Les inundacions han engolit diverses ciutats i pobles de Rússia i del Kazakhstan a causa del desbordament del riu Ural, el tercer més llarg d'Europa. Fins aquest dimecres, unes 110.000 persones han estat evacuades, la majoria al Kazakhstan, per on passa l'Ural des de Rússia abans de desembocar al mar Caspi. El president kazakh, Khassim-Jomart Tokhàiev, ja ha qualificat les inundacions del pitjor desastre natural dels últims 80 anys al país. I des del Kremlin asseguraven que són les pitjors inundacions des que en tenen registre, segons Reuters.

Les tropes de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), la versió del bloc pro-Rússia de l'OTAN, començaran la retirada del Kazakhstan aquest dijous, menys de dues setmanes després que esclatessin els pitjors disturbis al país des de la caiguda de la Unió Soviètica el 1991, quan aquest país centreasiàtic va aconseguir la independència. Amb la situació "estabilitzada", tal com va anunciar el govern kazakh diumenge passat, les tropes aliades ja no són necessàries.

"A hores d'ara en totes les regions la situació s'ha estabilitzat. Les forces de l'ordre han alliberat tots els edificis administratius que havien sigut ocupats pels assaltants". Eren paraules del ministre de l'Interior del Kazakhstan, Erlan Turgumbàev, en una al·locució televisada aquest diumenge. És el missatge que, al llarg de tot el cap de setmana, el govern d'aquest país de l'Àsia central ha volgut fer arribar: després de viure les protestes més massives des de la caiguda de l'URSS, tot torna a estar sota control. Dissabte, de fet, el president Khassim-Jomart Tokhàiev ja enviava un missatge de tranquil·litat al seu homòleg rus, Vladímir Putin, gran aliat i dels primers a enviar tropes i suport militar per combatre les manifestacions. En una conversa telefònica, Tokhàiev li deia a Putin que el país "està en el camí de l'estabilització".

La revolta que, des d'aquest 1 de gener, sacseja els carrers del Kazakhstan, a l'Àsia central, s'explica per molts altres motius que la pujada del gas, que es va incrementar de 0,12 a 0,24 euros el litre. Aquesta va ser només la guspira, la gota que va fer vessar el got. Per entendre l'onada de protestes que viu aquest país de 19 milions d'habitants –la més gran des de l'enfonsament de l'URSS, quan el 1991 va aconseguir la independència– cal també aturar-se en un nom, el de l'expresident Nursultan Nazarbàiev, que va estar 32 anys al poder al Kazakhstan, fins que el 2019 va abandonar el càrrec.  

La historiadora francesa Hélène Carrère d’Encausse va gosar predir el final de l’URSS abans d’acabar el segle XX. Però en el seu llibre L’Empire éclaté, publicat el 1978, Carrère d’Encausse no exposava com a causes de la catàstrofe l’esclat intern del règim com va passar a partir del 1989, amb la caiguda del Mur de Berlín i la independència de les repúbliques bàltiques. No. Carrère d’Encausse pensava en una explosió immensa, imparable, provinent de l’Àsia central, que tindria com a detonant la demografia, l’alta natalitat d’unes repúbliques en què moltíssima gent se sentia colonitzada per Moscou tot i tenir recursos naturals per ser independents. A més de trets culturals, ètnics i religiosos –societats de majoria musulmana-- que poc o res tenien a veure amb una URSS eslavista i oficialment atea.

L'antic palau presidencial del Kazakhstan, a la ciutat d'Almà-Atà, apareix cremat i parcialment derruït en un vídeo que circula a les xarxes socials, malgrat el bloqueig a internet imposat pel president del país. Se suma a les imatges publicades dimecres del derrocament d'una estàtua de l'expresident, Nursultan Nazarbàiev, que va governar el país amb mà de ferro des de la independència, el 1991, fins al 2019. A hores d'ara no hi ha dubte que el que va començar com una protesta social per l'encariment dels combustibles ha derivat en una revolta contra el poder polític, corrupte i autoritari, que amenaça aquest règim afí a Moscou. Nazarbàiev, que molts creuen que encara movia els fils des de l'ombra, ha fugit del país.

Sense contemplacions. El president del Kazakhstan, Khassim-Jomart Tokhàiev, ha anunciat aquest divendres, en un discurs televisat al país després de cinc dies de protestes generalitzades, que ha donat l’ordre de "disparar a matar" per fer front als disturbis dels que ha titllat de “bandits i terroristes”. Tokhàiev ha afegit que els que no es rendeixen serien “destruïts”.

En les últimes hores de dimecres i durant la matinada d’aquest dijous, paracaigudistes russos i d’altres països satèl·lits del Kremlin han volat al Kazakhstan (Àsia central) com a part d’una aliança militar exsoviètica per ajudar a sufocar un aixecament contra el règim pro Moscou. Des de diumenge, i a causa de l’augment del preu del combustible en un país ric en petroli, gas i urani, grups de manifestants han assaltat edificis oficials del govern kazakh i s’han enfrontat a la policia i els militars en diverses ciutats. Ràpidament, la situació ha esdevingut fora de control i una amenaça per a l'estabilitat d'un dels grans aliats del president rus, Vladímir Putin. La presència de les tropes estrangeres es concentra, de moment, a l'oest del país.

L'augment dels preus del combustible des de l'1 de gener, i les massives protestes que se n'han derivat a partir del dia 2, ha fet caure aquest dimecres el govern del Kazakhstan, forçat a dimitir després que el president de la república de l'Àsia central, Khassim-Jomart Tokhàiev, assumís el control del consell de seguretat del país i destituís, també, el cap de l'executiu, Askar Mamin. Entre les imatges dels disturbis difoses a través de les xarxes socials –malgrat l'intent d'apagada general d'internet per part del govern controlat per Tokhàiev– n'hi ha una que resulta ben significativa: la del derrocament d'una estàtua de l'expresident, Nursultan Nazarbàiev, a la ciutat de Taldykorgan. El país, de fet, viu les protestes més rellevants des de l'enfonsament de l'URSS, quan el 1991 va aconseguir la independència.

Almenys 15 persones han mort i 66 més han resultat ferides a l'estavellar-se aquest divendres un avió de passatgers després d'enlairar-se de l'aeroport de la ciutat d'Almaty, al Kazakhstan, segons informen les autoritats del país.