Cinc persones estan detingudes per la seva presumpta implicació en el matrimoni forçat d'una menor de catorze anys, a qui els seus pares havien venut a canvi de 5.000 euros i cinc ampolles de whisky. Els arrestats són els seus pares i els compradors: l'home de 20 anys amb qui es va casar i els seus pares, aquests tres últims, veïns de Mollerussa (Pla d'Urgell). La nena havia desaparegut el mes de gener al municipi de Corella, a Navarra, i després del matrimoni forçós va ser obligada a pidolar per aportar diners a la família compradora.

Des del 2005 al Regne Unit hi ha una unitat especialitzada, la Unitat de Matrimoni Forçat (FMU), que intenta protegir dones o menors obligades a casar-se amb algú que no desitgen. Depèn del ministeri de l'Interior i del ministeri d'Exteriors, perquè gairebé tots els casos, més del 88%, tenen lloc fora del país. D'altra banda, també hi ha dos números de telèfon i una bústia de correu electrònic específics perquè les víctimes puguin denunciar o buscar ajuda i assessorament. Així mateix, es pot contactar amb la unitat especialitzada a través de les xarxes socials, on també es fa difusió de la seva tasca. Finalment, es fan actes i xerrades de sensibilització. En definitiva, els matrimonis forçats són un tema del qual es parla i s'intenta combatre. Però tot no és perfecte. Per exemple, els telèfons d'atenció i de denúncia de la policia no són sempre gratuïts. Depèn de factors com ara si es truca des d'una línia fixa o mòbil, o del tipus de contracte del titular que truca.

La Fiscalia de Terrassa va querellar-se el desembre passat contra el pare de l'Arooj i l'Anisa, les dues germanes de 21 i 24 anys assassinades d'un tret al cap el maig del 2022 al Pakistan, on van viatjar enganyades per una part de la seva família per intentar que mantinguessin el matrimoni forçat amb dos cosins seus. Les dues germanes havien tornat a Catalunya i feia anys que vivien la seva vida amb noves parelles. Quan van dir-los que volien el divorci, dos germans de les noies, dos oncles i els marits forçosos les van assassinar. Però la fiscal del cas responsabilitza el pare de les noies de participar en l'acord per casar-les a la força i en el complot per matar-les. Li atribueix un delicte de maltractament habitual, de matrimoni forçat, de coaccions i d'assassinat.

Quan encara no havia complert els 15 anys, el seu pare la va cridar i li va dir que es preparés. “Avui vindrà un home i et demanarà que et casis amb ell”, li va dir. I ella, que no ho volia de cap de les maneres, va demanar al seu pare que no ho fes, però a canvi va rebre una pallissa. Dilek Demir recorda aquella conversa on va començar tot, ara fa més de trenta anys. “Un malson de principi a fi”, recorda sobre els seus anys casada amb un home a qui no coneixia. La mateixa nit de noces la violarien i poc després, encara amb 15 anys, va tenir al seu primer fill.

L’assassinat de les germanes Arooj i Anisa Abbas –de només 24 i 21 anys– al Pakistan ha dut al centre del debat públic català una realitat que, aquí, sovint passa desapercebuda: la dels matrimonis forçats i els anomenats crims d’honor contra les dones que s’atreveixen a rebel·lar-s’hi. Tot plegat, violència masclista de la pitjor mena, que massa vegades queda amagada darrere de barreres comunicatives i el desconeixement de la realitat de la migració. En els últims tretze anys els Mossos d’Esquadra han detectat 198 víctimes de matrimonis forçats a Catalunya, i la majoria tenien només entre 13 i 23 anys. El 81% dels casos han arribat a mans de la policia abans que es consumessin, de manera que s’han pogut intentar evitar. Però és possible que això sigui només la punta de l’iceberg d’un problema que hem ignorat durant massa temps, perquè la majoria de víctimes són noies nascudes a Catalunya o que s’hi havien escolaritzat i feia molt que hi vivien.

Fa una setmana i un dia l’Arooj i l’Anisa Abbas, dues germanes de Terrassa, van arribar al Pakistan en avió. Van anar a una casa de la família a Gujrat, al Panjab, on també hi havia la mare, els seus germans i el seu oncle patern –i pare dels homes amb qui les havien compromès–. Van sopar tots junts i l’endemà alguns dels familiars les van assassinar perquè volien divorciar-se dels marits. La mare va intentar aturar els crims, però no se’n va sortir: va veure com disparaven davant seu un tret al cap de l’Anisa, de 21 anys, i després van tancar la dona a l’habitació del costat mentre mataven l’Arooj, de 24 anys. Van amenaçar de mort la mare dient-li que també li dispararien a ella, però els veïns, quan van sentir els primers trets, van avisar la policia pakistanesa, que al cap de pocs minuts ja era a la casa.

“He rebut moltes amenaces però no tinc por de res”. Ho diu Huma Jamshed Bashir, fundadora i presidenta de l’Associació Cultural Educativa i Social de Dones Pakistaneses (Acesop), una estona després d’haver muntat una concentració a Barcelona contra l’assassinat al Pakistan de les dues germanes de Terrassa que volien trencar els seus matrimonis forçats. L’acte de rebuig al doble crim ha reunit una desena de dones pakistaneses, i aquesta poca presència, per a Jamshed, és una revelació per si mateixa: “Són poques perquè estan vetades”.

Rubia Naz és portaveu de l’Associació Pakmir, una entitat de Montcada i Reixac que treballa per la integració de les dones pakistaneses. En una conversa amb l’ARA, Naz assegura que els matrimonis forçats només passen a “un nucli conservador” i que les seves pràctiques culturals “se sobreposen a la religió i a la comunitat”. “També ens indigna a nosaltres”, lamenta Naz, que demana reforçar la prevenció, però també treure l’estigma, perquè “ara no es pensi que totes les noies pakistaneses es casaran de manera forçosa i que qualsevol viatge al Pakistan és un matrimoni forçat”.

L’Arooj i l’Anisa Abbas, les germanes de 24 i 21 anys de Terrassa assassinades al Pakistan perquè es volien divorciar, havien patit un matrimoni forçat, una situació que han viscut gairebé 200 noies menors d’edat i adultes que també són a Catalunya. En els últims tretze anys, els Mossos d’Esquadra han detectat 198 víctimes molt joves, sobretot d’entre 13 i 23 anys, a qui havien obligat a casar-se amb un home en contra de la seva voluntat o que ja havien hagut de formalitzar el matrimoni. Uns enllaços que es poden comprometre fins i tot online i per telèfon, com apuntava a l’ARA aquest dimarts el cònsol del Pakistan a Barcelona, Mirza Salman Baig. La integradora social Ruth Rosique, de l’equip tècnic de Valentes i Acompanyades –una associació contra els matrimonis forçats–, explica que algunes víctimes es casen telemàticament i que aquest compromís es confirma quan van al país d’origen o bé el marit ve a Catalunya.

Saman Abbas era una noia de 18 anys que vivia a Itàlia i de qui no s'ha tornat a saber res des de l'abril de l'any passat. El que al principi podia semblar una desaparició en realitat amagava un assassinat, perquè la jove, segons la investigació, va negar-se a un matrimoni forçat. El seu cos mai s’ha arribat a trobar i aquest matí la Policia Nacional, amb el suport del cos de seguretat dels Carabinieri, ha detingut un dels presumptes autors del crim a la Trinitat Vella de Barcelona: tenia una ordre europea de detenció i entrega d’Itàlia. El fugitiu era el cosí de la víctima i sospiten que va participar en detenir il·legalment la noia, matar-la i ocultar-ne el cadàver.

Escapar d’un matrimoni forçat requereix valentia i demana acompanyament. De valentia, i a grans dosis, n’han demostrat les més de 90 noies que des del 2015 han rebut el suport de l’associació Valentes i Acompanyades: al rebel·lar-se contra un casament que no volien, sabien que patirien violència psicològica i a vegades també física, i que perdrien la família, la seva llar, les relacions amb la seva comunitat... tot. Nascuda a Salt, l’associació, que coordina Ariadna Vilà, és avui un referent en la lluita contra els matrimonis forçats i la seva trajectòria, plena de casos resolts amb èxit, i ha servit a la Generalitat per redactar el nou protocol per evitar que cap noia es casi contra la seva voluntat.