti finançar la lluita contra la crisi climàtica. Els activistes climàtics han aconseguit traspassar els arcs de seguretat d'accés al parc Da Cidade, tancat aquestes setmanes per al seu ús com a seu de la cimera, i han accedit al vestíbul de la gran carpa administrada per l'ONU, on s'han enfrontat a la policia, que ha creat un cordó per impedir que seguissin endavant. Allà s'hi han produït enfrontaments i escenes de caos fins que, finalment, els manifestants han estat expulsats.

El consum energètic global va batre rècords del 2024 en totes les seves formes: el carbó, el petroli, el gas natural o les renovables, tots quatre van arribar al seu punt més alt fins ara. Però l'únic de tots ells que amb tota certesa es pot dir que es reduirà en un futur és el carbó, per al que es preveu que arribi al pic de demanda abans del 2030 i després comenci a baixar. En canvi, petroli i el gas natural només deixaran de créixer si els governs del món compleixen els seus compromisos climàtics, és a dir, els plans que han presentat davant de l'ONU per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així es conclou de l'informe anual de l'Agència Internacional de l'Energia, el World Energy Outlook, que es va fer públic aquest dimecres en el marc de la cimera climàtica de l'ONU del Brasil, la COP30.

La crisi climàtica incrementa les desigualtats perquè afecta sobretot els més vulnerables, que tenen menys estratègies d'adaptació. I això es constata també a l'estat espanyol, segons un informe publicat per Oxfam Intermón aquest dimecres amb motiu de la cimera climàtica de l'ONU COP30 que se celebra al Brasil. Segons aquesta recerca, titulada Desigualtat climàtica a Espanya. Oportunitat per a una transició justa, el 0,1% més ric de la població de l'Estat contamina anualment fins a 55 vegades més que una persona del 50% amb menys ingressos, amb dades del 2022.

Abraçades, salts d'alegria i aplaudiments van rebre ara fa deu anys el naixement de l'Acord de París. Havia costat molts anys de parir, i s'hi havien esmerçat moltes hores de tenses negociacions a la capital francesa, durant la cimera del clima COP21. Però aquell 12 de desembre del 2015, tots els governs del món es van comprometre formalment a evitar que l'escalfament global superés els 2 ºC i preferiblement es quedés per sota de l'1,5 ºC. L'acord era molt imperfecte –començant pel fet que no era vinculant–, però aquella fita històrica –posar d'acord 197 governs diferents és una tasca hercúlia– va desfermar l'optimisme: la lluita contra la crisi climàtica per fi era un objectiu global ineludible.