Revés de l’Audiència de Girona al ministeri fiscal en la causa pel tall de Tsunami Democràtic a l’AP-7 a Salt, el novembre del 2019. El tribunal ha desestimat el recurs que havia presentat la Fiscalia contra l’arxivament del cas i, per tant, 49 manifestants han quedat lliures de càrrecs. No obstant això, encara s'investiguen tres persones més per la mobilització que va tallar la circulació de l’autopista i que va acabar amb aldarulls a la població del Gironès, en el marc de les protestes contra la condemna als líders del Procés.

Vist per a sentència el judici contra en Robert, un dels detinguts durant les protestes postsentència a Girona. El fiscal ha mantingut la petició de sis anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, atemptat contra un agent de l’autoritat i lesions lleus, perquè sosté que l’acusat va llançar una llamborda contra un agent de la Policia Nacional, que va acabar ferit. El jove ha negat les acusacions davant els magistrats de l’Audiència de Girona i el seu advocat, Benet Salellas, ha criticat que els agents han tingut “el domini de la totalitat del procediment” perquè la seva declaració és l’única prova que s’ha presentat.

El Tribunal Suprem confirma que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va vulnerar la "neutralitat política" aprovant un manifest que rebutjava la sentència del Procés. L'alt tribunal ho ha refermat desestimant un recurs de la UPF contra l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) de l'any 2019 que va establir que el centre no havia sigut neutral posicionant-se en contra de la condemna als presos polítics. Els fets es remunten a la tardor del 2019, quan, una setmana després de la sentència del Suprem, les universitats públiques catalanes van impulsar un manifest conjunt que criticava aquesta decisió: expressava "rebuig a les condemnes dels presos polítics catalans i a la judicialització de la política". En aquell moment, però, l'actualitat política no només pivotava sobre els tribunals, sinó que faltaven pocs dies per les eleccions generals del 10 de novembre del 2019. El posicionament de les universitats, doncs, va arribar en l'inici de la campanya electoral i aquí va ser quan la qüestió va entrar en el radi d'actuació de la JEC. En una resolució, l'organisme va apuntar que el manifest anava en contra de "la neutralitat política" i era "partidista".

99 anys i sis mesos de presó. L’aclaparadora força d’aquest sumatori es va escampar el 14 d’octubre del 2019 a partir de les 9.24 hores del matí i va encendre arreu de Catalunya una metxa de ràbia. En aquell moment era impossible de saber on portava la metxa ni què era el que acabaria esclatant.

Avui fa un any de la sentència del Procés. El tribunal que presidia el jutge Manuel Marchena va imposar penes de presó que es van enfilar un centenar d’anys sumats per als nou presos polítics.

Un any després de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els presos polítics a penes d'entre 9 i 13 anys de presó, Pedro Sánchez considera que ho està fent "raonablement bé" des del govern espanyol per desjudicialitzar el conflicte entre Catalunya i l'Estat. Així ho ha afirmat en resposta a una pregunta de la CUP en el marc de la sessió de control al Congrés, on ha posat com a exemple l'activació de l'"agenda del retrobament" i l'impuls de la taula de diàleg amb la Generalitat, malgrat que només s'ha reunit un cop i ha quedat aparcada arran de la pandèmia.

Els Mossos es van gastar 9.111 euros en esprais de pebre, adquirits a la primavera i presentats el setembre del 2019 com un dels preparatius per respondre als possibles aldarulls que es generessin amb la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del Procés. Segons els contractes menors d’Interior, aquell setembre els Mossos també van fer un lloguer de 17.424 euros per unes tanques anomenades antipànic, més altes que les habituals i que permeten formar un mur metàl·lic. A l’hora de la veritat, però, aquestes eines no les van fer servir durant les protestes postsentència.

196. Aquesta és la xifra de persones investigades pel jutjat d'instrucció número 4 de Figueres per, suposadament, haver participat en la mobilització de Tsunami Democràtic del mes de novembre que va acabar tallant la circulació de l'AP-7 entre la Jonquera i el Pertús durant més de 24 hores. Els imputen els delictes de desordres públics i danys. El Tribunal, a més, ha aixecat el secret de sumari i ha acordat demanar informes sobre els possibles danys als perjudicats dels fets. De moment, però, no ha posat data per a les declaracions dels encausats.

Portaven més de vuit mesos entre reixes i aquesta setmana s'han enfrontat al primer judici pels aldarulls després de les protestes per la sentència del Procés. L'Audiència de Girona encara ha d'emetre sentència sobre el cas però aquest dijous ha decidit deixar en llibertat els dos joves acusats de tirar pedres contra una furgoneta dels Mossos d'Esquadra la nit del 17 d'octubre passat.

Durant la primera setmana de protestes després de la sentència del Procés, més de 200 persones van ser detingudes per la seva presumpta relació amb els aldarulls en aquelles mobilitzacions. Una cinquantena van acabar preventivament a la presó, entre els quals dos joves de 18 i 19 anys que, juntament amb un tercer arrestat, fa més de vuit mesos que són a la presó de Puig de les Basses. Aquest dimarts els han començat a jutjar a l'Audiència de Girona. La Fiscalia els demana nou anys de presó i la Generalitat tres i mig, per tirar pedres contra una furgoneta dels Mossos i lesionar dos agents el 17 d'octubre a la matinada a Girona. Durant el seu interrogatori, els dos joves han assegurat que no van participar en les mobilitzacions ni en cap dels aldarulls posteriors i que s'hi van trobar al mig.

És dimecres 17, de juny del 2020. Aquest migdia farà una mica més de calor que ahir, però la temperatura es mantindrà a ratlla, sobretot a la meitat est. Avui els ruixats i les tempestes afectaran el Pirineu, moltes comarques de Girona i punts del Vallès i del Maresme ja des de mig matí.

14 d'octubre de 2019, aparcament de l'aeroport del Prat: un jove perd la visió d'un ull per l'impacte d'un projectil policial en la primera de les jornades de protestes després de la sentència del Procés per part del Tribunal Suprem. L'informe mèdic conclou que les lesions són compatibles amb l'impacte d'un projectil policial. El problema és que a la zona hi havia Mossos d'Esquadra disparant projectils de precisió foam i Policia Nacional llançant pilotes de goma, i a hores d'ara encara no s'ha pogut determinar quin dels dos tipus de projectil va ferir el jove. Sigui com sigui, l'entitat de defensa de drets humans Irídia, que exerceix l'acusació popular del cas, qüestiona la responsabilitat dels Mossos en les lesions. "Les actuacions de la Policia Nacional aquell dia també estaven sota la coordinació de Mossos d’Esquadra, hi hauria d’haver una responsabilitat d'aquest cos", ha subratllat l'advocada de l'entitat, Anaïs Franquesa.

Tot i que la Fiscalia ha mantingut l’acusació per rebel·lió en l’inici del judici al major dels Mossos Josep Lluís Trapero, en els primers compassos del judici s’ha començat a veure la influència de la sentència del Procés del Tribunal Suprem, que va condemnar els presos polítics per sedició. El ministeri públic va rebaixar el to a l’hora de parlar del 20-S i l’1-O. Paraules com "alçament" o "tumult", que els fiscals del Suprem van utilitzar reiteradament durant el judici del Procés, han desaparegut del vocabulari dels fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira. A Trapero, el pronunciament del tribunal presidit per Manuel Marchena l’ha obligat a entrar en el detall a l’hora de defensar-se de la principal conclusió de la sentència del Suprem pel que fa als Mossos i la seva submissió al Govern.

Nova tanda d'investigats pel bloqueig de l'autopista AP-7 que Tsunami Democràtic va organitzar els dies 11, 12 i 13 de novembre a la frontera. Segons ha denunciat Alerta Solidària, la Guàrdia Civil de Girona ha citat a declarar dinou persones, a les quals acusa dels delictes de desordres públics, danys i contra la seguretat del trànsit per, suposadament, haver participat en les mobilitzacions.

El Tribunal Suprem (TS) ha d'estudiar amb detall el contingut de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que el 19 de desembre va concloure que Oriol Junqueras disposava d’immunitat parlamentària des que va ser elegit eurodiputat i que, per tant, es van vulnerar els seus drets mantenint-lo en presó provisional. Per fer-ho, també ha de tenir en compte els escrits que la Fiscalia, l'Advocacia de l’Estat, l'acusació particular de Vox i la defensa han presentat aquests últims dies sobre la situació del dirigent d'ERC. L’informe que aquest dilluns ha presentat l’Advocacia de l’Estat ha sigut l’últim i el més esperat, perquè arriba enmig de les negociacions d'investidura entre ERC i el PSOE. El president del tribunal del Procés, Manuel Marchena, ja disposa dels arguments de totes les parts sobre la immunitat de l'exvicepresident de la Generalitat.