L'any 2023, quan encara era només un senador, J.D. Vance va escriure un article al Wall Street Journal amb un títol ben explícit: "La millor política exterior de Trump? No començar noves guerres". Vance hi justificava el seu suport a la candidatura de Trump pel fet que estava convençut que no enviaria "americans a lluitar més enllà dels mars". El magnat novaiorquès va ser l'únic candidat republicà que a les primàries del 2016 va criticar la Guerra de l'Iraq, i durant la campanya del 2024 va abraçar l'aïllacionisme fins al punt que a l'inici del seu mandat es va proposar per al premi Nobel de la pau arran de l'acord per aturar la guerra de Gaza. És per aquest motiu que la decisió d'atacar l'Iran ha provocat una esquerda en el moviment MAGA, i veus molt influents com la de Tucker Carlson s'hi han mostrat clarament contràries.

El govern de l'Iran ha informat que ha executat Alireza Akbari, un ciutadà amb doble nacionalitat iraniana i britànica condemnat sota l'acusació de treballar per als serveis secrets del Regne Unit. El primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha qualificat l'assassinat d'Akbari, que havia sigut viceministre de Defensa del govern iranià entre el 1997 i el 2005, d'acte "cruel i covard".

Nou avís de la Unió Europea al règim de Teheran. El cap de la diplomàcia exterior dels Vint-i-set, Josep Borrell, ha advertit aquest dimarts al ministre d'Afers Exteriors de l'Iran que el règim dels aiatol·làs hauria d'aturar immediatament el suport militar a Rússia i la repressió interior si pretén revifar les esperances de reactivació de l'acord nuclear amb Occident, signat a Viena el 2015.

Massoud Sharifi va néixer al Kurdistan iranià, el 1980. Només feia un any de la Revolta Islàmica que va dur l’Aiatol·là Khomeini al poder. Es va doctorar en sociologia a París i va aterrar a Barcelona el 2015. Aquí hi viu amb la seva parella i els dos fills. Tota la resta de la família és al Kurdistan. Com a professor de sociologia i com a investigador de CER Migracions, segueix molt a la vora tot el que passa a l’Iran, alhora que està decebut per l’escassa resposta del feminisme català amb la revolta iraniana que està sacsejant el règim dictatorial de Teheran. En parlem amb ell, ara que fa dos mesos que la policia de la moral de l’Iran va arrestar Mahsa Amini, la noia de 22 anys que no duia el vel ben posat i que va morir a causa dels cops de porra. Avui és el símbol d’una revolta sense precedents.

Els manifestants a l'Iran han fet aquest dijous un pas més en la seva lluita contra el règim dels aiatol·làs: centenars de persones han assaltat i cremat diversos edificis governamentals a la ciutat kurda de Mahabad, situada al nord-oest del país. Imatges difoses a les xarxes socials mostren diversos edificis del règim en flames mentre els manifestants piquen de mans i criden a l'uníson "Kurdistan, Kurdistan, la tomba dels feixistes!" i "mort al dictador!" Els edificis assaltats serien l'Ajuntament, l'oficina del governador i una comissaria de la policia.

El cementiri d'Aychi, al Kurdistan iranià, s'ha omplert aquest dimecres de vels onejant al vent i crits contra el règim dels aiatol·làs: "Dona, vida, llibertat!", s'ha sentit cridar. I "Mort al dictador!" Tot i els esforços de les autoritats per impedir-ho, milers de persones s'han concentrat davant la tomba de Mahsa Amini, assassinada per la Policia de la Moral a Teheran, acusada de no portar correctament el vel. Aquella mort, el 16 de setembre, ha desencadenat les protestes més importants i multitudinàries a l'Iran des del 2019.

Les protestes que s'han registrat a l'Iran durant l'últim mes, amb crides a derrocar la República Islàmica, han sacsejat el país. El govern iranià, però, porta preparant-se per a aquest moment des de la Revolució Islàmica del 1979, que va servir per establir una teocràcia conservadora que s'ha mantingut fins avui. El fundador de la Revolució, l'aiatol·là Ruhollah Khomeini, va ordenar aquell mateix any la creació de la Guàrdia Revolucionària per fer front a cops d'estat o desercions de l'exèrcit convencional.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat aquest dimecres, primer a Brussel·les directament, i després implícitament a Londres, que "no estalviarà cap esforç" en els seus intents de mantenir viu l'acord internacional que impedeix que l'Iran desenvolupi armes atòmiques. Un acord, però, que sembla molt més que condemnat, no només des del refús de la Casa Blanca, el maig del 2018, sinó també des que l'Iran va anunciar un any després que es retirava parcialment del pacte a què havia arribat amb les potències mundials el 2015 arran de les sancions imposades per l'administració de Donald Trump. Des de Londres, Von der Leyen ha esmentat també les evidents "friccions amb la Casa Blanca", tant en política exterior com política comercial, que la crisi amb Iran només ha fet que posar de manifest.