Internacional 11/01/2022

Les tropes liderades per Rússia marxen del Kazakhstan un cop reprimida la revolta

Els soldats començaran a retirar-se d'aquí a dos dies, amb un balanç oficial de 160 morts i 10.000 detinguts

3 min
Soldat de l'OTSC desplegat al Kazakhstan

BarcelonaLes tropes de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), la versió del bloc pro-Rússia de l'OTAN, començaran la retirada del Kazakhstan aquest dijous, menys de dues setmanes després que esclatessin els pitjors disturbis al país des de la caiguda de la Unió Soviètica el 1991, quan aquest país centreasiàtic va aconseguir la independència. Amb la situació "estabilitzada" , tal com va anunciar el govern kazakh diumenge passat, les tropes aliades ja no són necessàries.

Els soldats de l'OTSC van arribar al Kazakhstan el dia de Reis . Eren més de 2.000, la majoria procedents de Rússia, que lidera l'aliança militar, també formada per Armènia, Bielorússia, el Kirguizistan i el Tadjikistan, a més del Kazakhstan. Aquesta ha sigut la seva primera intervenció en dues dècades, i una setmana després ja poden tornar a casa. "La principal missió de les forces de pacificació de l'OTSC ha acabat amb èxit. D'aquí a dos dies començarà una retirada gradual de les unitats", ha anunciat aquest dimarts el president del Kazakhstan, Khassim-Jomart Tokhàiev, que ha detallat que el procés de retirada no s'allargarà més de deu dies.

La revolta, que va començar el 2 de gener, desfermada per l'augment del preu del combustible en un país ric en recursos naturals, ha quedat ràpidament reprimida, amb un balanç de víctimes que no està clar. Segons les xifres oficials, les manifestacions s'han saldat amb més de 160 morts i gairebé 10.000 detencions. Durant els primers dies, la policia va parlar de "desenes d'assaltants eliminats", i divendres passat Tokhàiev va demanar directament "disparar a matar" i "sense previ avís" .

Agressió "terrorista"

Segons el president kazakh, el país podria haver perdut el control sobre Almà-Atà, la ciutat més gran i centre econòmic i també principal focus de les protestes, si no hagués rebut l'ajuda de l'OTSC. En aquesta ciutat de prop de dos milions d'habitants, antiga capital del país, els manifestants van assaltar alguns edificis oficials, com l'ajuntament.

Tant Tokhàiev com el president rus, Vladímir Putin, han qualificat les protestes de "terrorisme" amb suport internacional per justificar la repressió i la presència de l'OTSC al Kazakhstan. El president del país va assegurar aquest dilluns que havia evitat un "intent de cop d'estat" per part d'insurgents procedents "majoritàriament de l'Àsia central, l'Afganistan i el Pròxim Orient".

Malgrat que la metxa dels disturbis va ser el sobtat augment del preu dels combustibles, el descontentament va més enllà, i a les protestes es van cridar consignes contra les elits polítiques, com l'expresident del Kazakhstan, Nursultan Nazarbàiev. Líder del país des de la independència de l'URSS, Nazarbàiev va renunciar al càrrec el 2019, tot i que segueix mantenint una significativa influència política i és un dels aliats clau de Moscou. Amb 81 anys, Nazarbàiev s'ha mantingut a l'ombra durant tots aquests dies de protestes i algunes informacions apuntaven que havia marxat del país cap a Rússia. Tokhàiev el va destituir del seu càrrec de cap del consell de seguretat nacional la setmana passada.

En un intent d'apaivagar l'enuig popular, el president kazakh ha admès en el discurs d'aquest dimarts que els beneficis del país, ric en recursos naturals com el petroli, el gas i l'urani, no es reparteixen prou. "Els principals beneficiaris del creixement econòmic han estat els grups financers oligàrquics. Els oligopolis que es van crear [amb Nazarbàiev al poder] han limitat seriosament el desenvolupament del lliure mercat i han reduït la competitivitat del país", ha reconegut. Per revertir-ho, ha anunciat que es crearà un nou fons nacional al qual hauran de contribuir aquestes grans fortunes i empreses.

Aquest dimarts, Tokhàiev també ha nomenat Alikhan Smailov com a nou primer ministre, després que la setmana passada destituís l'anterior cap de l'executiu, Askar Mamin, i assumís ell mateix el control del país.

stats