Internacional 05/01/2022

Les protestes pel preu del combustible fan caure el govern del Kazakhstan

El país viu les manifestacions més rellevants des de la independència de l'URSS

3 min
Una imatge de les forces de policia de Kazakhstan preparant-se per respondre els manifestants

LondresL'augment dels preus del combustible des de l'1 de gener, i les massives protestes que se n'han derivat a partir del dia 2, ha fet caure aquest dimecres el govern del Kazakhstan, forçat a dimitir després que el president de la república de l'Àsia central, Khassim-Jomart Tokhàiev, assumís el control del consell de seguretat del país i destituís, també, el cap de l'executiu, Askar Mamin. Entre les imatges dels disturbis difoses a través de les xarxes socials –malgrat l'intent d'apagada general d'internet per part del govern controlat per Tokhàiev– n'hi ha una que resulta ben significativa: la del derrocament d'una estàtua de l'expresident, Nursultan Nazarbàiev, a la ciutat de Taldykorgan. El país, de fet, viu les protestes més rellevants des de l'enfonsament de l'URSS, quan el 1991 va aconseguir la independència.

Aquest dimecres els manifestants s'han enfrontat amb la policia en diferents nuclis urbans i han assaltat i incendiat edificis oficials, entre els quals l'ajuntament de la capital, Astana, rebatejada oficialment com a Nursultan el 2019, en honor a l'expresident. L'agència Reuters, a més, informa també que els manifestants han pres el control sobre l'aeroport internacional de la ciutat.

Les dramàtiques imatges de l'estàtua amb les cordes enganxades al coll s'han començat a difondre a les xarxes socials quan els mitjans russos han informat que Nazarbàiev, de 81 anys, tenia previst abandonar el país per rebre "tractament mèdic" a Moscou. Nazarbàiev hi va governar des de la independència de la Unió Soviètica (1991), fins al 2019, quan va renunciar al poder. Amb tot, ha continuat mantenint una significativa influència com a cap del consell de seguretat, ara en mans de Tokhàiev, i continua sent una figura ben significativa, en tant que "líder de la nació", segons el titllen alguns sectors, i aliat clau del president rus, Vladímir Putin.

Preu duplicat

Les protestes van començar diumenge arran d'unes manifestacions a l'oest del país per l'encariment del combustible per als automòbils. La transició iniciada a finals del 2019 cap a un sistema de mercat per posar fi als subsidis ha duplicat el preu a partir de l'1 de gener passat d'uns 10 cèntims d'euro al voltant dels 20 cèntims el litre de gas liquat, sobrepreu que es va notar més en regions com Manguistau, on el govern estima que més del 70% dels vehicles utilitzen aquesta font d'energia, informa l'agència Efe.

Les protestes es van estendre ràpidament a la resta del país i, a hores d'ara, constitueixen la més gran amenaça per al règim pro Moscou establert després de la independència. La dimensió política dels disturbis és evident, i han augmentat malgrat l'anunci de Tokhàiev de la dimissió del govern i el nomenament d'un nou primer ministre interí.

Amenaça directa

En una segona al·locució televisada als ciutadans en només 24 hores, Khassim-Jomart Tokhàiev ha assegurat també aquest dimecres que no abandonarà la capital. I ha enviat als manifestants una greu amenaça. "Com a cap de l'estat i, a partir d'avui, com a president del consell de seguretat, tinc la intenció d'actuar amb la màxima contundència possible. És una qüestió de seguretat dels nostres ciutadans". Tokhàiev és un aliat lleial de l'exlíder Nazarbàiev i per extensió de Putin.

Dimarts a la nit, de fet, Tokhàiev ja va demanar a la població que es quedés a casa “i no seguís les provocacions de dins i fora del país”. Va imposar l'estat d'emergència a Almati, el centre econòmic de l'exrepública soviètica, des d'on arriben imatges d'unes forces de seguretat desbordades pels aldarulls i cotxes de policia en flames. Hores després el va decretar també a Nursultan (Astana).

El Kazakhstan és un important productor de petroli i membre del grup de països de l'OPEP, que conjuntament gestionen el subministrament de cru. La seva major importància per als mercats energètics mundials prové de la producció d'urani, el material radioactiu utilitzat a les centrals nuclears. L'any passat el país va arribar a produir més del 40% del total mundial; també està entre els principals proveïdors de zinc i coure del món.

El Kazakhstan, com Rússia i altres països de la regió, ha estat lluitant contra l'augment dels preus dels productes bàsics enmig de la tensió econòmica de la pandèmia.

stats